He començat a veure “Arenas Movedizas” (Quicksand (Störst av allt), el capítol porta per títol Maja. L’inici és prou contundent per saber estem davant d’un drama. La sinopsi que dona Wikipedia és prou sintètica: “Després d'un tiroteig en una escola, Maja Norberg, 18 anys, és portada a la comissaria on s'assabenta que és acusada d'homicidi”.
Uns primers pla donen un tràveling on la sang i els cossos estirats per terra, baines d’una escopeta pel terra fins arribar a una noi que té al costar el fusell i una expressió de desconcert i alelada. La policia la recull, hi ha una revisió mèdica i desprès la porten en custodia. És acusada de homicidi.
Uns pares que entren a l’habitació d’un hospital, però la policia no vol els pares en l’habitació. Una noi que aparentment ho té tot, i ara és troba sense res. L’advocat de la família li dona ànims i vol que expliqui una mica la seva historia.
I la historia té ha veure amb un noi. El noi es diu Sebastià Fagerman. La família Norberg viatge a França, i de cop i volta, Sebastià apareix del no res. El seu pare Claes, té un iot espectacular. Inviten a la família de la noia. La inviten a passar les vacances al iot. El dia següent, el pare marxa, però li diu que no està sola, perquè hi ha catorze tripulants.
Hi ha una vista per si mantenen la pressió provisional o no. La fiscal demana mantenir la presó provisional, l’advocat defensor intenta rebatre els arguments de la fiscalia. La presó provisional comporta un règim d'aïllament, degut a la gravetat dels fets i a l’edat de majoria d’edat de la noia (18 anys).
