Sèries: Star Trek: Stranger New Worlds (4.4)

 

En aquest episodi (4) es fa un homenatge a la pel·lícula Casablanca de Michael Curtis (1942). En blanc i negre, per les condicions del planeta Mat'Aaran. Hi ha una pianola, però no toca en Sam. Klingons per nazis, la comandant Una es confosa per la líder de la resistència contra l'ocupació Klingon.  Hi ha els col·laboracionista de rigor i un cambrer que treballa per la resistència. "El Cafè Americà d'en Rick", es transforma en una versió galàctica, però l'únic que sembla en Rick és el Dr. Joseph M'Benga, que coneix el pa què si dona amb els Klingon. La Nyota Uhura, fa un paper secundari i és torturada per els Klingon, però s'ha assabenta de les seves intencions, què no és un altre que apoderar-se del planeta i mantindré esclavitzats a la seva població. 

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (I-III)

 

Malik i Dani

Resumeixo els tres primers capítols de la sèrie “La tierra del pecado” (Synden), en Netflix. El títol sembla el nom d’un “culebron” sud-americà, però no és el cas. Estem a una Suècia, però no ho sembla, perquè la mirada del director, Peter Grönlund, enfoca el seu ull crític amb una Suècia rural, on la terra dona el que dona, i on l’economia submergida –tràfic de drogues-, és donen la mà a una crítica d’un estat del benestar on pel que sembla, el protagonistes d’aquesta història no creuen massa.

L’assassinat d’un jove en Silas , dona peu a tot un allau d'esdeveniments on la protagonista, la inspectora Dani i el seu ajudant Malik han de investigar aquest crim, i on la mateixa inspectora, coneix a la víctima i el seu entorn. Un entorn gens idíl·lic, on les rancúnies del passat i del present fan una llei de d'omertà impenetrable per esbrinar què ha passat. Cap ajuda de les persones que coneixien al noi. Una societat patriarcal on el silenci és llei I on els secrets estan a l’ordre del dia. Thriller allunyat dels estereotips nord-americans, i on la inspectora que coneixia en Silas, és veu sotmesa a tota mena de xantatges emocionals. Famílies amb passats bromosos, Elis cultiva una terra erma, i té una granja de porcs i ovelles. Un dels fills, en Harald, fill d’Elis, és discapacitat mental, però sembla l’únic “normal” en un entorn tòxic i anormal. L’altre fill d’Elis, en Jon, no vol seguir les passes del seu pare a la granja, vol anar-se’n a estudiar fora, el seu pare, que té càncer, però encara no ha dit res, compren al fill l'hi diu que si vol estudiar  no hi haurà cap problema.

A mesura que la investigació avança lentament, el nom del fill de la inspectora Dani, en Oliver, apareix cada vegada més. Hi ha una escena on mare i fill estant en una cafeteria, intentant que el fill parli del seu amic Silas, la mare ha trucat a la policia perquè detinguin al seu fill, la vertent mare deixa pas a la vessant de policia, perquè pensa que estarà més segur amb la policia que no pas amb els “amics” d’en Silas. Cada vegada hi ha la presumpció que tot plegat està al darrera el tràfic de drogues. La inspectora Dani segueix a Elis, el patriarca de d’un clan familiar que vol venjar la mort de Silas, perquè li va prometre al pare del noi, en Ivar. Arriben fins a una granja apartada i allà els traficants estant fent la seva feina, produir amfetamines. El cap d’aquest grup, en Järven, vol carregar-se a Elis I a Dani. 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-3)

 

La sinopsi oficial deixa anar el següent: "La tripulación visita un planeta de recreo que garantiza diversión en un ambiente embriagador." 

