Humor filosòfic (XIII)

 

Capella Palatina 

(Palerm)

Aquest acudit, parla de la Llei Divina. Ací els creients ha de creuera allò que Déu estableix com a bo o molent. La qüestió immediata es saber com és la paraula de Déu. Els creients ho tenen relativament fàcil, cal llegir la Bíblia. Per els cristianisme Déu es va fer home, en la figura de Crist. Un acte de fe permet passar de les lleis humanes a la llei sagrada. Si Déu et diu que has de sacrificar el teu fill la resposta és seguir el que dicta Déu(Gen.22, 1-17).

Què passa si un no ets creient? Llavors, la llei divina la substitueixes per la llei dels homes. Aquestes lleis que varien amb el pas del temps i de les nacions, avui, s'expressen en el dret positiu, i com expressió universal, la Declaració Universal  de Drets Humans (1948).  L'ètica implica una reflexió filosòfica de les normes morals i del dret positiu.

 Hi ha dos tipus d'ètiques: les formals i les materials. Un exemple del primer és Kant (s.XVIII). Les ètiques materials, al llarg del pensament filosòfic  podem trobar a diferents autors.

Per Kant, la raó humana posseeix la capacitat per determinar el fil de la conducta, la "bona voluntat", establint la regla d'or en ètica. Per actuar moralment, no cal coneixement de la situació, ni interessos particulars, perquè si actues així, moralment es incorrecte. Aquestes ètiques que si tenen en compte el context, els interessos, les denomina ètiques heterònomes, enfront de les ètiques autònomes, que és la que Kant reivindica, perquè no cal fer càlculs, sinó actuar conforme a la llei moral, que qualsevol persona, és capaç de seguir, sempre que posi al darrera les seves preferències i interessos. Puc dir la veritat sempre i en totes les situacions possibles? La resposta de Kant és que si, malgrat les possibles conseqüències que pot tenir dir la veritat. 

Les ètiques materials o heterònomes,  son aquelles que parteixen d'un contingut determinat, per exemple, Déu, la felicitat, el plaer, cap d'elles te com a contingut l'egoisme. Plató, Aristòtil, l'estoïcisme, el Cristianisme, l'utilitarisme o el pragmatisme son ètiques materials.     

+++++++

Moisès baixa de la mont Sinaí, brandant les taules de la llei, i anuncia a les multituds congregades:

-Us porto una bona notícia i una dolenta. La bona és que he aconseguit que ho deixés només en deu manaments. La dolenta és que “adulteri” segueix constant entre ells. (pàg.90-1)

[Moisés baja del monte Sinaí, blandiendo las tablas de la ley, y anuncia a las multitudes congregadas:

-Os traigo una buena notícia y una mala. La buena es que he conseguido que lo dejara sólo en diez mandamientos.  La mala es que "adulterio" sigue constando entre ellos.]