Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-1)

 

Ahir he vist el capítol 1 de  Star Trek: Strange New Worlds temporada 4, anomenat Valles Marinaris. La historia era interesant perquè parlava de les paradoxes en el temps i els efectes contingents que provoca en la “línia temporal”.

La franquícia Star Trek porta 60 anys en marxa, una longevitat  extraordinària. Tenint en compte, que és bàsicament per addictes a la ciència ficció. A Strange hi ha més efectes especials què altre cosa, perquè els personatges no son verosímils. El cas és que aquest capítol ho podríem resumir així:

Pike, el capità, porta la nau a veure un tempesta còsmica un  estrany fenomen espaial, que genera una onada de xoc que fa que la nau Enterprise, estem al segle XXIII, salti en el temps fins fa 65 milions d’anys. Aquesta onada ha generat destrosses en tots els sistemes. 

Estan davant d’un planeta, però a causa de les averies de la nau, no poden determinar on estan i tot el que veuen no poden reconèixer. Una llançadora de la nau va cap el planeta, perquè no la s’ha quedat sense liti (ara no recordo). Aterren al planeta, hi ha volcans actius, i una fisonomia què no acaben de reconèixer. Mentre les tres tripulants la  Una Chin-Riley / Número U, en funcions de capitana,  La'An Noonien-Singh, una humana alterada genèticament, I la navegant, Erica Ortegas. Al planeta hi ha vida, una vida que apareix perillosament, en forma de dinosaures!

Mentre al planeta les tripulants tenen que lidiar amb monstres que res més havien vist en olopantalles, a la nau és abordada. Hi ha una nau extraterrestre que captura l’Enterprise. La capitana de la nau alienígena, apareix dins de la nau de Pike. Pike intenta parlar amb ella, vol que vegi la seva nau. La capitana està en guerra amb una espècie insectors*. Hi ha una lluita a mort per la supervivència. Pike intent enraonar amb ella perquè la lluita és sempre l’últim recurs. La nau va restablint els sistemes, I s’ha adonen que estan a l’orbita de la Terra, però fa 65 milions d’anys. I la nau que l’abordat és marciana. També detecten que hi ha un alter planeta ple de vida, el dels insectors. 

Les nostres visitant de la Terra, troben una nau extraterrestre, on viatjaven alienígenes que semblaven insectors. A la nau hi ha el què buscaven. Un velociraptor, vol atacar a Ortegas i Singh li clava un cop de puny que fa recular al animal! Surten del planeta amb la càrrega valuosa per la nau.

Desprès de la visita s’han van, però en el procés, ha pres l'antimatèria de la nau. La volen llançar al planeta natal dels enemics. La nau de la capitana, llança la carrega mortífera, el capità Pike, pot aturar el míssil antimatèria, sembla que per moments està resolt a fer-ho, però en el últim moment deixa que passi. 

En un instant, el planeta insector, desapareix, també la nau de la capitana I Pike s’endinsa dins de l’explosió per tornar al seu temps. A resultes de l’explosió els fragments viatgen cap a la Terrra, generant l’extinció dels dinosaures. També és genera el cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart I Júpiter. Pike que ha parlat amb l’Almirall de la Flota Estel·lar que volia que Pike ascendís a Comodoro, és a dir, treball de despatx. Pike rebutja l’oferta. Queda pensatiu perquè s’ha sent responsable dels esdeveniments que en aquesta línia temporal ha generat. De fet, ha condemnat a Mart, al planeta dels insectors, què hauria passat si.... (els contra fàctics son una peça genial per imaginar escenaris possibles i també impossibles). 

