Sèrie: Arenas movedizas (Störst av allt) (II)

 Ressenya: Arenas movedizas (Störst av allt)

Capítol 2.  Bajo custodia (Förhöret)

 

Anant de festa

Avui, en el capítol dos, s’ha aprofundeix la relació “tòxica” entre Maja i Sebastià. Ell sembla que no sap on hi ha els límits, la noia, si  ho té, però la proximitat amb Sebastià, la fa anar més lluny.

En els interrogatoris, la noia acaba explicant que va disparar a Sebastià. Segons ella, li explica a la investigadora en cap, que li va demanar Sebastià que li dispares.

Un noi que ho té tot, diners (molts), que fa el que vol, però té un pare que pel que sembla li pega. Sebastià li va confessar a la Maja que va ser el pare qui va fer desapareixar a la seva mare.

En el capítol hi ha dos mons paral·lels, la presó i els interrogatoris i desprès el record dels institut i la relació amb Sebastià. Al final del capítol, en l'interrogatori, apareix la fiscal que té preguntes per la Maja. Pregunten si sap disparar i si li agrada, recorda com disparava el tir al plat a casa de l'avi i, desprès, un dia de caça on va disparar a un cerval, dirigit per en Sebastià.

Li pregunten per el pare del noi, en Claes Fagerman, la noia diu que l’odiava, segurament perquè pegava a Sebastià. Un moment clau és quan li ensenyen unes fotografies on es veu amb Claes el llit mort i ple de sang. La fiscal pressiona a la noia perquè confessi que ha estat obra d’ella o instigada per ella. La noia queda estabornida i horroritzada per les fotografies i és presa d’un atac de pànic. 

Sèries: Arenas Movedizas (Störst av allt) (I)

 

He començat a veure “Arenas Movedizas” (Quicksand (Störst av allt), el capítol porta per títol Maja. L’inici és prou contundent per saber estem davant d’un drama. La sinopsi que dona Wikipedia és prou sintètica: “Després d'un tiroteig en una escola, Maja Norberg, 18 anys, és portada a la comissaria on s'assabenta que és acusada d'homicidi”.

Uns primers pla donen un tràveling on la sang i els cossos estirats per terra, baines d’una escopeta pel terra fins arribar a una noi que té al costar el fusell i una expressió de desconcert i alelada. La policia la recull, hi ha una revisió mèdica i desprès la porten en custodia. És acusada de homicidi.

Uns pares que entren a l’habitació d’un hospital, però la policia no vol els pares en l’habitació. Una noi que aparentment ho té tot, i ara és troba  sense res. L’advocat de la família li dona ànims i vol que expliqui una mica la seva historia.

I la historia té ha veure amb un noi. El noi es diu Sebastià Fagerman. La família Norberg viatge a França, i de cop i volta, Sebastià apareix del no res. El seu  pare Claes, té un iot espectacular. Inviten a la família de la noia. La inviten a passar les vacances al iot. El dia següent, el pare marxa, però li diu que no està sola, perquè hi ha catorze tripulants.

Hi ha una vista per si mantenen la pressió provisional o no. La fiscal demana mantenir la presó provisional, l’advocat defensor intenta rebatre els arguments de la fiscalia. La presó provisional comporta un règim d'aïllament, degut a la gravetat dels fets i a l’edat de majoria d’edat de la noia (18 anys). 

Sèrie: "Sacrificio de Sangre (I-V)"

 

Ressenya:  Sacrifici de Sang (I-V)

Alfred i Thomas Berg

La sèrie “Sacrificio de Sangre*”. Un thriller on l’assassí en sèrie va maten per parelles a policies. Els talla el cap i se’ls emporta. Els crims sempre tenen la mateixa mecànica: De divendres al dissabte el 112 rep una trucada (1:15) amb una veu de dona a terroritzada demana auxili perquè hi ha algú amb un ganivet que la vol matar. Arriba la patrulla de policia, però son els policies el objecte del atac.

No hi ha pistes, no hi ha rastre, no hi ha res de res, però els decapitats va en augment. El comissari Thomas Berg, és el encarregat de portar la investigació. Hi ha un sospitós, però en Berg no creu que sigui ell. Davant de la falta de proves, Berg demana ajuda a qui no volia cridar, al seu pare, antic policia que va ser despatxat per fatxenda.

Hi ha una prova definitiva que permetre posar-se en el bon camí. A la trucada d’un avís en una dona demanava ajuda, la policia respon i els dos policies son assassinats. Minuts desprès arriben reforços. Al vídeo es veuen vuit agents, però a la sortida hi son nou! Això alerta que potser l’assassí és un policia.

Els Berg, volen comprovar que és un policia i reuneixen a tota la policia d’Estocolm en el gimnàs de la policia el divendres a dissabte a les 1:15h hora de la trucada, i efectivament, aquell dia i hora no hi ha cap trucada al 112. La pitjor hipòtesi és fa realitat, l’assassí és un dels “nostres”. El problema és qui potser?

 

La cap del sindicat de policia, Britta Slölduna dona ambiciosa vol fer una vaga de policia, però en Berg li diu que això no seria una bona idea. Desprès demana atenció psicològica per els policies. En un primer moment, Berg li diu que no és el moment, però posteriorment, a el seu pare, arriben a la conclusió que si ho és, perquè han fet una recerca dels policies que no havien treballat el divendres a la nit els dies dels crims, surten a prop de 50. Berg li diu que la teràpia podien començar per aquests 50, no li diu així, esclar.

