4. L'era de la desvergonya*
Han parla de Léon Wurmser** perquè en el seu llibre "La màscara de la vergonya" (1981) denunciava a la nostra època com "l'era de la desvergonya" (p.59). Malgrat el seu caràcter dolorós, Wurmser destaca que la vergonya té una funció protectora vital: actua com a guardiana de la intimitat, la creativitat i el respecte cap a un mateix. Sense vergonya, la ment queda completament exposada i desprotegida. Per tenir vergonya cal un "sistema superior de valors" que demana respecte (p.59). Diu Wurmser: "La cultura de la desvergonya és també la cultura de l'absència de respecte, de reverència; del rebuig i menyspreu dels ideals" (p.59). Quan la falta de vergonya s'instal·la en el teixit col·lectiu (visible avui dia en la política, el trànsit, la interacció als carrers o la crueltat a les xarxes socials), es tradueix en cinisme. Es perd el respecte pel proïsme i es desitja la burla oberta cap a qualsevol valor superior.
Quan algun aspecte íntim que es considera vulnerable, "defectuós" o no desitjat s'exposa, el subjecte experimenta la vergonya. Per protegir-se d'aquest dolor psíquic, la ment construeix una màscara defensiva que amaga la debilitat real.
xarxes socials ens empenyen a fer tot el contrari: ens exigeixen retransmetre constantment l'esfera privada (opinions, emocions, ruptures amoroses, la intimitat del llar). El que abans es reservava per a l'espai íntim o secret (el que Wurmser considerava un espai sagrat per a la salut mental), avui s'utilitza com a moneda de canvi per aconseguir interaccions i validació de desconeguts. Diu Han: "La violència és la màscara de la vergonya" (p.64)
*Byung-Chul Han. Sense respecte. Una crisi social. Trad. Guillem Gómez Sesé. La Blanca. Edicions 62. Barcelona, 2026.
No hay comentarios:
Publicar un comentario