Ressenya: Sacrifici de Sang (I-V)
Alfred i Thomas Berg
La sèrie
“Sacrificio de Sangre*”. Un thriller on l’assassí en sèrie va maten per parelles
a policies. Els talla el cap i se’ls emporta. Els crims sempre tenen la
mateixa mecànica: De divendres al dissabte el 112 rep una trucada (1:15) amb una veu de
dona a terroritzada demana auxili perquè hi ha algú amb un ganivet que la vol
matar. Arriba la patrulla de policia, però son els policies el objecte del
atac.
No hi ha pistes, no hi ha rastre, no hi ha res
de res, però els decapitats va en augment. El comissari Thomas Berg, és el
encarregat de portar la investigació. Hi ha un sospitós, però en Berg no creu
que sigui ell. Davant de la falta de proves, Berg demana ajuda a qui no volia
cridar, al seu pare, antic policia que va ser despatxat per fatxenda.
Hi ha una prova definitiva que permetre
posar-se en el bon camí. A la trucada d’un avís en una dona demanava ajuda, la
policia respon i els dos policies son assassinats. Minuts desprès arriben
reforços. Al vídeo es veuen vuit agents, però a la sortida hi son nou! Això
alerta que potser l’assassí és un policia.
Els Berg, volen comprovar que és un policia i
reuneixen a tota la policia d’Estocolm en el gimnàs de la policia el divendres
a dissabte a les 1:15h hora de la trucada, i efectivament, aquell dia i hora no
hi ha cap trucada al 112. La pitjor hipòtesi és fa realitat, l’assassí és un
dels “nostres”. El problema és qui potser?
La cap del sindicat de policia, Britta Slölduna
dona ambiciosa vol fer una vaga de policia, però en Berg li diu que això no
seria una bona idea. Desprès demana atenció psicològica per els policies. En un
primer moment, Berg li diu que no és el moment, però posteriorment, a el seu
pare, arriben a la conclusió que si ho és, perquè han fet una recerca dels
policies que no havien treballat el divendres a la nit els dies dels crims, surten
a prop de 50. Berg li diu que la teràpia podien començar per aquests 50, no li
diu així, esclar.
La dona d’en Berg, psicòloga de la policia,
la “oficina” on treballant al marge de la comissaria, està el seu pare, la
Natalie, una policia novella i ell. Acorden que el pare escoltarà –il·legalment-
el que diuen els policies.
Les sessions dels policies amb la psicòloga
–dona d’en Berg-, son una demostració dels problemes psicològics de molts
policies. Unes vides que porten els problemes exteriors el interior de les
seves cases i on les víctimes son les pròpies famílies. L’alcohol no ajuda a
solucionar-ho, sinó que ho empitjora.
L’Alfred Berg parla amb el seu fill, sap qui
és l’assassí. Fent-se passar per Thomas, li demana uns expedient els seu amic
Max Abrahamsson, policia com ell, que creu que esta parlant amb Thomas. Dins
dels expedients, surt el que Alfred Berg, imagina que potser l’assassí, té nom
i la seva fotografia a l’expedient.
Alfred segueix al sospitós, s’han van cap
a una parada de tren. Allà l’Alfred el deté, l’altre vol protegir-se i vol
treure la pistola, Alfred dispara en el moment que el seu fill arriba. Tothom
està content, però hi ha alguna cosa que grinyola. I de cop i volta, hi ha
provés que posen en dubte que sigui
l’assassí. Al capítol 5, passa revista els
fets que van fer detonar el comportament homicida de l’autor d’aquests crims.
El fets és que ell i el seu company de patrulla van haver de respondre a una
trucada on una dona demanava ajuda. Al
arribar els apartaments, el policia va ser apunyalat per l’agressor i l’altre
company va deixar anar a l’assassí, perquè tenia un ganivet al coll de la dona.
El company va trucar a emergències però van trigar moltíssim en arribar.
Desprès la resta de companys li van anar fer el buit. A més havia desaparegut
la trucada a emergències. Totes les reclamacions van ser inútils. Va demanar la
baixa.
La dona del policia que havia mort, treballava
en un museu. En Peter Johansson, anava allà per intentar dir-li que no l’havia
deixat sol. Però la dona no volia veure’l. En Peter es va fixar en una pintura
on hi havia una escena violenta, un sacrifici. El mural és diu “El sacrifici de
meitat d’hivern”, de Carl Larsson. En mig del bosc, els caps dels policies
assassinats penjant d’un arbre, al igual que apareix al mural. La disposició
dels cadàvers és igual al mural. Literalment, ha recreat el quadre!
Peter Johansson, segresta a Alfred, el vol
matar i també al seu fill. En dona la culpa a Alfred del que va passar quan la
policia no va arribar quan més els necessitava. Thomas esta desautoritzat, però
vol acabar la feina. Un final potser previsible, però en conjunt, és una molt
bona mini sèrie.
