Sèries: Star Trek: Stranger New Worlds (4.5)

Si segueixes la sèrie ja saps qui son aquests

El capítol d'aquesta nova entrega, porta per títol: L'accident del transportador de nivell cinc. Un títol força estrany, però és què aquesta entrega és un homenatge els Muppets. Scotty vol provar amb una marioneta el teletransportador, però el resultat no és el que s'esperava, sinó que converteix a tots menys a Spock, què esta fora de la nau, en Muppets!

Una nau Orion, pirates galàctics, aborden la nau, per quedar-se-la. I la tripulació de Muppets amb la ajuda de Spock tractarà de conquerir la nau. Un despropòsit què per el que sembla els guionistes d'aquesta temporada volen anar fent homenatges. S'han quedat sense idees!

Si ets un titella, no poden matar-te, pots fer coses que cap humà pot fer, sortir de la nau i passejar-te pel espai, quedar-te sense suport vital. 

Spock està molt estressat, perquè tot depenia d'ell, però això que ha viscut en realitat què és? Dins del muppets, també es trobava la seva antiga companya T'Pring, en la nova situació aposta pel caos envers la lògica. Sembla que els guionistes i els productors volen aixecar-nos la camisa, el fet que estigui escrivint sobre això és prova que poden fer qualsevol cosa i seguir tant tranquils seixanta anys més de capítols absurds com el d'aquest "accident del transportador de nivell cinc". Potser què ens ho fem mirar tots plegats!

   

Sèries: Star Trek: Stranger New Worlds (4.4)

 

En aquest episodi (4) es fa un homenatge a la pel·lícula Casablanca de Michael Curtis (1942). En blanc i negre, per les condicions del planeta Mat'Aaran. Hi ha una pianola, però no toca en Sam. Klingons per nazis, la comandant Una es confosa per la líder de la resistència contra l'ocupació Klingon.  Hi ha els col·laboracionista de rigor i un cambrer que treballa per la resistència. "El Cafè Americà d'en Rick", es transforma en una versió galàctica, però l'únic que sembla en Rick és el Dr. Joseph M'Benga, que coneix el pa què si dona amb els Klingon. La Nyota Uhura, fa un paper secundari i és torturada per els Klingon, però s'ha assabenta de les seves intencions, què no és un altre que apoderar-se del planeta i mantindré esclavitzats a la seva població. 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-3)

 

La sinopsi oficial deixa anar el següent: "La tripulación visita un planeta de recreo que garantiza diversión en un ambiente embriagador." 

Aquest és el capítol tres, s'anomena "El mejor amigo humano" . Una historia sense massa historia. Unes converses de pau, una bomba, i la tripulació en un espai de diversió galàctica, una mena de La Vegas en un planeta molt llunyà. Scotty i Erica Ortegas protagonitzant aquest desgavell. Semblava una mena de Resacón en Las Vegas (XXXIV). Cada  tripulant de l'Enterprise, tenia la diversió que la seva personalitat li demanava. Per descomptat, al final tot  surt bé, però la sensació de presa de pel és evident. Potser cada espectador vol veure el got mig ple o mig buit, m'ha semblant tot molt aigualit. 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-2)

 

La sinopsi que donen d'aquest capítol és aquest telegrama: "La'An, Spock y Kirk quedan atrapados en una misteriosa nave de la Federación que desapareció hace mucho tiempo."

Si no vols fer d'espòiler ací hauríem de deixar-ho. Però, en resulta massa esquemàtic i poc entenedor. L'incident Griffin explica uns fets inexplicables. Què sabem de les lleis que regeixen l'univers? Si fos dels que neguen tot saber científic, la resposta seria molt fàcil. Però, si bé no ho sabem tot, això no vol dir que no puguem fer  hipòtesis per explicar el que no sabem amb el què ara mateix sabem. 

Hi ha quatre forçes fonamentals: la força gravitatòria, l'electromagnètica, la força nuclear forta i la feble. Hi ha dos grans teories: teoria de la relativitat i la mecànica quàntica. Amb aquest panorama hi ha la dificultat d'encaixar la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica. Els físics intenten esbrinar com fer-les compatibles. També hi ha algunes constants inamovibles: La velocitat de la llum (c) -és el límit de a velocitat per a tot allò que té massa o informació al cosmos. La constant de Planck (h), fonamental per entendre l'energia de les partícules i la mecànica quàntica en astrofísica. I la constant de gravitació (G) mesura la força de la gravetat entre els cossos celeste*. 

