Albert Camus, Cuadernos VI (Abril de 1948- Marzo de 1951)*, puc llegir això:
Stendhal. “Contra Goethe, “Goethe otorgó al doctor Fausto la amistad del diablo. Y Fausto, con una aliado tan poderoso, hace lo que todos hemos hecho a los veinte años: seduce a una modista.” (pàg.395)
La reflexió de Stendhal, sembla pertinent. Perquè, quin sentit te vendre's l'ànima per fer tot allò que la gent fa cada dia? Podia Faust governar el món? O, que tothom fos feliç, inclòs ell? Quina mena de voluntat te Faust? Si seduir a la modista es tot el que volia Faust, demostra ser un sentimental de proporcions gegantines!
