Mostrando entradas con la etiqueta Novel·la. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Novel·la. Mostrar todas las entradas

L'Eneida revisada per Ursula K. Le Guin






Al punto escuchan voces, un inmenso

tierno vagido: almas de niños lloran.

En el umbral primero de la vida,

sin probar su dulzura, un día aciago

los segó de los pechos de sus madres,

y los hundió en acerba desventura*." (p.332-3)


De la parquedat de Virgili, a la visió d'un escriptora que retreu al autor de l'Eneida, la seva  escassa empatia per la gent corrent. 



(...) Estic molt cansat. Ja no puc pensar amb claredat!

-No penses amb claredat sobre els nadons - vaig dir-. Per què se'ls hauria de castigar per no haver viscut? Com podien ser allà les seves ànimes si no havien tingut temps perquè els creixés l'ànima? Les ànimes dels gatets morts també són allà, i les del anyells que sacrifiquem, i les del fetus que no arriben a néixer? Si ells no, llavors per què els nadons? Si tu et vas inventar aquell aiguamoll ple de nadons que pateixen i ploren, va ser un mal invent. Va estar mal fet.

Estava molt i molt enfadada. Vaig fer servir la segona paraula més poderosa que conec, mal fet, nefas, en contra de l'ordre de les coses, tan terrible que no es pot dir, el contrari de sagrat. (...) Només és l'ombra, el contrari, la inversió de la gran paraula fas, el que ès correcte, el que s'ha de fer**. " (p.84-85)


Any Rand, vist per Wolfram Eilenberger (I)

 He acabat de llegit el llibre de Wolfram Eilenberger, El Fuego de la libertad. El refugio de la filosofía en tiempos sombríos 1933-1943. Trad. Joaquín Chamorro Mielke. Taurus. Barcelona, 2021.



Ayn Rand (1943)


En aquest llibre Eilenberger ens ofereix els retrats de quatre pensadores que van viure aquells temps convulsos i que cadascuna va viure a la seva manera les transformacions de tota una època. Les quatre representen posicions molt diferenciades i contraposades: Simone de Beauvoir, Simone Weil, Ayn Rand i Hannah Arendt. Sobte el nom de Ayn Rand. Entre Simone Weil i Ayn Rand hi ha un abisme en la mirada del món que contemplen. Curiosament, Ayn Rand, representa avui, les idees del Tea Party, és a dir, l’exaltació de la individualitat més ferotge envers els altres. Rand és la ideòloga dels llibertaris, però el seu temps, no era gens propici per aquest exercici de solipsisme polític. Ayn Rand és l’autora del llibre “El manantial” (1943), que havia anat treballant des de feia molt de temps (1935). El seu heroi de la novel•la era Howard Roark. Rand descriu el seu heroi amb aquestes paraules:

“La indiferencia y un infinito y sereno desprecio es todo lo que siente por el mundo y los hombres que no son como él. Entiende a estos muy bien. Y debido a que los entiende, deja de lado todo este asunto. Como alguien que se vale del todo por sí mismo, no anhela a otros de su clase que estén con él y lo comprendan.” (pàg.130)

En la novel•la “El Manantial” (1), el seu protagonista està davant d’un jurat, perquè com arquitecta d’una colònia Cortlandt, ha acabat per destruir-la perquè s’havien fet canvis sense el seu consentiment. Ha destruït un bé que podien haver gaudit el seus  habitants, però que amb la seva destrucció ha deixat orfes. Howard Roark, s’enfronta al jurat com si fos Sòcrates! Aquestes son les seves últimes paraules abans que el jurat deliberi sobre la seva culpabilitat o la seva innocència.

“Ahora saben por qué volé Cortlandt (...).

Estoy aquí para decir que no le doy a nadie el derecho a un solo minuto de mi vida. O a un ápice de mis energías. O a cualquiera de mis logros. Sean quienes sean y cuantos sean los que lo reclamen, y por grande que sea su necesidad.

He venido aquí para decir que la integridad del trabajo creador de una persona es más importante que cualquier tipo de caridad. Quienes no entienden esto son los que destruyen el mundo.

He venido aquí para imponer mis condiciones. No estoy dispuesto a vivir por los demás.

No reconozco ninguna obligación hacia los hombres, excepto una: respetar su libertad y no involucrarme en una sociedad de esclavistas*. Me gustaría darle a mi país los diez años que tenga que pasar en prisión en el caso de que mi país ya no exista. Los gastaré en memoria y gratitud por lo que mi país fue una vez. Mi negativa a vivir y trabajar en el mundo que ha ocupado su lugar será un juramento de lealtad.” (pág.302)


Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-1)

  Ahir he vist el capítol 1 de  Star Trek: Strange New Worlds temporada 4, anomenat Valles Marinaris. La historia era interesant perquè ...