En una sèrie com aquesta, la imaginació fa que les lleis, per exemple de la llum, puguin ser negligides. No hauria de ser així, com ho fa en les novel·les de ciència ficció de Cixin Liu,  però si ho acceptéssim,  això voldria dir, que les distàncies inimaginables entre estels, requeriria de centenars d'anys a milions. Els nostres herois es troben al milions any llum de la Terra. Una nau de la Federació perduda en mig  d'un camp d'asteroides. Sembla un cementiri. Dins la nau, semblant a l'Enterprise, no hi ha ningú. Cap lectura amb els seus aparells, la nau buida, malgrat què en ella hi havia tres centenars de tripulants. Hi ha una gravació d'una oficial, que explica que la tripulació va ser portada a la bogeria col·lectiva. I ha mesura que els tres exploradors comencen a sentir veus familiars. Hi ha un procés de paranoia, on sembla que tot conspira contra ells. La promesa vulcàna de Spock, el fill d'en Kirk, i La'An, que veu la oficial convertida en una mena de zombi que vol acabar amb tothom. 

Hi ha imatges, inimaginables -humor negríssim- en la sèrie de Star Trek, cal recordar que la franquícia porta 60 anys en marxa. Quant tot sembla perdut son rescatats, teletransportats, d'una nau al altre. Què ha passat, exactament? No hi  ha respostes. Com podem esbrinar el que desconeixem? I sobretot, com explicar-ho de manera racional? Dir que l'espai -l'univers- és un misteri és una veritat a mitges. D'ací dos setmanes hi haurà un eclipsi total,  la Lluna se situa exactament entre la Terra i el Sol. Aquest fenomen natural, durant molts mil·lennis va aterrir els pobles que ho contemplaven. Allò que era sobrenatural, avui és un fenomen natural què es pot predir a molt llarg temps. Hi ha fet inexplicables? Segurament, hi ha fets inexplicables. La mitologia s'ha fet càrrec en una primera etapa de les civilitzacions. Desprès va venir el coneixement científic, de moment, encara estem en aquest estat incipient dels nostres coneixements. A la sèrie,  la situa en el segle és el XXIII. Ara mateix en sembla molt optimista arribar d'una peça aquell llunyà segle. 

El capítol s'ha acaba sent remolcat la nau Griffin cap a un lloc segur, perquè una secció especial -secreta-, poguí esbrinar que ha passat. Volen respostes!  

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-1)

 

Ahir he vist el capítol 1 de  Star Trek: Strange New Worlds temporada 4, anomenat Valles Marinaris. La historia era interesant perquè parlava de les paradoxes en el temps i els efectes contingents que provoca en la “línia temporal”.

La franquícia Star Trek porta 60 anys en marxa, una longevitat  extraordinària. Tenint en compte, que és bàsicament per addictes a la ciència ficció. A Strange hi ha més efectes especials què altre cosa, perquè els personatges no son verosímils. El cas és que aquest capítol ho podríem resumir així:

Pike, el capità, porta la nau a veure un tempesta còsmica un  estrany fenomen espaial, que genera una onada de xoc que fa que la nau Enterprise, estem al segle XXIII, salti en el temps fins fa 65 milions d’anys. Aquesta onada ha generat destrosses en tots els sistemes. 

Estan davant d’un planeta, però a causa de les averies de la nau, no poden determinar on estan i tot el que veuen no poden reconèixer. Una llançadora de la nau va cap el planeta, perquè no la s’ha quedat sense liti (ara no recordo). Aterren al planeta, hi ha volcans actius, i una fisonomia què no acaben de reconèixer. Mentre les tres tripulants la  Una Chin-Riley / Número U, en funcions de capitana,  La'An Noonien-Singh, una humana alterada genèticament, I la navegant, Erica Ortegas. Al planeta hi ha vida, una vida que apareix perillosament, en forma de dinosaures!

Mentre al planeta les tripulants tenen que lidiar amb monstres que res més havien vist en olopantalles, a la nau és abordada. Hi ha una nau extraterrestre que captura l’Enterprise. La capitana de la nau alienígena, apareix dins de la nau de Pike. Pike intenta parlar amb ella, vol que vegi la seva nau. La capitana està en guerra amb una espècie insectors*. Hi ha una lluita a mort per la supervivència. Pike intent enraonar amb ella perquè la lluita és sempre l’últim recurs. La nau va restablint els sistemes, I s’ha adonen que estan a l’orbita de la Terra, però fa 65 milions d’anys. I la nau que l’abordat és marciana. També detecten que hi ha un alter planeta ple de vida, el dels insectors. 

Les nostres visitant de la Terra, troben una nau extraterrestre, on viatjaven alienígenes que semblaven insectors. A la nau hi ha el què buscaven. Un velociraptor, vol atacar a Ortegas i Singh li clava un cop de puny que fa recular al animal! Surten del planeta amb la càrrega valuosa per la nau.

Desprès de la visita s’han van, però en el procés, ha pres l'antimatèria de la nau. La volen llançar al planeta natal dels enemics. La nau de la capitana, llança la carrega mortífera, el capità Pike, pot aturar el míssil antimatèria, sembla que per moments està resolt a fer-ho, però en el últim moment deixa que passi. 

