En el món d' Ayn Rand, el egotisme, lluita contra el pitjor mal de la humanitat, l'altruisme. En la novel·la de Rand, la contra figura de Roark és Toohey. Rand descriu la ideologia de Toohey amb les següents paraules:
"El seu programa és simple: destruir determinats homes lligant-los a altres; és a dir, predicar la voluntat de sacrificar-se, negar-se, menysprear-se, rebaixar-se; predicar l'esclavitud espiritual de cada individu sotmetent-lo a tots els altres, i així lluitar contra el gran creador i alliberador, l'ego de l'home és conegut com el "gran humanitari". Aquest és Ellsworth M.Toohey*" (pág.250)
Montesquieu, va escriure a les seves Cartes Perses un "mite dels troglodites". Montesquieu sent un il·lustrat, malgrat tot, no s'adhereix a la idea de progres, no és ni rousseaunià ni hobbessià, més aviat pensa la història com un procés de decadència i pensa que la monarquia com una baula en aquest procés.
A la Carta XI, Usbek parla a Mirza:
"Hi havia a l'Aràbia un petit poble ,anomenat Troglodita, que descendia d'aquells antics troglodites que, si fem cas als historiadors, s'assemblaven més a les bèsties que als homes. (...); però eren tan dolents i ferotges que no hi havia entre ells cap principi d'equitat i de justícia.
Tenien un rei d'origen estranger que, volent corregir la seva natural maldat, els tractava severament. Però van conjurar contra ell, l'occiren [els maten] i exterminaren tota la família reial.
Havent donat el cop, es van reunir per escollir un govern i, desprès de força dissensió, van crear uns magistrats. Però, tot just els havien elegit, ja els van resultar insuportables i van fer una altra matança.
(...)
Aquesta resolució unànime va afalagar extremadament tots els particulars. Deien: "Quina obligació tinc de matar-me treballant per a gent que no em preocupa? Pensaré únicament en mi; viuré feliç. ¿Què m'importa que els altres ho siguin? Satisfaré totes les meves necessitats i, mentre que res no hi manqui, no em preocupa que tots els altres troglodites siguin miserables.".
(...)
"Has vist, estimat Mirza, com els troglodites morien per la seva mateixa maldat i foren víctimes de les seves pròpies injustícies. (...) Hi havia en aquest país dos homes força singulars: tenien humanitat; coneixien la justícia; estimaven la virtut. Lligats ambdós tant per la rectitud del seu cor com per la corrupció del dels altres, veien la desolació general i només se'n ressentien per la seva pietat; així trobaven un nou motiu d'aliança. Treballaven amb una sol·licitud comuna per l'interès comú; no tenien més diferències que les que neixien d'una dolça i tendra amistat; i, en l'indret més apartat del país, separats dels seus compatriotes indignes de la seva presència, duien una vida feliç i tranquil·la. Semblava que la terra, conreada per aquestes virtuoses mans, produís per si mateixa.
(...) Els mostraven incessantment les dissorts dels seus compatriotes posant-los davant dels ulls aquest exemple tant trist; sobretot els feien sentir que l'interès dels particulars es troba sempre en l'interès comú; que voler separar-se'n és voler perdre's; que la virtut no és una cosa que hagi de costar-nos; que no hem de contemplar-la com un exercici penós; i que practicar la justícia amb els altres és fer-nos una caritat a nosaltres mateixos**" (pàg.57-61)
Veient el món actual, on el neoliberalisme crida a l'atomització del individu envers la societat, caldria tenir en compte les paraules de Montesquieu, perquè les nostres societats actual, almenys a Occident, la prosperitat i el benestar social ha sigut obra d'aquest esperit comunitari que avui s'està desfent sense que ningú volgui defensar-ho.
