L'imaginari món de Heidegger

"En concordancia con este dar la vuelta (Geringen), el hacer cosa mismo es de poca monta (gering) y cada cosa es algo modesto (ring), que, sin que se note, se pliega a su esencia. Modesta es la cosa: la jarra y el banco, el sendero y el arado. Pero cosa es también, a su manera, el árbol y la laguna, el arroyo y la montaña. Cosas son también, cada una de ellas haciendo cosa a su manera, la corza y el reno, el caballo y el toro. Cosas son, cada una de ellas haciendo cosa a su manera, el espejo y la abrazadera, el libro y el cuadro, la corona y la cruz*.

Modestas y de poca monta son, sin embargo, las cosas, incluso en el número, en contraste con el sinnúmero de los objetos indiferentes (que dan lo mismo) que hay en todas partes, si se mide con lo desmesurado de la condición de masa del ser humano como ser vivo**." (p.159)

Què diu aquesta col·lecció de coses que Heidegger agrupa en aquests quatre àmbits i que representa el tarannà d'aquest pensador que vol sostreure's al mon-on-viu (1954)?

Ens podem imaginar què un grup de turistes amb camisa hawaiana*** volen anar a veure el refugi d'un dels pensador més influents del segle XX. Al poblet de Todtnauberg (Selva Negra) caldria fer una excursió per arribar-hi. Dins de la cabana, trobarien aquesta barreja de objectes simples, on els turistes es farien un fart de fer-se selfies amb totes les postures inimaginables. Per els de la camisa hawaiana tot és guai, tant és que sigui artesà o produït a la Xina. Ells son la nova ornada del món hipertextual, un món que agafa tot de qualsevol lloc, perquè no hi ha espai ni temps, sinó ací. I aquest ací, cal immortalitzar-ho amb la selfie de torn. Aquesta immortalitat dura el que dura, perquè immediatament, hi haurà altres coses per seguir captant amb la fotografia del mòbil.

Byung-Chul Han, en el seu llibre "hiperculturalidad" fa un anàlisi molt interessant de les coses de Heidegger en l'apartat Umbral. Però el retret fonamental és que en fa una idealització mentidera d'una vida idíl·lica que no existit mai, perquè aquestes coses, per ell, vol dir l'esser. 

Heidegger, passa de utensili (L'esser i el temps) a "cosa". Què fa que la cosa sigui cosa? L'essència de la cosa -la filosofia moderna, a través de la teoria del coneixement, va configurat l'objecte com allò que el subjecte coneix-, és reunir el món, nosaltres depenem de les coses i no al inrevés****. Deixar la metafísica, els objectes, per anar a cercar les coses, requereix diferir-se en elles, llavors el món reuneix tant el cel i terra, deus i homes** (p.154). 

El text de Heidegger, finalitza amb aquestes paraules que volen ser oracles per el futur:

Sólo los hombres, como mortales, alccanzan habitando el mundo como mundo. Sólo aquello del mundo que es de poca monta llegará alguna vez a ser cosa." (p.175) 

L' antifràgilitat de Sèneca (I)

 Llegint el llibre de Nassim Nicholas Taleb, Antifrágil*, al capítol 10 parla de Sèneca. 

La muerte de Séneca, óleo por Manuel Dominguez Sanchez (1871). Museo del Prado, Madrid.

Taleb parla del filòsof estoic Sèneca (I d.C). Sèneca va ser molt ric, però no com diu Taleb “la persona més rica del Imperi romà”. La seva riquesa va ser fruit entre d’altres el fet de la mort de Britànic i el repartiment del seus béns, Neró, va ajudar-hi. Algunes fonts malèvoles atribuïen la riquesa al fet que es guanyava la confiança de vells sense descendència per incloure'l al testament i d’altres, al negoci de la usura. 

Vivim en un món fràgil. La fragilitat suposa la incapacitat de fer front allò inacceptable o en termes de Byung-Chul Han, la negativitat. Suposa falta d’autonomia, implica que estem massa condicionats. El llibres d’autoajuda son un exemple d’aquesta fragilitat. A les llibreries pots trobar-te llibres de Marc Aureli, Epictet, o Sèneca. Què fan aquest filòsofs? Nostre món necessita guies. Algú què ens digui el que cal i no cal fer, per això la figura del coaching (guia personal). 

