Tocqueville auscultant el futur

 

"El desarrollo gradual de la igualdad es un hecho providencial. Tiene estas características principales: es universal, es durable, evita cada día el poder del hombre, todos los acontecimientos, al igual que todos los hombres, han servido a su desarrollo. ¿Sería prudente creer que un movimiento social que viene de tan lejos puede ser suspendido por una generación? ¿Se pensaría que después de haber destruido el feudalismo y derrotado a los reyes, la democracia retrocederá ante los burgueses y los ricos? ¿Se parará ahora que se ha hecho tan fuerte y sus adversarios tan débiles?*" (pág.25) 

Aquestes paraules del propi Tocqueville (1848), un autèntic visionari   del que vindria en el futur polític de les societats, son avui, una autèntica incògnita.  Perquè la democracia si està en perill, especialment,  gràcies als rics que han buidat de contingut la mateixa idea de democràcia. Durant molt de temps, es va associar democracia i capitalisme, però era un miratge, l'exemple xinés és una prova suficientment de desmentir-la. La idea de igualtat està en retrocés. La retòrica de la llibertat només es aplicable els molt rics (1%). Per ells, qualsevol regulació es entesa com restricció i eleven a categoria  universal els seus interessos com expressió dels interessos generals. La globalització ha transformat el ciutadà amb mer consumidor. L'única llibertat que conte és la del consumidor solvent, la resta pot anar directament a la paperera de la historia. 

Frases que es converteixen en humor negre (I)

 

"(...), considérese el análisis que ofrece Adam Ulam del concepto de capitalismo de Marx: "No se puede condenar a un observador de aquel tiempo como Marx por su convencimiento de que el fanatismo industrial y el fariseísmo eran las características imborrables del capitalista. Que el capitalista se haría más humano, que cejaría en su incesante búsqueda de acumulación y expansión, no eran impresiones que pudiera preverse fácilmente en el clima social inglés de los años 180 y 1850*". 

Hi ha analistes que volen ser mesurats, parlant fins i tot de Marx!. Però dir que els capitalistes seran més humans, més assenyats, que  el capitalisme no busca l'acumulació ni l'expansió expressa meridianament el tarannà d'un experts que donen per finalitzar l'era de les ideologies. 

Hi ha dades accessibles a tothom que desmenteix de manera flagrant la bonhomia del capitalisme. L'any 1994, el home més ric del món tenia 226 mil milions de $. A la cinquena posició es trobava Bill Gates amb 8,2 mil milions de $. Al 2024, Elon Musk tenia 435 mil milions de $. En Bill Gates 128 mil milions de $.  La lògica del capital és precisament l'acumulació i la circulació de capital, generant en cada moviment més capital. Això està al Llibre I, de Marx.

Humor filosòfic (XVI)

 

"Un home està pregant :

-Senyor -prega-, m'agradaria fer-te una pregunta.

El Senyor li respon:

-Cap problema, tu diràs

-Senyor, ¿és veritat que, per a tu, un milió d'anys no són res més que un segon?

-Sí, és veritat.

-Molt bé, doncs, què són per a tu un milió de dòlars?

-Per mi, un milió de dòlars no són més que un centau. 

-Ja!- li diu l'home-. Senyor, em donaries un centau? 

-És clar que sí -diu el Senyor-. Espera un segon.

+++++++++

"Un hombre está rezando:

-Señor  -ruega-, me gustaría hacerte una pregunta.

El Señor le responde:

-Ningún problema, tú dirás. 

-Señor, ¿es verdad que, para ti, un millón de años no son más que un segundo?

-Sí, es verdad.

-Muy bien, entonces, ¿qué son para ti un millón de dólares?

-Para mí, un millón de dólares no son más que un centavo.

-Ajá...- le dice el hombre-. Señor, ¿me concederías un centavo?

-Claro que sí -dice el Señor-. Espera un segundo. 

Humor filosòfic (XV)

 L'acudit apareix amb el context de deisme. El deisme afirma l'existència de Déu, en oposició al ateisme. El deisme s'han va desenvolupar entre el segle XVII-XVIII a partir de la distinció entre ells i el teisme. La distinció entre deisme i teisme la va establir Kant*. Establí la distinció entre teologia racional i una teologia natural. La teologia racional, és aquella que pensa el seu objecte  mitjançant conceptes trascendentals**, la teologia natural, és aquella que pensa el seu objecte mitjançant de la nostre naturalesa -la nostre ànima-. En el primer cas, estem davant dels deistes mentre els segons diem que son teistes. En el cas de deisme, el Déu personal, s'esborra, per donar pas a un Déu impersonal, un Déu en vocació de rellotger còsmic, que no vol entrar en la brega de les disputes i anhels dels homes.