Aquest és el capítol tres, s'anomena "El mejor amigo humano" . Una historia sense massa historia. Unes converses de pau, una bomba, i la tripulació en un espai de diversió galàctica, una mena de La Vegas en un planeta molt llunyà. Scotty i Erica Ortegas protagonitzant aquest desgavell. Semblava una mena de Resacón en Las Vegas (XXXIV). Cada  tripulant de l'Enterprise, tenia la diversió que la seva personalitat li demanava. Per descomptat, al final tot  surt bé, però la sensació de presa de pel és evident. Potser cada espectador vol veure el got mig ple o mig buit, m'ha semblant tot molt aigualit. 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-2)

 

La sinopsi que donen d'aquest capítol és aquest telegrama: "La'An, Spock y Kirk quedan atrapados en una misteriosa nave de la Federación que desapareció hace mucho tiempo."

Si no vols fer d'espòiler ací hauríem de deixar-ho. Però, en resulta massa esquemàtic i poc entenedor. L'incident Griffin explica uns fets inexplicables. Què sabem de les lleis que regeixen l'univers? Si fos dels que neguen tot saber científic, la resposta seria molt fàcil. Però, si bé no ho sabem tot, això no vol dir que no puguem fer  hipòtesis per explicar el que no sabem amb el què ara mateix sabem. 

Hi ha quatre forçes fonamentals: la força gravitatòria, l'electromagnètica, la força nuclear forta i la feble. Hi ha dos grans teories: teoria de la relativitat i la mecànica quàntica. Amb aquest panorama hi ha la dificultat d'encaixar la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica. Els físics intenten esbrinar com fer-les compatibles. També hi ha algunes constants inamovibles: La velocitat de la llum (c) -és el límit de a velocitat per a tot allò que té massa o informació al cosmos. La constant de Planck (h), fonamental per entendre l'energia de les partícules i la mecànica quàntica en astrofísica. I la constant de gravitació (G) mesura la força de la gravetat entre els cossos celeste*. 

En una sèrie com aquesta, la imaginació fa que les lleis, per exemple de la llum, puguin ser negligides. No hauria de ser així, com ho fa en les novel·les de ciència ficció de Cixin Liu,  però si ho acceptéssim,  això voldria dir, que les distàncies inimaginables entre estels, requeriria de centenars d'anys a milions. Els nostres herois es troben al milions any llum de la Terra. Una nau de la Federació perduda en mig  d'un camp d'asteroides. Sembla un cementiri. Dins la nau, semblant a l'Enterprise, no hi ha ningú. Cap lectura amb els seus aparells, la nau buida, malgrat què en ella hi havia tres centenars de tripulants. Hi ha una gravació d'una oficial, que explica que la tripulació va ser portada a la bogeria col·lectiva. I ha mesura que els tres exploradors comencen a sentir veus familiars. Hi ha un procés de paranoia, on sembla que tot conspira contra ells. La promesa vulcàna de Spock, el fill d'en Kirk, i La'An, que veu la oficial convertida en una mena de zombi que vol acabar amb tothom. 

Hi ha imatges, inimaginables -humor negríssim- en la sèrie de Star Trek, cal recordar que la franquícia porta 60 anys en marxa. Quant tot sembla perdut son rescatats, teletransportats, d'una nau al altre. Què ha passat, exactament? No hi  ha respostes. Com podem esbrinar el que desconeixem? I sobretot, com explicar-ho de manera racional? Dir que l'espai -l'univers- és un misteri és una veritat a mitges. D'ací dos setmanes hi haurà un eclipsi total,  la Lluna se situa exactament entre la Terra i el Sol. Aquest fenomen natural, durant molts mil·lennis va aterrir els pobles que ho contemplaven. Allò que era sobrenatural, avui és un fenomen natural què es pot predir a molt llarg temps. Hi ha fet inexplicables? Segurament, hi ha fets inexplicables. La mitologia s'ha fet càrrec en una primera etapa de les civilitzacions. Desprès va venir el coneixement científic, de moment, encara estem en aquest estat incipient dels nostres coneixements. A la sèrie,  la situa en el segle és el XXIII. Ara mateix en sembla molt optimista arribar d'una peça aquell llunyà segle. 

El capítol s'ha acaba sent remolcat la nau Griffin cap a un lloc segur, perquè una secció especial -secreta-, poguí esbrinar que ha passat. Volen respostes!  

