L'Eenida revisada per Ursula K. Le Guin

" Al punto escuchan voces, un inmenso

tierno vagido: almas de niños lloran.

En el umbral primero de la vida,

sin probar su dulzura, un día aciago

los segó de los pechos de sus madres,

y los hundió en acerba desventura*." (p.332-3)

De la parquedat de Virgili, a la visió d'un escriptora que retreu al autor de l'Eneida, la seva  escassa empatia per la gent corrent. 

(...) Estic molt cansat. Ja no puc pensar amb claredat!

-No penses amb claredat sobre els nadons - vaig dir-. Per què se'ls hauria de castigar per no haver viscut? Com podien ser allà les seves ànimes si no havien tingut temps perquè els creixés l'ànima? Les ànimes dels gatets morts també són allà, i les del anyells que sacrifiquem, i les del fetus que no arriben a néixer? Si ells no, llavors per què els nadons? Si tu et vas inventar aquell aiguamoll ple de nadons que pateixen i ploren, va ser un mal invent. Va estar mal fet.

Estava molt i molt enfadada. Vaig fer servir la segona paraula més poderosa que conec, mal fet, nefas, en contra de l'ordre de les coses, tan terrible que no es pot dir, el contrari de sagrat. (...) Només és l'ombra, el contrari, la inversió de la gran paraula fas, el que ès correcte, el que s'ha de fer**. " (p.84-85)

*Virgilio. Eneida. Edición de José Carlos Fernández Cortes. Trad. Aurelio Espinosa Pólit. Letras Universales 60. Cátedra. 5ª ed. Madrid, 1998.

-Hi ha traducció al català de Joan Bellés Sallent. labutxaca. Barcelona 2010. 

- També en català, Bernat Metge Essencial. Eneida I-II.  Pròleg de Josep Lluis Vidal i Traducció de Miquel Dolç

** Ursula K.Le Guin. Lavínia (2008). Trad. Anna Llisterri. Col·lecció Raigs globulars (56).  Raig verd editorial. Barcelona, 2025.