+++++++++++

Una àvia jueva està veient com el seu net jugava a la vora d'una platja quan s'acosta una onada enorme i s'empassa el nen al mar. Aleshores, prega:

-Si us plau, Déu meu. Et prego, torna'm al meu net.

I una onada enorme plana sobre els seus peus i torna el nen a la platja, intacte.

I ella mira cap al cel i diu:

-Portava un gorreta***! (pàg.115)

[Una abuela judía está viendo cómo su nieto juega en la orilla de una playa cuando se acerca una ola enorme y s lo traga el mar. Entonces, ruega:

-Por favor, Dios mío. Te ruego, devuélveme a mi nieto.

Y ina ola enorme se cierne sobre sus pies y devuelve al niño a la playa, intacto.

Y ella mira hacia el cielo y dice:

-¡Llevaba un gorrito! (pág.115)]

Humor filosòfic (XIV)

 

L'acudit fa referència els embolic que genera el llenguatge. El gir lingüístic és un dels moments fundacionals de la filosofia anglosaxona. Per la filosofia analítica, el llenguatge genera multitud de problemes. I en aquest acudit, hi ha dos nivells de llenguatge en el que la mateixa expressió: "món del espectacle", fa referència a dos connotacions diferents per qui escolta aquesta expressió. Per dir-ho així, en el llenguatge corrent, malgrat les confusions que es poden originar, tothom pot acabar per entendre el que volen expressar. Però quan entrem en l'àmbit filosòfic, llavors és demana precisió, i és ací on comencen els embolics, que tant aficionats son els filòsofs.

+++++++++

"Garwood va al psiquiatre, on es lamenta que no ha tingut mai núvia.

-No m'estranya- diu el loquer-. Fa olor que empudega

-I que ho digui -respon Garwood-. És per la meva feina. Treballo al circ, tinc cura dels elefants i netejo les seves deposicions. Per més que hem rento, no hem lliuro d'aquesta pudor.

-Doncs deixi aquesta feina i cerqui's una altra! -li diu el psiquiatre.

-¿Està de broma? -se sorprèn Garwood-. I deixar el món el món de l'espectacle?*".(pàg.144)

[Garwood va al psiquiatra, donde se lamenta de que no ha tenido nunca novia.

-No me extraña- dice el loquero-. Huele que apesta.

-Y que lo diga -responde Garwood-. Es por mi trabajo. Trabajo en el circo, cuido de los elefantes y limpio sus deposiciones. Por más que me lavo, no me libro de este hedor.

-¡Pues deje ese trabajo y búsquese otro! -li dice el psiquiatra.

-¿Está de guasa? -se asombra Garwood-. ¿Y dejar el mundo el mundo del espectáculo? (pág.144)]

Humor filosòfic (XIII)

 

Capella Palatina 

(Palerm)

Aquest acudit, parla de la Llei Divina. Ací els creients ha de creuera allò que Déu estableix com a bo o dolent. La qüestió immediata es saber com és la paraula de Déu. Els creients ho tenen relativament fàcil, cal llegir la Bíblia. Per els cristianisme Déu es va fer home, en la figura de Crist. Un acte de fe permet passar de les lleis humanes a la llei sagrada. Si Déu et diu que has de sacrificar el teu fill la resposta és seguir el que dicta Déu(Gen.22, 1-17).

Què passa si un no ets creient? Llavors, la llei divina la substitueixes per la llei dels homes. Aquestes lleis que varien amb el pas del temps i de les nacions, avui, s'expressen en el dret positiu, i com expressió universal, la Declaració Universal  de Drets Humans (1948).  L'ètica implica una reflexió filosòfica de les normes morals i del dret positiu.

 Hi ha dos tipus d'ètiques: les formals i les materials. Un exemple del primer és Kant (s.XVIII). Les ètiques materials, al llarg del pensament filosòfic  podem trobar a diferents autors.

Per Kant, la raó humana posseeix la capacitat per determinar el fil de la conducta, la "bona voluntat", establint la regla d'or en ètica. Per actuar moralment, no cal coneixement de la situació, ni interessos particulars, perquè si actues així, moralment es incorrecte. Aquestes ètiques que si tenen en compte el context, els interessos, les denomina ètiques heterònomes, enfront de les ètiques autònomes, que és la que Kant reivindica, perquè no cal fer càlculs, sinó actuar conforme a la llei moral, que qualsevol persona, és capaç de seguir, sempre que posi al darrera les seves preferències i interessos. Puc dir la veritat sempre i en totes les situacions possibles? La resposta de Kant és que si, malgrat les possibles conseqüències que pot tenir dir la veritat. 