Heidegger i la seva particular mirada al món modern (3)

 

3. Vaterland [Patria] y Heimat [Terra natal]

Heidegger, a l'any 1934, identificava al Ésser amb la pàtria (vaterland), en l'historia del poble alemany. "Deu anys més tard, encara identificarà, des de una perspectiva   apocalíptica, els destins d'Alemanya amb els del món sencer". Heidegger, no parla com "intel·lectual", preocupat per la situació de guerra en la què està immers Europa, gràcies a les polítiques criminals i expansionista del règim nazi. Heidegger, parla com un oracle: les seves paraules, no estan pensades per el diàleg ni la discussió, sinó  com un intermediari, en nom de l'Ésser, i així dirà (1943): " ara és l'home de la Terra, junts amb aquesta, el què està en joc, i a més per obra del home mateix*".

Heidegger sembla barrejar poesia i filosofia, perquè l'Ésser sembla impossible de copsar en l'enteniment, però segons Ell, és pot pensar, per això Heidegger veu tant a Parmènides com Heràclit mestre del pensament que  Plató va mal interpretar, i com a conseqüència d'aquest malentès la metafísica ha anat de mal borràs. Dit d'un altre manera, Heidegger reescriu en el pensament filosòfic com diria Rorty*. El problema de tot plegat és si això és el que tenia al cap el mateix Heidegger.

Diu F.Duque: " (...) lo que parece insinuar (en medio de una guerra mundial) es que las tres facciones ideológicas enfrentadas son manifestaciones de un mismo destino: 

1) el de la metafísica, cuyo rasgo fundamental desde el punto de vista político es el desarraigo de la tierra natal (Heimat). 

2) el binomio de la tecnología y el subjetivismo, (..) en lugar, de "revolverse", dando un 'paso atrás' para encaminarse al inicio de ese envío (ahora, exhausto), con un fin doble: a) atisbas allí las posibilidades que quedaron 'ahorradas' tas el alba de la metafísica y b)poner a esta en su límite."

3) el peligro del 'humanismo', frente a las 'anchas espaldas del Ser'. 

Si prens la metafísica amb Plató, arribes sense cap parada possible fins a Nietzsche, Schopenhauer o ja posats fins a Derrida. Potser Derrida, diria que això és anar massa lluny. Per Heidegger, el Ésser necessita la poesia, perquè cap concepte el pot encabir. Si el Dasein podia preguntar per el sentit del Ésser, ara, sembla que no pot, l'humanisme, segons el seu parer, és un perill per la propia supervivència del home. Perquè li fa pensar que ell pot dirigir el seu destí. Heidegger, en el seu estil oracular que sembla reinterpretar els presocràtics, perquè segons Ell, van comprendre que poesia era la manera privilegiada de contemplar el món, sense cap ullera filosòfica, ni cap distinció com ara realitat/aparença. Destí o accelerar  la fi del nihilisme (el món modern)? Com seran els signes de la fi del temps (actuals)? Quina mena de presagis cal veure per actuar-hi?

 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-1)

 

Ahir he vist el capítol 1 de  Star Trek: Strange New Worlds temporada 4, anomenat Valles Marinaris. La historia era interesant perquè parlava de les paradoxes en el temps i els efectes contingents que provoca en la “línia temporal”.

La franquícia Star Trek porta 60 anys en marxa, una longevitat  extraordinària. Tenint en compte, que és bàsicament per addictes a la ciència ficció. A Strange hi ha més efectes especials què altre cosa, perquè els personatges no son verosímils. El cas és que aquest capítol ho podríem resumir així:

Pike, el capità, porta la nau a veure un tempesta còsmica un  estrany fenomen espaial, que genera una onada de xoc que fa que la nau Enterprise, estem al segle XXIII, salti en el temps fins fa 65 milions d’anys. Aquesta onada ha generat destrosses en tots els sistemes. 

