L'acudit apareix amb el context de deisme. El deisme afirma l'existència de Déu, en oposició al ateisme. El deisme s'han va desenvolupar entre el segle XVII-XVIII a partir de la distinció entre ells i el teisme. La distinció entre deisme i teisme la va establir Kant*. Establí la distinció entre teologia racional i una teologia natural. La teologia racional, és aquella que pensa el seu objecte mitjançant conceptes trascendentals**, la teologia natural, és aquella que pensa el seu objecte mitjançant de la nostre naturalesa -la nostre ànima-. En el primer cas, estem davant dels deistes mentre els segons diem que son teistes. En el cas de deisme, el Déu personal, s'esborra, per donar pas a un Déu impersonal, un Déu en vocació de rellotger còsmic, que no vol entrar en la brega de les disputes i anhels dels homes.
+++++++++++
Una àvia jueva està veient com el seu net jugava a la vora d'una platja quan s'acosta una onada enorme i s'empassa el nen al mar. Aleshores, prega:
-Si us plau, Déu meu. Et prego, torna'm al meu net.
I una onada enorme plana sobre els seus peus i torna el nen a la platja, intacte.
I ella mira cap al cel i diu:
-Portava un gorreta***! (pàg.115)
[Una abuela judía está viendo cómo su nieto juega en la orilla de una playa cuando se acerca una ola enorme y s lo traga el mar. Entonces, ruega:
-Por favor, Dios mío. Te ruego, devuélveme a mi nieto.
Y ina ola enorme se cierne sobre sus pies y devuelve al niño a la playa, intacto.
Y ella mira hacia el cielo y dice:
-¡Llevaba un gorrito! (pág.115)]