Les ètiques materials o heterònomes,  son aquelles que parteixen d'un contingut determinat, per exemple, Déu, la felicitat, el plaer, cap d'elles te com a contingut l'egoisme. Plató, Aristòtil, l'estoïcisme, el Cristianisme, l'utilitarisme o el pragmatisme son ètiques materials.     

+++++++

"Moisès baixa de la mont Sinaí, brandant les taules de la llei, i anuncia a les multituds congregades:

-Us porto una bona notícia i una dolenta. La bona és que he aconseguit que ho deixés només en deu manaments. La dolenta és que “adulteri” segueix constant entre ells*." (pàg.90-1)

[Moisés baja del monte Sinaí, blandiendo las tablas de la ley, y anuncia a las multitudes congregadas:

-Os traigo una buena notícia y una mala. La buena es que he conseguido que lo dejara sólo en diez mandamientos.  La mala es que "adulterio" sigue constando entre ellos.]

Humor filosòfic (XII)

Aquest acudit, entra dins d'allò que denominen pragmatisme. Aquesta paraula és avui, sinònim d'insult. El pragmatisme* és per dir-ho així, la filosofia nord-americana per excel·lència. El pragmatisme és sobretot, anti-representacionista, es a dir, no existeixen essències, ni veritats que escapen els esser humans. Això vol dir, que no hi ha una veritat esperant-hi al altra cantó on estàs tu. No hi ha allò que Kant deia "la cosa-en-sí". El pragmatisme de Peirce, James i Dewey o Rorty, aposta per les conseqüències pràctiques d'allò que anomenen veritat. Ells no estaven obsessionats per la recerca de la veritat. Sabíem que les pràctiques social, els contextos històrics, fan que allò de la veritat és molt menys del que la filosofia continental ha sospirat per trobar. La veritat no és ahistòrica, si una teoria que "funciona", és a dir, extreu conseqüències pràctiques per la societat, llavors, poden parlar de veritat. Darwin, va establir una explicació teòrica, que en el seu moment va ser rebutjada i ridiculitzada. No era la veritat de la biologia. Però resulta que cap altre, era capaç explicar de manera raonable el que Darwin va poder explicar. Si les conseqüències son catastròfiques llavors podem pensar que allò és un error, i potser caldria repensar-ho el que donem per fet i allò que donen per cert, és a dir, les nostres creences. Deia Nietzsche, que la veritat son metàfores que serveixen per explicar-nos a nosaltres mateixos i al món. 

++++++++++++++

 "Una dona va a la comissària de policia a denunciar la desaparició del seu marit. Li demanem una descripció i ella diu:

-Un metre vuitanta i escaig, de constitució robusta i pèl abundant i arrissat.

La seva amiga, que ha anat a acompanyar-la, diu atònita:

-Però què dius? Si el teu marit fa poc més de metre seixanta, és calb i panxut!

-Ja -respon la dona-. Però qui vol que tornin a un marit com aquest? (pàg.86)

++++++++++

["Una mujer va a la comisaria de policía a denunciar la desaparición de su marido. Le pidem una descripción y ella dice:

-Un metro ochenta y pico, de constitución robusta y pelo abundante y rizado.

Su amiga, que ha ido a acompañarla, dice atónita:

-Pero ¿qué dices? ¡Si tu marido mide poco más de metro sesenta, es calvo y barrigón!

-Ya -responde la esposa-. Pero ¿quién quiere que le devuelvan a un marido como ése? (pág.86)]

Humor Filosòfic (XI)

 

Si hem de fer cas a Hegel, la historia de la filosofia és la filosofia. En aquest acudit, hi ha un parell de qüestions interessants. Un és el ornitorrinc* seria expressió d'allò que no pot ser. I això perquè les nostres construcció ideals, barreja de percepcions i construccions mentals, categories,  deixaria en mal lloc totes dues. I malgrat tot, l'animal existeix, és l'evidència que les nostres construccions ideals, no poden resistir el fet de la seva existència. I això vol dir que cal repensar-ho tot, la teoria evolutiva ho pot explicar, però a nosaltres que encara son fills d'una visió angelical, ens costa acceptar-ho. L'altre qüestió és que una paraula, porta a una altre, configurant una xarxa de significacions que son producte de la tradició i què permet una nova concepció ideal, en el cas de Plató la seva potent al·legoria de la caverna**.

"Eh... l'altre dia Plató i un ornitorrinc se'n van anar a un bar. El cambrer li va dirigir una mirada interrogant al filòsof i Plató va dir: "Què vol que li digui? A la caverna tenia millor aspecte***.” (pàg.204)

+++++++++

"Eh... el otro día Platón y un ornitorrinco se fueron a un bar. El camarero le dirigió una mirada interrogante al filósofo y Platón dijo: "¿Qué quiere que le diga? En la caverna tenía mejor aspecto." (pág.204)