Estan davant d’un planeta, però a causa de les averies de la nau, no poden determinar on estan i tot el que veuen no poden reconèixer. Una llançadora de la nau va cap el planeta, perquè no la s’ha quedat sense liti (ara no recordo). Aterren al planeta, hi ha volcans actius, i una fisonomia què no acaben de reconèixer. Mentre les tres tripulants la  Una Chin-Riley / Número U, en funcions de capitana,  La'An Noonien-Singh, una humana alterada genèticament, I la navegant, Erica Ortegas. Al planeta hi ha vida, una vida que apareix perillosament, en forma de dinosaures!

Mentre al planeta les tripulants tenen que lidiar amb monstres que res més havien vist en olopantalles, a la nau és abordada. Hi ha una nau extraterrestre que captura l’Enterprise. La capitana de la nau alienígena, apareix dins de la nau de Pike. Pike intenta parlar amb ella, vol que vegi la seva nau. La capitana està en guerra amb una espècie insectors*. Hi ha una lluita a mort per la supervivència. Pike intent enraonar amb ella perquè la lluita és sempre l’últim recurs. La nau va restablint els sistemes, I s’ha adonen que estan a l’orbita de la Terra, però fa 65 milions d’anys. I la nau que l’abordat és marciana. També detecten que hi ha un alter planeta ple de vida, el dels insectors. 

Les nostres visitant de la Terra, troben una nau extraterrestre, on viatjaven alienígenes que semblaven insectors. A la nau hi ha el què buscaven. Un velociraptor, vol atacar a Ortegas i Singh li clava un cop de puny que fa recular al animal! Surten del planeta amb la càrrega valuosa per la nau.

Desprès de la visita s’han van, però en el procés, ha pres l'antimatèria de la nau. La volen llançar al planeta natal dels enemics. La nau de la capitana, llança la carrega mortífera, el capità Pike, pot aturar el míssil antimatèria, sembla que per moments està resolt a fer-ho, però en el últim moment deixa que passi. 

En un instant, el planeta insector, desapareix, també la nau de la capitana I Pike s’endinsa dins de l’explosió per tornar al seu temps. A resultes de l’explosió els fragments viatgen cap a la Terrra, generant l’extinció dels dinosaures. També és genera el cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart I Júpiter. Pike que ha parlat amb l’Almirall de la Flota Estel·lar que volia que Pike ascendís a Comodoro, és a dir, treball de despatx. Pike rebutja l’oferta. Queda pensatiu perquè s’ha sent responsable dels esdeveniments que en aquesta línia temporal ha generat. De fet, ha condemnat a Mart, al planeta dels insectors, què hauria passat si.... (els contra fàctics son una peça genial per imaginar escenaris possibles i també impossibles). 

Heidegger i la seva particular mirada al món modern (2)

2. La misèria per falta de misèria*.

Abans que un Déu ens salvessin, hi ha havia la possibilitat què "Lo que hoy se ofrece para colmo en todas partes como filosofia del nacional socialismo, pero que no tiene absolutamente nada que ver con la verdad interior y la magnitud de este movimiento (a saber, con el encuentro entre la técnica planetariamente determinada Y el hombre contemporáneo), pesca en las turbias aguas de los «valores» y las «totalidades»**" (pág.179); pogués revifar Alemanya. Això ho deia al 1935. No cal dir què del que parla és del nacionalsocialisme! Per Heidegger, la filosofia comença amb els presocràtics com l'aurora i amb Plató s'esvaeix la possibilitat del Ser (anava a dir què s'acaba com el rosari de l'aurora). El grecs va fer la pregunta de les preguntes, no van preguntar per les coses sinó per l'esser de les coses. Encara distingien l'Ésser de l'Ens. Però des de la publicació de Introducció a la Metafísica (curs de 1935) al 1953 i posteriorment, l'estat de "penúria", és a dir, hem oblidat la distinció entre ser i ens i avui exaltem sense cap rubor al ens. Segons Heidegger, la modernitat ha uniformitzat el pensament a través de la tècnica. Cal dir què aquesta colonització d'un pensament que esmicola qualsevol possibilitat d'obrir-se al Ser. Heidegger segueix el dictamen de Mateo 24:14, quan diu:" I serà predicat aquest evangeli del regne en tot el món, per a testimoniar a totes les nacions; i llavors aquest serà salvat". Ací, Heidegger, sembla oblidar-se de la nació alemanya per estendré a tothom.

