Mostrando entradas con la etiqueta Goethe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Goethe. Mostrar todas las entradas

Camus recollint idees!

 


Albert Camus, Cuadernos VI (Abril de 1948- Marzo de 1951)*, puc llegir això:

Stendhal. “Contra Goethe, “Goethe otorgó al doctor Fausto la amistad del diablo. Y Fausto, con una aliado tan poderoso, hace lo que todos hemos hecho a los veinte años: seduce a una modista.” (pàg.395)


La reflexió de Stendhal, sembla pertinent. Perquè, quin sentit te vendre's l'ànima per fer tot allò que la gent fa cada dia? Podia Faust governar el món? O, que tothom fos feliç, inclòs ell? Quina mena de voluntat te Faust? Si seduir a la modista es tot el que volia Faust, demostra ser un sentimental de proporcions gegantines!


Goethe i la injustícia

 



Llegint el llibre de Rafael Argullol, Danza Humana, apareix en el capítol 53 “La manera de ser”, la frase famosa de Goethe que diu “Prefereixo la injustícia al desordre”. Aquesta frase també en va indignar en el seu moment. Potser quan ets jove hi ha una passió per els maximalismes, del tot o res o blanc o negre. Però, a mesura que et fas gran, tot comença a tenyir-se de matisos, de grisos, de dubtes, de incerteses. Quant veus els desastres de la guerra, Síria, Líbia, Irak, i com queda després de derrocar el tirà de torn, què arriba? Per descomptat, no la democracia, ni rés semblant, hi ha guerra civil, destrucció, mort, llavors, penses en la frase de Goethe, i si tingués raó? També a Argullol la frase li va impactar. La frase té un context. Apareix al llibre Campaña  de Francia.Cerca de Maguncia. La frase diiu: “Prefería cometer una injustica antes que soportar el desorden” (“Ich will lieber eine Ungerechtigkeit begehen als Unordnung ertragen”). Aprofundint en el tetx diu: “Según leo, Goethe, tras el sitio de Maguncia de 1793, trató de salvarle la vida a un francés incendiario que estaba a punto de ser linchado por la multitud. Se sospechaba que el saqueador era responsable del incendio en la catedral.” (pág.164)

“(…) El escritor [Goethe] asiste al largo asedio y, finalmente, a la derrota y huida de los jacobinos. Una vez liberada la ciudad, la sed de venganza se desencadena violentamente. Es en esta atmósfera cuando, en consonancia con lo que anota en sus diarios, interviene para salvar del linchamiento al saqueador.” (pág.165)

Argullol, deixa caure a propòsit de la frase: “Es que es mi manera de ser”, anota en seu diari Goethe. Apostil·la Argullol: “Sólo son verdaderas nuestras opiniones, e incluso nuestras ideas, si  responden a nuestra manera de ser. De lo contrario, o son falsas ellas o somos falsos nosotros” (pág.166) 

Llavors, en què queda la frase inicial? Sembla que injustícia o desordre no son més rellevants que el propi parer del que escriu la frase. Perquè que vol dir “manera de ser”? 


Dia Mundial de la Filosofia

  Missatge de la Sra. Audrey Azoulay*, Directora General de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia 17 de novembre de 2022 &quo...