Per Taleb, cal reivindicar l’antifragilitat, que suposa la idea de la asimetria: “la fragilitat implica tenir més que perdre que guanyar, això implica més aspectes negatius que positius, és a dir, una simetria (desfavorable). L' antifragilitat implica tenir més que guanyar que perdre, això implica més aspectes positius que negatius, és a dir, una simetria (favorable).” (pàg.203)

Cal passar de la fragilitat a l’antifragilitat, hi ha una estació intermèdia, la robustesa. Al llibre hi ha una taula (pàg.48) que explica amb detall aquests tres conceptes. Poso un exemple per veure que vol dir aquests. Dins de les relacions humanes, la relació fràgil és l'amistat. Perquè podem ser molt dependents o acabar de ser una relació molt tòxica. En el cas del parentiu, la relació és robusta, perquè per dir-ho així, la família no la pots inventar, la trobes feta, les relacions familiars son estables, no hi ha sorpreses. La versió antifràgil ací és l’atracció. No hi ha expectatives ni compromisos i quan s’acaba cadascú retorna al seu estat anterior. Però les persones ens aferrem a les persones i també a les coses. Per això som fràgils.

Nero y Tony el gras: una via cap el antifragilisme

 

El títol te a veure amb el capítol 9 de llibre de Nassim Nicholas Taleb, Antifrágil*. Per què va passar la crisi del 2008? Per què cap expert no va saber el que ens venia a sobre? Per què tants experts van ficar la pota fins els fons? La resposta es troba amb en el concepte d'antifràgil. El caos, el desordre, l' imprevisible, nodreix l'antifragilitat. En un món on el FMI s'equivoca contínuament en les dades macroeconòmiques, les economistes, pensen en la impossibilitat de catàstrofes del 2008 (cigne negre*). La seva fragilitat li ve donada per la creença del seu coneixement, de les dades, dels seus algoritmes, de les seves previsions. La creença d'entendre les probabilitats acaba en crisi. Té solució aquest problema? Hi ha dos perspectives: la primera seria avisar de les creences de la gent per les bombolles -financeres, immobiliàries, etc.,- acaben malament. L'altra opció és no avisar-les. Diu Taleb "Un sistema basat en advertències verbals estarà dominada per xarlatans que no assumeixen riscos". (pág.191)

Se fràgil implica retallar la teva autonomia i deixar-ho en mans dels altres. Això et deixa en una situació de dependència massa greu. Això no vol dir que no podem confiar amb els altres, el que vol dir és que no pots apostar-ho al blanc o el negre. Cal ser antifràgil davant les relacions personals. La capacitat per acceptar el rebuig, les decepcions, les traïcions, son material necessari per crear personalitats "robustes", aquest concepte, l'utilitza l'autor com una via entre un extrem i l'altra. Acceptar la derrota, el que no tot és pot fer, és un mitjà per creixa com a persona. Per això, l'expressió de la fragilitat s'expressa amb la figura del  coaching . Implica que la teva autoestima i la teva voluntat son de paper de fumar. Com deia  Byung-Chul Han, cal el treball del negatiu. L'expressió de la fragilitat son les depressions, les autolesions, el narcisisme, la necessitat del like, etc. 

* La idea del cigne negre, te a veure amb la generalització inductiva. Si veig un cigne i es blanc, i un altre i un altre, puc pensar que tots els cignes son blancs. Però resulta que Austràlia hi ha cignes negres, llavors com queda aquesta generalització que he fet? Sempre puc dir que tots els cignes son blancs i també hi ha de negres, però això és fer trampa. La idea del cigne negre, nom d'un dels llibres de Taleb, expressa la idea de la imprevisibilitat i les possibles conseqüències d'aquesta falta de imprevisibilitat. El fet que hi hagi idees que no entren en el nostre càlcul mental, no vol dir que no existeixin.