"Soc solipsista, com tothom" (R.Smullyan)*
Amb aquesta expressió, tan simple, s'ha amaga una paradoxa. Des de Zenó d'Elea* (A 26), la filosofia minoritàriament, ha tractat les paradoxes. El pensament filosòfic no li agraden, perquè ens deixa perplexos i desorientats, per això la filosofia des de Plató ha volgut sempre caminar per senders segurs, fora de qualsevol paradoxa. És veritat que el pensament filosòfic, especialment, els neopositivistes i l'anàlisi del llenguatge han tractat de domesticar-les, però malgrat això, quant llegim aquestes, tenim la sensació que alguna cosa s'ha ens escapa. Ara podríem començar a fer una interpretació d'aquesta paradoxa, perquè com tothom sap, res més cal anar a la Wikipedia, i assabentar-te del que vol dir solipsista. Fins on podem interpretar el què diu aquesta paradoxa? Dir que jo sóc solipsista, vol dir que en l'ordre de l'existència res més existeixo jo. El altres i tot allò que percep no son més que representacions imaginaries dins del meu jo. Per això, l'expressió "com tothom" és contradictòria respecta a la afirmació anterior. Un solipsista coherent no podria dir mai aquesta segona afirmació, perquè anul·la la primera. I malgrat tot, no estem sols, potser algú dirà que hi som massa. Això indica que el llenguatge i les seves regles de interpretació són molt més complexes del que normalment pensem.
