Hegel: Tenir un fill il·legítim (I)

 

"Ella menysprera l'enteniment i la ciència,

els dons suprems de l'home.

Ella s'ha lliurat al diable

i s'ha de perdre necessàriament (Goethe, Faust)*" 

(Hegel)

A la Wikipedia dona una dada, fill, Karl von Hegel. Però la veritat va tenir un fill 'natural' o 'il·legítim', en Ludwig. Un fet notable és que el nom de Ludwig, apareix molt poc en les biografies. Com si Hegel, el veritable Esperit  Absolut, no fos també, una autoconsciència què "pren per a si la vida, igual com escull un fruit madur que ve per ell mateix a l'encontre en el mateix moment que és pres*". Aquest fruit madur es deia Christina Charlotte Johanna Burkhardt (de soltera Fisher). Mentre els reis i la noblesa podien tenir fill 'il·legítims', el bons burgesos i amb una estricta moral luterana, era impensable que una persona respectable s'emboliqués en aquests afers, - és donava per fet, que la dona era el fruit pecaminós, per excel·lència-  què podien tenir conseqüències greus per la reputació de qui s'havia fit on no el demanaven. Hegel, malgrat tot, va acceptar la paternitat d'en Ludwig. 

* G.W.F.Hegel. Fenomenologia de l'Esperit. Vol 1. Trad. Joan Leita. Edició a cura de Ramon Valls i Plana. Textos Filosòfics 35. Editorial Laia. Barcelona, 1985.