Heidegger i la seva particular mirada al món modern (2)

2. La misèria per falta de misèria*.

Abans que un Déu ens salvessin, hi ha havia la possibilitat què "Lo que hoy se ofrece para colmo en todas partes como filosofia del nacional socialismo, pero que no tiene absolutamente nada que ver con la verdad interior y la magnitud de este movimiento (a saber, con el encuentro entre la técnica planetariamente determinada Y el hombre contemporáneo), pesca en las turbias aguas de los «valores» y las «totalidades»**" (pág.179); pogués revifar Alemanya. Això ho deia al 1935. No cal dir què del que parla és del nacionalsocialisme! Per Heidegger, la filosofia comença amb els presocràtics com l'aurora i amb Plató s'esvaeix la possibilitat del Ser (anava a dir què s'acaba com el rosari de l'aurora). El grecs va fer la pregunta de les preguntes, no van preguntar per les coses sinó per l'esser de les coses. Encara distingien l'Ésser de l'Ens. Però des de la publicació de Introducció a la Metafísica (curs de 1935) al 1953 i posteriorment, l'estat de "penúria", és a dir, hem oblidat la distinció entre ser i ens i avui exaltem sense cap rubor al ens. Segons Heidegger, la modernitat ha uniformitzat el pensament a través de la tècnica. Cal dir què aquesta colonització d'un pensament que esmicola qualsevol possibilitat d'obrir-se al Ser. Heidegger segueix el dictamen de Mateo 24:14, quan diu:" I serà predicat aquest evangeli del regne en tot el món, per a testimoniar a totes les nacions; i llavors aquest serà salvat". Ací, Heidegger, sembla oblidar-se de la nació alemanya per estendré a tothom.

Heidegger seguint a Holderlin parla de "arribar-a-esser-si-mateix, solament a partir de l'estrany". No hi ha retorn, sinó anar a la llar. Poesia, filosofia i política es donen la ma. L'ambivalència de tot plegat és força gran, també molt inquietant. Si aquest món tecnificat va cap el desastre -cal recordar com s'acaba la Segona Guerra Mundial a Hiroshima i Nagasaki (1945)-, la possibilitat d'aniquilació de l'espècia humana no era un desideràtum, era una realitat ben present. Heidegger vol veure amb aquesta expressió descarnada del nihilisme, una senyal, què com els fidels què veuen senyal de la fi del món. De fet com diu F.Duque: "El hecho mismo de que Heidegger haga coincidir tácitamente la derrota del Eje, la Consumació de la metafísica =( nihilisme) i la primacia absoluta de la Tècnica, podría llevar a sospechar que Heidegger extiende ahora ese triple y único destino sobre la Humanidad toda, dejando a un lado las ensoñaciones en torno a un Pueblo Elegido (el poble alemany) para dirigirse a todos los hombres*." Diu al final del llibre Introducció a la Metafísica com expressió del que és avui el món contemporani: "Pero una época para la cual sólo es real lo que se mueve rápidamente y lo que se puede asir con ambas manos, estimará que el preguntar es «ajeno a la realidad», algo que no es rentable* (pág. 186)". La visió teològica d'un final final, li fa pensar que necessiten un canvi dràstic d'orientació sinó volem acabar dins d'una bombolla termonuclear, què aquest si ha estat feta amb mans humanes i propòsit inhumana, malgrat que això no sigui rentable.

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (i 10)

 

La Ruth

El capítol que tanca la temporada porta el títol de "We Hope You Enjoyed Your Time!" (“¡Esperamos que te hayas divertido!”)*, i si ens hem divertit amb aquest episodi ple d'acció, de suspens de terror  i una escletxa per una nova temporada, perquè el Mal encara està amagat sota la illa.

Comencem per parts què diria Dexter (el fons en of, riures). Loftis, l'alcalde esta davant de l'encantadora Ruth. La missió de l'alcalde no és gens fàcil. Com si fos en el conte de Ursula K.Le Guin, (The Ones Who Walk Away from Omelas, 1973) "Los que se van de Omelas", Loftis vol acabar amb la maledicció de la illa sacrificant a la pobre Ruth. Tot el que veu a casa d'ella, implica, amor, confiança i devoció. Prepara té, i veuen fotografies junts. Loftis es fa creu del que li vol fer. Sacrificar a una persones per salvar a la illa, no és això el que faria un bon pragmatista?

