Avui hem anat al cinema, al costat de casa. Dune* 2. Això vol dir que s’ha d’haver vist Dune 1. I a més cal ser una mica amant de la Ciència Ficció. Vaig llegir els llibres de la saga fa molt de temps. La primera adaptació de la pel•lícula ho va fer David Lynch (1984). Aquest Dune dividit amb dues part ha estat dirigit per Denis Villeneuve cineasta canadenc. Una molt bona adaptació de la novel•la de Frank Herbert.
A la wikipedia resumeix el sentit de la pel•lícula:
“La pel•lícula explorarà el viatge de Paul Atreides, que s'uneix a Chani i els Fremen. Busca venjança contra els conspiradors que van destruir la seua família. Sembla que s'enfronta a una tria entre l'amor de la seua vida i el destí de l'univers conegut; s'esforça per prevenir un futur terrible i pel que sembla és l'únic que el pot predir.”(1)
La novel•la és molt més, perquè crea un univers traslladat a un futur molt llunyà, però que malgrat tot té similituds molt inquietants amb el present. Lluita de poder –l’emperador, les diferents cases que governen els diferents mons de l’imperi- , grups de pressió –Bene Gesserit, Confraria de navegants, el Landsraad-, lluita per les matèries primeres –especia o melange- imprescindible per el manteniment del estatus quo. Arrakis o Dune, el planeta de l’especia i poble natal dels fremen pobladors de les regions interiors del planeta dels deserts interminables i on viuen els cucs gegants. El mateix Herbert dona les Claus exactes de les qüestions plantejades a Dune :
« Anava a ser una historia explorant el mite del Messies.
Anava a produir una visió diferent d’un planeta ocupat per l’home contemplat com una màquina energètica.
Anava a penetrar en els afanys interconnectats de la política i la economia.
Anava a ser un examen de la predicció absoluta i les seves trampes.
Anava haver una droga de la consciencia en ell, i a dir el què podía succeir a través de la dependència a una tal substància.
L’aigua potable anava a ser una analogia del petroli i de la propia agua, una substància les reserves del qual disminueixen cada dia.
Anava a ser una novel•la ecològica, puix, amb molts harmònics, així com una historia sobre la gent i les seves preocupacions humanes amb valors humans, i tenia que controlar cada un d’aquests nivells en cada un dels estadis del llibre(2).” (pàg.7-8)
Una pel•lícula entretinguda, la creació d’un mite, d’un Messies que porta la guerra santa –yihad- primer a Dune i desprès a tot l’imperi. El missatge és ambigú. Perquè l’única que s’ha adona del perill que implica Paul Atreides/Muad’dib és Chani, la noia fremen que estima a Paul, però no vol seguir al nou messies que la seva mare Dama Jessica vol fer d’ell. Quina mena de barreja suposa l’alliberament d’Arrakis/ Dune, dels explotador i espoliadors de la casa Harkonen i l’entronització d’un deu humà? Què guanya la gent d’Arrakis amb Muad’dib que no pugui ser guanyat per Paul Atreides?