En un instant, el planeta insector, desapareix, també la nau de la capitana I Pike s’endinsa dins de l’explosió per tornar al seu temps. A resultes de l’explosió els fragments viatgen cap a la Terrra, generant l’extinció dels dinosaures. També és genera el cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart I Júpiter. Pike que ha parlat amb l’Almirall de la Flota Estel·lar que volia que Pike ascendís a Comodoro, és a dir, treball de despatx. Pike rebutja l’oferta. Queda pensatiu perquè s’ha sent responsable dels esdeveniments que en aquesta línia temporal ha generat. De fet, ha condemnat a Mart, al planeta dels insectors, què hauria passat si.... (els contra fàctics son una peça genial per imaginar escenaris possibles i també impossibles). 

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (7)

 

El zombi Warren i Loftis

El capítol 7 de La maledicció de Widwo’s Bay, anomenat «Seasickness» (Mareig), el sobrenatural puja de nivell, potser una mica massa, però ja posats... 

En aquest capítol el zombi Warren encara és mig viu, l’han desenterrat i el volen llançar al mar. Warren no vol morir, malgrat que porta més de dos-cents anys mig mort. L’Alcalde Loftis i l’ara imprescindible Wyck porten a alta mar al zombi. Arriben al límit de les aigües de la illa i el zombi queda reduït a pols!. Sembla que tot plegat s’ha acabat, però serà tant fàcil acabar amb la maledicció? Loftis te un fill que sembla que va per lliure. No te massa caràcter, excepte per no fer cas del pare. Hi ha males vibracions al ambient, però encara no s’ha fet present... (de moment...). 

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (6)

 

Ahir a la nit vaig veure un altre capítol de la sèrie La maldición de Widow’s Bay, en el seu capítol 6, “Nuestra historia” (Our History). En aquest capítol ens transporta cap a la llunya història dels origen de la illa el segle XVIII. On una esperançada dona, Sarah Wescott, soltera va a trobar-se amb el seu nou marit. L’alcalde de la nova illa, Richard Warren. Però el que tindria que haver estat una història d’amor, es transforma en una història de terror. El marit, amb (7) fills i una mare morta. Sembla posseït per el diable. Ella està aterrida i presonera en aquella presó que és casa del marit. La pesta assola la illa, i segons Warren, cal un sacrifici –humà, sens dubte- per restablir un pacte, sens dubte amb el diable.

La Sarah Wescott aconsegueix que li facin cas, i alguns parroquians fiquen dins d‘un taüt el malèvol Richard Warren. Mentre això passa, la nostre heroïna i el fills d’en Richard s'endinsen en la boira per trobar-se amb el vaixell que els tregui de la illa. Warren ha advertit que ningú pot escapar de la illa...

Sèrie: La maledicció de Widow's Bay (4)

 

Patricia

La maldición de Widow’s Bay, en el seu capítol 4, Lectura a la platja (Lectura playera), s’assisteix a un delirant capítol ple de sorpreses demoníaques. I tot per culpa d’un llibre aparentment inofensiu d’autoajuda.

 

En aquest capítol la protagonista absoluta és Patricia (Kate O’Flyn). Patricia és ajudant de l’Alcalde. Se sent permanentment negligida i menystinguda. No té amigues. Les altres possibles amigues no li perdonen que pogues sortir amb vida del psicòpata que va matar a altres nois del poble.

 

Un llibre d’autoajuda li fa agafar confiança. Si vols triomfar en les relacions socials, cal fer una festa memorable. Dit i  fet. En el capítol, s’explica tots els passos que fa per preparar amb ganes i passió aquesta festa què li ha de canviar la vida.

 

Prepara amb ganes tot el necessari, perquè surti be la festa. Poc a poc, la gent entra al bar on s’ha de celebrar la gran festa. Hi ha moments de tensió, però en general sembla que tot surt que ella volia i l’explicava el llibre. Segueix les instruccions del llibre per fer la recepta del ponx. Tothom balla i riu. La seva amiga de feina, Rosemary (Dale Dickey) no ho veu gens clar, és escèptica de mena. De fet el llibre va reescrivint-se a cada moment. De fet el llibre sembla un manual de bruixeria fet per el mateix Mefistòfil.

 

Tothom marxa, però Patricia està en la cuina. Arriben l’Alcalde amb Wyck. La visió del que fa Patricia els deixa garratibats, sembla que Patricia estigui ficada amb una pel·lícula de por. I mentre, els assistents a la festa s’han proposat remullar-se a l'aigua, amb el inconvenient d’obrir molt la boca. Estan en estat zombi, i ha una foguera que il·lumina l’escena. Patricia arriba amb el xerif Clemmons (Kevin Carroll) a la platja, porta el llibre i el llança a la foguera, no sense dificultats, en el moment que el llibre entra en contacta amb el foc, els aspirants a zombis és despertant, sense saber que estant fent allà. Una veu indignada parla de Patricia com a responsable d’aquest horror.

PD: La quantitat de sèries que es fan, aquesta té els ingredients justos per entretenir-te una estona. I això amb els temps infernals en què estem, és una glopada d'aire fresc (ni què sigui metafòricament).