Mentre parla la Ruth de la seva vida, aparentment  anodina i gens dramàtica, Loftis prepara un combinat mortífer per la bona de la seva secretaria. Mentre la tempesta se segueix abaten contra la illa, al refugi comença a passar coses. La primera, moltes de les racions que hi ha al refugi estant caducades! HI ha una petita rebel·lió per les racions. Patricia li ha dit al poc dinàmic Dale -en quedo curt, en la qualificació- que miri de trobar entreteniment per la gent i així ho fa. Comença a treure pel·lícules dins d'una habitació del refugi, oblidades de tothom. Allà comprova amb estupor que s'explica amb un presentador simpàtic i molt pulcre que allà s'havien fet sacrificis humans. Però no explícita qui dirigeix tot allò. Quin son els que apareixen amb la cara tapada per una caputxa. Eren sacrificis humans o experiments de la CIA?

Mentre, el fill de Loftis, Evan, exploren el subterrani i les cambres dels horrors. Un del treballadors del Ajuntament, queda atrapat en una de les habitacions desapareixent sense deixar rastre.  En el moment que passa això, la tempesta es dilueix miraculosament. Evan obra la porta i veu un portes mig entreobertes, però no s'atreveix a mirar a dins.

Dale surt de l'habitació del projector per dir que el refugi és una trampa mortal, generant el pànic. I mentre tot això passa, a cal a Ruth, en Loftis intenta ofegar-la amb un coixí, sense massa convicció, apareix el xèrif Clemmons que li engega un tret a la bona de Ruth. Està desesperat perquè el seu fill no neixi a l'illa. S'ha encomanat a la superstició com tots. Abans d'això, la Ruth li explica una mica de la seva vida íntima, desvelant un gran i aterridor secret que deixa a Loftis garratibat i en estat de xoc.

Així, més o menys s'acaba aquest episodi ple de piruetes narratives e imatges inquietants, preparant-nos per la següent temporada. Encara hi ha moltes qüestions per esbrinar. Anava a dir que segueixin atents a la pantalla, però és una mica massa, no troben?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (9)

 

La Ruth

En aquest nou capítol (9) Refugi d'emergència (Emergency Shelter), l'illa és castigada per una tempesta gegantina. El capítol s'obre amb la fugida de la dona de Warren endinsant-se en la boira. Una de les filles petites, la  Frances Warren cau a l'aigua, curiosament, serà l'única supervivent. Cal recordar que la maledicció no s'ha acabarà fins que el saga Warren hagin mort. L'alcalde Lofti té què posar en marxa la sirena d'alarma en tota la illa davant la magnitud de la tempesta. La gent, els turistes i residents han d'anar al refugi que hi ha al edifici del Ajuntament. Com sempre hi ha espai per l'humor negre. Així, hi ha unes escenes entre l'alcalde Loftis i el faroner  on no hi ha manera d'entendres en un lloc d'anades i tornades.

Al refugi està ven resguardat dels desastres naturals. Tothom és allà. Mentre la Rosemary ha esbrinat en la genealogia dels Warren. En una llarguíssima exposició amb el seu retroprojector, mentre fuma com si no hagués un demà, acaba explicant i descobrint el nom de la descendent d'en Warren. És la Ruth, la secretaria de Tom. Una secretaria que hauria d'haver-se jubilat fa moltíssim temps, però que segueix treballant. Tant Wyck com Loftis, començant a pensar en acabar amb ella, abans que la maledicció acabi amb tothom. Mentre la Patricia es fa creus sobre les (males) intencions de l'alcalde  i de Wycks. Seran capaços d'assassinar a una dona tant bondadosa i servicial com la Ruth?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (8)

 

