Sartre: Cara B (I)

 

Jean-Paul Sartre

Cuando Sartre insultaba a Solzhenitsin*

Dejemos atrás esta primera época, aunque llega hasta 1968 y la intervención rusa en Checoslovaquia. Dejemos atrás el período comprendido entre los primeros disidentes y Margarete Buber-Neumann, Rousset, Silone y tantos otros. Dejemos atrás el largo periodo en el que Sartre deja por fin de hacerse ilusiones sobre la verdadera naturaleza del "socialismo" soviético (...), y de que la gran diferencia entre el nazismo y el estalinismo consiste en que el primero pretendía rebajar al hombre, mientras que el segundo nunca había perdido de vista su ideal originario, dejemos atrás esta casuística de los fines y los medios que marcó a toda una generación y explica -por supuesto sin justificarla- la terrible y persistente indulgencia de Sartre. Pero ¿y el periodo siguiente? ¿Cómo se adapta el Sartre marxista o afín al marxismo -el de la Crítica de la razón dialéctica y Las palabras, el Sartre, el Sartre que, como veremos, acaba haciéndose hegeliano -al nuevo clima creado, más o menos, a partir del golpe de Praga y mayo del 68? (pág. 418-9)

Aproximació a Harmut Rosa (1)

Hartmut Rosa

Llegint l’article d’Alcoberro* sobre Hartmut Rosa, t’ha a dones que vivim efectivament, dins d’un món accelerat en grau extrem. La tecnologia accelera encara més aquesta sensació de esprint permanent en tots els àmbits de la vida, tant privada com a pública. 

I quin és l’antídot contra aquesta acceleració que patim? La resposta és: “Si l’acceleració és el problema, llavors potser la ressonància és la solució”. La lògica de l’acceleració suposa que en un interval de temps determinat, cal fer moltes coses a l’hora. El pitjor que pot passar és no fer res, perdre el temps no és cap opció per els temps que vivim. Per això, la tecnologia permet accelerar cada instant, perquè paradoxalment, no tenim temps! Volem fer tot instantàniament, ens hem convertit en multitasques, no podem deixar espais buits en el nostre horari.

Llavors, què vol dir ressonància? Si tota les experiències estan emmarcades per l’acceleració, no podem tenir temps per gaudir-les! Vivim en “l’angoixa” per no estar a l’alçada de les expectatives que ens forgem sobre com hem de viure. La ressonància implica no la “desacceleració funcional” –fer ioga o qualsevol activitat presumptament relaxada- per estar encara més en forma per enfrontar-se a l’acceleració. Saber gaudir del paisatge, sense presses, sense cap objectiu estratègic, sinó per el plaer de gaudir d’ell mateix i sentir-se dins de la naturalesa, de sentir el vent, els ocells, tocar els arbres, mirar el camí que trepitges. 

Això és tot el que és pot fer per revertir aquest món accelerat? La resposta de Rosa és que no podem, perquè la tecnologia i el model del capitalisme global fa impossible qualsevol transformació en sentit d’una desacceleració real. Potser més d’un pensa què aquesta opció és massa conservadora, però somiar en utopies anti-tecnologia o una tornada al passat no és possible. Potser, ja me n’adono que estic posant molts condicionals, com diu Byung-Chul Han, aquesta ressonància de la que parla Hartmut Rosa, sigui l’única via per resistir aquesta acceleració cap el no-res.

Noam Chomsky resisteix

 

Noam Chomsky te 94 anys

"Associated Press (AP) ha informat ara que Noam està actualment hospitalitzat al Brasil, el país d'origen de la seva dona, Valeria [Wasserman]. El va portar a un hospital de Sao Paulo per rebre tractament especialitzat, una vegada que va poder viatjar més fàcilment des dels Estats Units després del seu ictus. Ella va confirmar a AP els detalls d'un article al diari brasiler Folha de S.Paulo que assenyalava que Noam té dificultats per parlar i el costat dret del seu cos està afectat. El visita diàriament un neuròleg, logopeda i especialista pulmonar.

Valeria va dir al diari que:

"el seu marit segueix la notícia i quan veu imatges de la guerra a Gaza, aixeca el braç esquerre en un gest de lament i ràbia".

El diari va afegir la notícia encoratjadora que:

'El seu estat ha millorat significativament. Ha [ha] sortit de la UCI [unitat de cures intensives] i ara es troba en una habitació norma*l"."

https://www.medialens.org/wp-content/uploads/2024/06/Noam-Chomsky- colour-pic-678x381.png (consulta 2 d'agost de 204)