2. La misèria per falta de misèria*.
Abans que un Déu ens salvessin, hi ha havia la possibilitat què "Lo que hoy se ofrece para colmo en todas partes como filosofia del nacional socialismo, pero que no tiene absolutamente nada que ver con la verdad interior y la magnitud de este movimiento (a saber, con el encuentro entre la técnica planetariamente determinada Y el hombre contemporáneo), pesca en las turbias aguas de los «valores» y las «totalidades»**" (pág.179); pogués revifar Alemanya. Això ho deia al 1935. No cal dir què del que parla és del nacionalsocialisme! Per Heidegger, la filosofia comença amb els presocràtics com l'aurora i amb Plató s'esvaeix la possibilitat del Ser (anava a dir què s'acaba com el rosari de l'aurora). El grecs va fer la pregunta de les preguntes, no van preguntar per les coses sinó per l'esser de les coses. Encara distingien l'Ésser de l'Ens. Però des de la publicació de Introducció a la Metafísica (curs de 1935) al 1953 i posteriorment, l'estat de "penúria", és a dir, hem oblidat la distinció entre ser i ens i avui exaltem sense cap rubor al ens. Segons Heidegger, la modernitat ha uniformitzat el pensament a través de la tècnica. Cal dir què aquesta colonització d'un pensament que esmicola qualsevol possibilitat d'obrir-se al Ser. Heidegger segueix el dictamen de Mateo 24:14, quan diu:" I serà predicat aquest evangeli del regne en tot el món, per a testimoniar a totes les nacions; i llavors aquest serà salvat". Ací, Heidegger, sembla oblidar-se de la nació alemanya per estendré a tothom.
Heidegger seguint a Holderlin parla de "arribar-a-esser-si-mateix, solament a partir de l'estrany". No hi ha retorn, sinó anar a la llar. Poesia, filosofia i política es donen la ma. L'ambivalència de tot plegat és força gran, també molt inquietant. Si aquest món tecnificat va cap el desastre -cal recordar com s'acaba la Segona Guerra Mundial a Hiroshima i Nagasaki (1945)-, la possibilitat d'aniquilació de l'espècia humana no era un desideràtum, era una realitat ben present. Heidegger vol veure amb aquesta expressió descarnada del nihilisme, una senyal, què com els fidels què veuen senyal de la fi del món. De fet com diu F.Duque: "El hecho mismo de que Heidegger haga coincidir tácitamente la derrota del Eje, la Consumació de la metafísica =( nihilisme) i la primacia absoluta de la Tècnica, podría llevar a sospechar que Heidegger extiende ahora ese triple y único destino sobre la Humanidad toda, dejando a un lado las ensoñaciones en torno a un Pueblo Elegido (el poble alemany) para dirigirse a todos los hombres*." Diu al final del llibre Introducció a la Metafísica com expressió del que és avui el món contemporani: "Pero una época para la cual sólo es real lo que se mueve rápidamente y lo que se puede asir con ambas manos, estimará que el preguntar es «ajeno a la realidad», algo que no es rentable* (pág. 186)". La visió teològica d'un final final, li fa pensar que necessiten un canvi dràstic d'orientació sinó volem acabar dins d'una bombolla termonuclear, què aquest si ha estat feta amb mans humanes i propòsit inhumana, malgrat que això no sigui rentable.