Patricia

Ahir, vaig veure un altre capítol de la sèrie La Maledicció de Widow’s Bay. El capítol s’anomena Your Baggage (El teu equipatge) on mentre pare i fill intenten reconciliar-se amb el passat, al carrer, un espectre amb pinte d’assassí en sèrie amb la mascara robada del museu del poble que havia pertany a l’assassí en sèrie Boogeyman  que no va poguer matar a la Patricia, torna a perseguir-la per mitja illa. Mentre ella córrer, l’assassí sembla molt tranquil i va caminant sense cap pressa. En la persecució Patricia demana auxilia a les antigues companyes, però no es ven rebuda. Patricia li treu una pistola atordidora a una no  amiga. Segueix corrent com a una boja fins a una estació de servei. Dins de la botigue hi ha el Clemmons, xèrif del poble xerrant amb el venedor. Veuen com la Patricia posa en marxa el sortidor de benzina amb l'astorament dels que están dins. Patricia veu amb incredulitat que la pistola té un indicador de potencia i està al 1%! L’assassí amb la màscara arriba a lloc, el xèrif s’enfronta amb ell, perquè porta un ganivet de proporcions enormes, el fereix, i la Patricia li disparada per dos cops al espectre caient a terra socarrimat per el foc que finalment, havia agafat força. Patricia segueix de prop el cadàver del misteriós assassí, fins el crematori. No queda més que les cendres. Sembla molt satisfeta d’ella mateixa. El xèrif és recupera de les ferides. Tant això succeeix a les  nits, fora de l’abast del turistes que omplen la illa. Wyck arriba a casa de Tom Loftis, l’alcalde per avisar que tot plegat –la maledicció- no s’ha acabat!

Heidegger i la seva particular mirada al món modern (1)

 

En el llibre de Félix Duque, Los buenos europeos, parla de Heidegger al capítol III. Heidegger: en busca de otro inicio*. 

"Remuntant el nihilisme desprès de la Guerra". En aquest apartat, Duque situa a Heidegger i la seva mirada del món, tant, en plena Guerra Mundial com posteriorment. Hi ha intel·lectuals que tant en la seva vida particular com en l'esfera pública mantenen certa coherència. Heidegger va adherir-se al nacional-socialisme (1933-1945), va ser rector de la Universitat de Friburg, on va dimitir al 1934 perquè "la commoció experimentada per l'existència alemanya**" no havia anat més enllà del que pensava Heidegger. Això vol dir que mai és va desdir de la seva afiliació al partit nazi i tot el que volia dir. 

Més interesant és des de un punt de vista filosòfic és la seva mirada del món contemporani. La filosofia és una forma de mirar al nostre entorn, expressar en conceptes el que succeeix per fer-nos càrrec del mon on vivim. I la filosofia, com altres disciplines, pot ajudar a enriquir les nostres mirades, en un món que canvia vertiginosament. 

I cal preguntar-se com ho veia Heidegger?    La resposta és que segons ell, les dos grans corrents ideològiques, Amerikanismus i Bolschewismus*, amenaçant per igual a Alemanya i per extensió a Europa. Aquesta amenaça existencial és producte del nihilisme, què és el destí natural d'Europa-Occident. Un podria preguntar-se si el nihilisme és pot superar, al parer de Heidegger, no és pot, però si tal vegada remuntar. Això és així, perquè el nihilisme, no és altre cosa que la metafísica occidental. A propòsit del nihilisme diu: "L'essència del nihilisme és dona històricament com metafísica*".  I segons ell, des de Plató no hem fet més que anar a cercar aquest nihilisme que ho impregna tot, tant si som conscients com sinó.

Quin és el pecat original d'aquesta maledicció del nihilisme? Segons Heidegger, és l'oblit del ser i posar al ens per sobre d'ell. Per ell, la filosofia occidental ha esborrat la diferència ontològica entre ser i ens en benefici del segon i aquesta opció ha estat fatal per l'occident, és a dir per la metafísica. I l'ens ha generat que tot sigui "mal·leable i modificable ad libitum* (a voluntat)". Qui fa que sigui "mal·leable i modificable"?  L'home, la classe dominant, el Partit, etc., però això és per dir-ho així, l'aspecte extern, perquè de fet, això és possible perquè és el "destí de l'Era de la Màquina*". 