Heidegger seguint a Holderlin parla de "arribar-a-esser-si-mateix, solament a partir de l'estrany". No hi ha retorn, sinó anar a la llar. Poesia, filosofia i política es donen la ma. L'ambivalència de tot plegat és força gran, també molt inquietant. Si aquest món tecnificat va cap el desastre -cal recordar com s'acaba la Segona Guerra Mundial a Hiroshima i Nagasaki (1945)-, la possibilitat d'aniquilació de l'espècia humana no era un desideràtum, era una realitat ben present. Heidegger vol veure amb aquesta expressió descarnada del nihilisme, una senyal, què com els fidels què veuen senyal de la fi del món. De fet com diu F.Duque: "El hecho mismo de que Heidegger haga coincidir tácitamente la derrota del Eje, la Consumació de la metafísica =( nihilisme) i la primacia absoluta de la Tècnica, podría llevar a sospechar que Heidegger extiende ahora ese triple y único destino sobre la Humanidad toda, dejando a un lado las ensoñaciones en torno a un Pueblo Elegido (el poble alemany) para dirigirse a todos los hombres*." Diu al final del llibre Introducció a la Metafísica com expressió del que és avui el món contemporani: "Pero una época para la cual sólo es real lo que se mueve rápidamente y lo que se puede asir con ambas manos, estimará que el preguntar es «ajeno a la realidad», algo que no es rentable* (pág. 186)". La visió teològica d'un final final, li fa pensar que necessiten un canvi dràstic d'orientació sinó volem acabar dins d'una bombolla termonuclear, què aquest si ha estat feta amb mans humanes i propòsit inhumana, malgrat que això no sigui rentable.

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (i 10)

 

La Ruth

El capítol que tanca la temporada porta el títol de "We Hope You Enjoyed Your Time!" (“¡Esperamos que te hayas divertido!”)*, i si ens hem divertit amb aquest episodi ple d'acció, de suspens de terror  i una escletxa per una nova temporada, perquè el Mal encara està amagat sota la illa.

Comencem per parts què diria Dexter (el fons en of, riures). Loftis, l'alcalde esta davant de l'encantadora Ruth. La missió de l'alcalde no és gens fàcil. Com si fos en el conte de Ursula K.Le Guin, (The Ones Who Walk Away from Omelas, 1973) "Los que se van de Omelas", Loftis vol acabar amb la maledicció de la illa sacrificant a la pobre Ruth. Tot el que veu a casa d'ella, implica, amor, confiança i devoció. Prepara té, i veuen fotografies junts. Loftis es fa creu del que li vol fer. Sacrificar a una persones per salvar a la illa, no és això el que faria un bon pragmatista?

Mentre parla la Ruth de la seva vida, aparentment  anodina i gens dramàtica, Loftis prepara un combinat mortífer per la bona de la seva secretaria. Mentre la tempesta se segueix abaten contra la illa, al refugi comença a passar coses. La primera, moltes de les racions que hi ha al refugi estant caducades! HI ha una petita rebel·lió per les racions. Patricia li ha dit al poc dinàmic Dale -en quedo curt, en la qualificació- que miri de trobar entreteniment per la gent i així ho fa. Comença a treure pel·lícules dins d'una habitació del refugi, oblidades de tothom. Allà comprova amb estupor que s'explica amb un presentador simpàtic i molt pulcre que allà s'havien fet sacrificis humans. Però no explícita qui dirigeix tot allò. Quin son els que apareixen amb la cara tapada per una caputxa. Eren sacrificis humans o experiments de la CIA?

Mentre, el fill de Loftis, Evan, exploren el subterrani i les cambres dels horrors. Un del treballadors del Ajuntament, queda atrapat en una de les habitacions desapareixent sense deixar rastre.  En el moment que passa això, la tempesta es dilueix miraculosament. Evan obra la porta i veu un portes mig entreobertes, però no s'atreveix a mirar a dins.

