Entrevista a Richard Rorty* (2005)
II
J.F: Gràcies, Sr.Rorty. Si us sembla bé, passem ara al bloc
dedicat a l'Ètica i la Política. La primera pregunta és gairebé obligada: Quin
és, segons ell, l'estat actual de la política nord-americana?
Rorty: La política nord-americana es balanceja
avui dia cap a la dreta. Amb una mica de fortuna, es podria revertir
aquest efecte cap a l'esquerra de nou. No era gaire optimista el 1998, i no ho
sóc ara. És molt possible que els republicans acabin
per aniquilar tots els èxits dels presidents demòcrates des de Franklin D.
Roosevelt fins a Clinton; però també és possible que els demòcrates barren els
republicans a les eleccions del 2008. Bush és un president excepcionalment
dolent, però els Estats Units han sobreviscut a mals presidents en el passat.
J.F.-A Achieving our country vostè
afirma que els EUA es poden convertir en un estat feixista. S'hi està acostant
o hi ha motius per pensar el contrari?
Rorty: Efectivament, el perill del feixisme és
molt més gran ara del que ho era abans que Bush fos elegit president per segona
vegada. Tant Bush com els seus consellers són persones sense escrúpols, que no
guarden cap respecte envers les tradicions de la democràcia constitucional i
que utilitzaran qualsevol estratagema per mantenir-se al poder. Però, a banda
d'això, l'amenaça del feixisme sobre els Estats Units no és gaire gran. Podria
resultar molt considerable, però, en el cas que tinguessin lloc més atacs
terroristes. Aquests atacs donarien a Bush l'excusa perfecta per fer qualsevol
cosa que li semblés.
J.F: Quan afirma que la democràcia té prioritat sobre la filosofia,
vol dir amb això que la filosofia s'ha de mantenir al servei de la democràcia
sigui quina sigui aquesta democràcia?
Rorty: Sí. La qüestió és que la filosofia només
és d'importància privada en la mesura que no serveix a fins polítics, i la
preservació de la democràcia és el més important d'aquestes finalitats.
J.F:Quin seria llavors el paper de la crítica política?
Rorty: La funció de la crítica política, com la
de la política en si mateixa, és reduir al mínim el patiment humà i augmentar
la felicitat humana*.
J.F: Però, sorgeixen problemes importants a l'hora de valorar
quina posició política aporta més felicitat i menys patiment. Podrien donar-se
dues opcions polítiques contràries que provoquessin un grau semblant de
patiment i felicitat. com triar aleshores?
Rorty: John Stuart Mill ja es va adonar que el
seu 'gran principi de felicitat' no facilitava les coses a l'hora de decidir
què fer. Certament, és difícil dir què augmentarà la felicitat i què no ho
farà. Però sempre hem estat, des de Plató, buscant un principi alternatiu que
ho fes tot més fàcil, i mai no ho hem trobat. Dubto que ho fem alguna vegada.
Amb tots els seus errors, el principi de Mill és l'únic que al final ens dóna
un cop de mà abans de caure al buit.
J.F: Si la filosofia ha de conformar-se a minimitzar el patiment,
com creu vostè que es pot pal·liar el buit que han deixat els grans relats i
les grans teories crítiques?
Rorty: La filosofia ens sembla absurda quan
intenta excedir-se de les seves obligacions en lloc de renovar el clima
cultural fomentant el creixement d'aquelles institucions que reduirien al mínim
el patiment i incrementarien la felicitat. No hauríem de trobar a faltar les
grans teories crítiques més del que trobem a faltar les grans teories
teològiques
J.F: Vostè proposa una ètica sense deures, basada en sentiments
com ara la compassió o la solidaritat. Però, per què els éssers humans es poden
reconèixer a si mateixos drets i no deures així? No és un gest esteticista
limitar l'ètica al sentiment?
Rorty: No comprenc què hi ha d'estètic a dir que
les nostres respostes a les necessitats d'altres gents estan determinades per
la nostra capacitat per atorgar-vos la possibilitat de trobar el vostre lloc.
Molt abans que el concepte 'estètic' fos inventat, la gent parlava de la
necessitat de solidaritzar-se amb la greu situació dels menys afortunats.
Parlar de 'drets' o 'obligacions' és, al meu entendre, inútil si no existeix la solidaritat.
J.F.: Voldria, ara, proposar-li alguna qüestió sobre literatura, ja que vostè també exerceix com a professor de literatura a Stanford i en la seva obra apel·la a nombrosos literats. Una de les qüestions que volíem traslladar-lo és si vostè troba alguna diferència substancial entre la literatura ironista i la literatura anomenada postmoderna.
Rorty: Mai he estat capaç de desxifrar què significa 'posmodern', i estic segur que Robbe-Grillet sigui més o menys postmodern que Nabokov. Tot i això, considero que Nabokov és molt millor novel·lista.
J.F.: En el seu darrer llibre traduït al castellà, 'Filosofia i Futur' (Gedisa, 2004), vostè afirma que la finalitat de la literatura és ser útil. Tanmateix, només amb aquest criteri, com podríem distingir la funció de la literatura de la d'altres àmbits com ara el televisiu?
Rorty: Els programes televisius, les novel·les, els còmics, els poemes, o els llibres de filosofia, poden ser tots utilitzats per a les mateixes finalitats: gaudi personal, canvi polític, ensenyament moral, o moltes altres. No hi ha una missió específica per a cap en la seva contribució a la cultura
J.F: Dins d'aquesta contribució a la cultura de què parleu, quins autors d'avui us mereixen admiració?
Rorty: Com a filòsofs em mereixen admiració Jürgen Habermas i Robert Brandom. Sóc admirador d'alguns novel·listes contemporanis com Phillip Roth, V.S. Naipaul, José Saramago, Salman Rushdie, o Ian McEwan.
J.F.: I, finalment, Sr.Rorty, està treballant en algun proper llibre?
Rorty: No estic escrivint res que tingui importància política darrerament. La major part del meu temps ho faig servir discutint sobre la salut actual de la filosofia.
J.F: I, segons la seva opinió, en quin estat de salut es troba la filosofia?
Rorty: La filosofia, com la novel·la, és un gènere que subordina la seva renovació i revivificació a l'aparició ocasional d'un geni. Només ens trobem amb tres o quatre filòsofs originals cada segle. Autors com Wittegenstein o Heidegger no apareixen cada dia. La filosofia, actualment, està esperant un nou geni que la renovi.
J.F.: Moltes gràcies per tot, Sr. Rorty. Aprofito per agrair-li en nom d'Astrolabio i del Seminari de Filosofia Política haver accedit a aquesta entrevista.
Astrolabio. Revista electrónica de filosofía. Año 2005. Núm.0.
Joaquín Fortanet (entrevistador)
con la colaboración de J.M.Bermudo, Lluís Pla y Antonia A.Vidal
Traducción de Manuel Bellmunt
No hay comentarios:
Publicar un comentario