En una data tant allunyada del nostre present, 1943, Heidegger denuncia la massificació per mitjans de comunicació i destrucció, que segons Ell, son el mateix. S'ha exalta de manera obscena l'ens i així pot fer una llista de instruments com son: "la metralladora, la càmera fotogràfica, la "paraula" i el "cartell"*. Segons Ell, la seva funció és "assegurar els objectes". Si aquests aspectes rapsòdics donen idea de la seva comprensió del món, la seva justificació filosòfica és més interessant. Per Ell, tot allò que la metafísica ha posat al centre de la reflexió filosòfica: l'humanisme, la lògica, els valors, el món i Déu, son error del oblit del Esser. I per tant, el nihilisme, no és un camí equivocat, sinó, la conseqüència natural del nostre destí.

Husserl, reivindicava la filosofia per redreçar el camí que havia portat a la ciència a desfer la filosofia, calia contraatacar. Per tant, per Husserl, encara podíem superar la Krisis de les ciències. Per Heidegger, això ja no és possible. Per Ell, "La recaiguda del pensat en la metafísica pren una nova forma: és el final de la filosofia en el sentit de la dissolució completa en las ciències, de la qual la seva unitat és desplega igualment d'un mode nou en la cibernètica*".

Si tot això és veritat, què hem de fer? La resposta de Heidegger és la següent: "L'home no pot abandonar per si mateix aquest destí de la seva essència moderna*".  I si tornéssim a l'Esser? Ací, les homes no poden fer res, cal esperar signes d'un altre aurora*, què permeti reprendre un camí  que mai hem trepitjat. Cal recordar la frase  a Der Spiegel** (1966)  quan diu: "Només un déu ens pot salvar".

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (7)

 

El zombi Warren i Loftis

El capítol 7 de La maledicció de Widwo’s Bay, anomenat «Seasickness» (Mareig), el sobrenatural puja de nivell, potser una mica massa, però ja posats... 

En aquest capítol el zombi Warren encara és mig viu, l’han desenterrat i el volen llançar al mar. Warren no vol morir, malgrat que porta més de dos-cents anys mig mort. L’Alcalde Loftis i l’ara imprescindible Wyck porten a alta mar al zombi. Arriben al límit de les aigües de la illa i el zombi queda reduït a pols!. Sembla que tot plegat s’ha acabat, però serà tant fàcil acabar amb la maledicció? Loftis te un fill que sembla que va per lliure. No te massa caràcter, excepte per no fer cas del pare. Hi ha males vibracions al ambient, però encara no s’ha fet present... (de moment...). 

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (6)

 

Ahir a la nit vaig veure un altre capítol de la sèrie La maldición de Widow’s Bay, en el seu capítol 6, “Nuestra historia” (Our History). En aquest capítol ens transporta cap a la llunya història dels origen de la illa el segle XVIII. On una esperançada dona, Sarah Wescott, soltera va a trobar-se amb el seu nou marit. L’alcalde de la nova illa, Richard Warren. Però el que tindria que haver estat una història d’amor, es transforma en una història de terror. El marit, amb (7) fills i una mare morta. Sembla posseït per el diable. Ella està aterrida i presonera en aquella presó que és casa del marit. La pesta assola la illa, i segons Warren, cal un sacrifici –humà, sens dubte- per restablir un pacte, sens dubte amb el diable.

La Sarah Wescott aconsegueix que li facin cas, i alguns parroquians fiquen dins d‘un taüt el malèvol Richard Warren. Mentre això passa, la nostre heroïna i el fills d’en Richard s'endinsen en la boira per trobar-se amb el vaixell que els tregui de la illa. Warren ha advertit que ningú pot escapar de la illa...