Dale surt de l'habitació del projector per dir que el refugi és una trampa mortal, generant el pànic. I mentre tot això passa, a cal a Ruth, en Loftis intenta ofegar-la amb un coixí, sense massa convicció, apareix el xèrif Clemmons que li engega un tret a la bona de Ruth. Està desesperat perquè el seu fill no neixi a l'illa. S'ha encomanat a la superstició com tots. Abans d'això, la Ruth li explica una mica de la seva vida íntima, desvelant un gran i aterridor secret que deixa a Loftis garratibat i en estat de xoc.

Així, més o menys s'acaba aquest episodi ple de piruetes narratives e imatges inquietants, preparant-nos per la següent temporada. Encara hi ha moltes qüestions per esbrinar. Anava a dir que segueixin atents a la pantalla, però és una mica massa, no troben?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (9)

 

La Ruth

En aquest nou capítol (9) Refugi d'emergència (Emergency Shelter), l'illa és castigada per una tempesta gegantina. El capítol s'obre amb la fugida de la dona de Warren endinsant-se en la boira. Una de les filles petites, la  Frances Warren cau a l'aigua, curiosament, serà l'única supervivent. Cal recordar que la maledicció no s'ha acabarà fins que el saga Warren hagin mort. L'alcalde Lofti té què posar en marxa la sirena d'alarma en tota la illa davant la magnitud de la tempesta. La gent, els turistes i residents han d'anar al refugi que hi ha al edifici del Ajuntament. Com sempre hi ha espai per l'humor negre. Així, hi ha unes escenes entre l'alcalde Loftis i el faroner  on no hi ha manera d'entendres en un lloc d'anades i tornades.

Al refugi està ven resguardat dels desastres naturals. Tothom és allà. Mentre la Rosemary ha esbrinat en la genealogia dels Warren. En una llarguíssima exposició amb el seu retroprojector, mentre fuma com si no hagués un demà, acaba explicant i descobrint el nom de la descendent d'en Warren. És la Ruth, la secretaria de Tom. Una secretaria que hauria d'haver-se jubilat fa moltíssim temps, però que segueix treballant. Tant Wyck com Loftis, començant a pensar en acabar amb ella, abans que la maledicció acabi amb tothom. Mentre la Patricia es fa creus sobre les (males) intencions de l'alcalde  i de Wycks. Seran capaços d'assassinar a una dona tant bondadosa i servicial com la Ruth?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (8)

 

Patricia

Ahir, vaig veure un altre capítol de la sèrie La Maledicció de Widow’s Bay. El capítol s’anomena Your Baggage (El teu equipatge) on mentre pare i fill intenten reconciliar-se amb el passat, al carrer, un espectre amb pinte d’assassí en sèrie amb la mascara robada del museu del poble que havia pertany a l’assassí en sèrie Boogeyman  que no va poguer matar a la Patricia, torna a perseguir-la per mitja illa. Mentre ella córrer, l’assassí sembla molt tranquil i va caminant sense cap pressa. En la persecució Patricia demana auxilia a les antigues companyes, però no es ven rebuda. Patricia li treu una pistola atordidora a una no  amiga. Segueix corrent com a una boja fins a una estació de servei. Dins de la botigue hi ha el Clemmons, xèrif del poble xerrant amb el venedor. Veuen com la Patricia posa en marxa el sortidor de benzina amb l'astorament dels que están dins. Patricia veu amb incredulitat que la pistola té un indicador de potencia i està al 1%! L’assassí amb la màscara arriba a lloc, el xèrif s’enfronta amb ell, perquè porta un ganivet de proporcions enormes, el fereix, i la Patricia li disparada per dos cops al espectre caient a terra socarrimat per el foc que finalment, havia agafat força. Patricia segueix de prop el cadàver del misteriós assassí, fins el crematori. No queda més que les cendres. Sembla molt satisfeta d’ella mateixa. El xèrif és recupera de les ferides. Tant això succeeix a les  nits, fora de l’abast del turistes que omplen la illa. Wyck arriba a casa de Tom Loftis, l’alcalde per avisar que tot plegat –la maledicció- no s’ha acabat!