Sèrie: La maledicció de Widow's Bay (4)

 

Patricia

La maldición de Widow’s Bay, en el seu capítol 4, Lectura a la platja (Lectura playera), s’assisteix a un delirant capítol ple de sorpreses demoníaques. I tot per culpa d’un llibre aparentment inofensiu d’autoajuda.

 

En aquest capítol la protagonista absoluta és Patricia (Kate O’Flyn). Patricia és ajudant de l’Alcalde. Se sent permanentment negligida i menystinguda. No té amigues. Les altres possibles amigues no li perdonen que pogues sortir amb vida del psicòpata que va matar a altres nois del poble.

 

Un llibre d’autoajuda li fa agafar confiança. Si vols triomfar en les relacions socials, cal fer una festa memorable. Dit i  fet. En el capítol, s’explica tots els passos que fa per preparar amb ganes i passió aquesta festa què li ha de canviar la vida.

 

Prepara amb ganes tot el necessari, perquè surti be la festa. Poc a poc, la gent entra al bar on s’ha de celebrar la gran festa. Hi ha moments de tensió, però en general sembla que tot surt que ella volia i l’explicava el llibre. Segueix les instruccions del llibre per fer la recepta del ponx. Tothom balla i riu. La seva amiga de feina, Rosemary (Dale Dickey) no ho veu gens clar, és escèptica de mena. De fet el llibre va reescrivint-se a cada moment. De fet el llibre sembla un manual de bruixeria fet per el mateix Mefistòfil.

 

Tothom marxa, però Patricia està en la cuina. Arriben l’Alcalde amb Wyck. La visió del que fa Patricia els deixa garratibats, sembla que Patricia estigui ficada amb una pel·lícula de por. I mentre, els assistents a la festa s’han proposat remullar-se a l'aigua, amb el inconvenient d’obrir molt la boca. Estan en estat zombi, i ha una foguera que il·lumina l’escena. Patricia arriba amb el xerif Clemmons (Kevin Carroll) a la platja, porta el llibre i el llança a la foguera, no sense dificultats, en el moment que el llibre entra en contacta amb el foc, els aspirants a zombis és despertant, sense saber que estant fent allà. Una veu indignada parla de Patricia com a responsable d’aquest horror.

PD: La quantitat de sèries que es fan, aquesta té els ingredients justos per entretenir-te una estona. I això amb els temps infernals en què estem, és una glopada d'aire fresc (ni què sigui metafòricament). 

 

L'Eneida revisada per Ursula K. Le Guin

" Al punto escuchan voces, un inmenso

tierno vagido: almas de niños lloran.

En el umbral primero de la vida,

sin probar su dulzura, un día aciago

los segó de los pechos de sus madres,

y los hundió en acerba desventura*." (p.332-3)

De la parquedat de Virgili, a la visió d'un escriptora que retreu al autor de l'Eneida, la seva  escassa empatia per la gent corrent. 

(...) Estic molt cansat. Ja no puc pensar amb claredat!

-No penses amb claredat sobre els nadons - vaig dir-. Per què se'ls hauria de castigar per no haver viscut? Com podien ser allà les seves ànimes si no havien tingut temps perquè els creixés l'ànima? Les ànimes dels gatets morts també són allà, i les del anyells que sacrifiquem, i les del fetus que no arriben a néixer? Si ells no, llavors per què els nadons? Si tu et vas inventar aquell aiguamoll ple de nadons que pateixen i ploren, va ser un mal invent. Va estar mal fet.

Estava molt i molt enfadada. Vaig fer servir la segona paraula més poderosa que conec, mal fet, nefas, en contra de l'ordre de les coses, tan terrible que no es pot dir, el contrari de sagrat. (...) Només és l'ombra, el contrari, la inversió de la gran paraula fas, el que ès correcte, el que s'ha de fer**. " (p.84-85)