La dona d’en Berg, psicòloga de la policia, la “oficina” on treballant al marge de la comissaria, està el seu pare, la Natalie, una policia novella i ell. Acorden que el pare escoltarà –il·legalment- el que diuen els policies.

Les sessions dels policies amb la psicòloga –dona d’en Berg-, son una demostració dels problemes psicològics de molts policies. Unes vides que porten els problemes exteriors el interior de les seves cases i on les víctimes son les pròpies famílies. L’alcohol no ajuda a solucionar-ho, sinó que ho empitjora.

L’Alfred Berg parla amb el seu fill, sap qui és l’assassí. Fent-se passar per Thomas, li demana uns expedient els seu amic Max Abrahamsson, policia com ell, que creu que esta parlant amb Thomas. Dins dels expedients, surt el que Alfred Berg, imagina que potser l’assassí, té nom i la seva fotografia a l’expedient.

Alfred segueix al sospitós, s’han van cap a una parada de tren. Allà l’Alfred el deté, l’altre vol protegir-se i vol treure la pistola, Alfred dispara en el moment que el seu fill arriba. Tothom està content, però hi ha alguna cosa que grinyola. I de cop i volta, hi ha provés que  posen en dubte que sigui l’assassí. Al capítol 5,  passa revista els fets que van fer detonar el comportament homicida de l’autor d’aquests crims. El fets és que ell i el seu company de patrulla van haver de respondre a una trucada on  una dona demanava ajuda. Al arribar els apartaments, el policia va ser apunyalat per l’agressor i l’altre company va deixar anar a l’assassí, perquè tenia un ganivet al coll de la dona. El company va trucar a emergències però van trigar moltíssim en arribar. Desprès la resta de companys li van anar fer el buit. A més havia desaparegut la trucada a emergències. Totes les reclamacions van ser inútils. Va demanar la baixa.

La dona del policia que havia mort, treballava en un museu. En Peter Johansson, anava allà per intentar dir-li que no l’havia deixat sol. Però la dona no volia veure’l. En Peter es va fixar en una pintura on hi havia una escena violenta, un sacrifici. El mural és diu “El sacrifici de meitat d’hivern”, de Carl Larsson. En mig del bosc, els caps dels policies assassinats penjant d’un arbre, al igual que apareix al mural. La disposició dels cadàvers és igual al mural. Literalment, ha recreat el quadre!

Peter Johansson, segresta a Alfred, el vol matar i també al seu fill. En dona la culpa a Alfred del que va passar quan la policia no va arribar quan més els necessitava. Thomas esta desautoritzat, però vol acabar la feina. Un final potser previsible, però en conjunt, és una molt bona mini sèrie.

Sèries: La cúpula de cristal (Glaskupan) (V-VI)

 

Lelja

Els dos últims capítols estan plens de girs inesperats i on el culpable va passant per diferents candidats. Tomàs per moments sembla el candidat, desprès què Martin aparegui penjat d’una grua a la mina. Sense possibilitat d’explicar on és l’Alicia. Sembla un atzucat irresoluble.

Tomàs investiga el busca-raons del poble, però no és l’assassí que busquen. Li havia trobat unes botes tacades de sang, però no eren d'en Martin, sinó d'un cérvol. 

Valter agafa el comandament de les investigacions. El seu germà, Tomàs està enfonsat, perquè és incapaç de trobar l’assassí. Alicia no apareix i cada vegada hi ha menys temps. 

"En el profund del cau del lleó, Lejla descobreix l'horrible raó per la qual va ser segrestada." Així descriu a IMDb el capítol final. No seré jo qui digui com acaba el drama. El final és previsible? Potser si, si ets Holmes, però les proves apunten a Tomàs. Lelja es troba al mig de tot plegat. Torna estar tancada a l’urna amb l’Alicia. Parla amb el segrestador, vol entendre el que és impossible. La ment humana és feble, els traumes del passat poden pesar com una llosa. Hi ha qui se'n surt millor què d'altres. La normalitat i la bogeria semblen compartiments estancs, però el límit entre elles pot ser molt prim i trencar-se. El centre del drama, de vegades no cal anar massa lluny per trobar-lo pot estar a casa teva.

Hi haurà trets, i tant l’Alicia com la Lelja podran explicar-ho. L’assassí en sèrie és detingut i empresonat. Al llac  hi troben més cossos que l’assassí en sèrie havia amagat dins l’aigua, gràcies a les indicacions del autors dels crims. 

Sèries: "La cupula de cristal" (Glaskupan) (I-IV)

 

Sèrie “La cúpula de de cristal” (Glaskupan). Mini sèrie de Netfleix, on parla de traumes, segrestos, assassinats, en la Suècia negra de Camila Läckberg.

En l’episodi 1, mostra a la protagonista Lejla tornant al seu poble. La mare adoptiva ha mort, hi ha vingut al enterrament. El pare adoptiu l’espera, Valter, antic cap de la policia. La Lejla és avui una criminòloga que viu els EUA. La seva experiència infantil va ser traumàtica, perquè va ser segrestada per un psicòpata que la va retenir dins d’una cúpula de cristall (glaskupan). Va poguer escapar, però el mal estava fet. Un entorn dur, on tothom es coneix,  les rancúnies i les enveges están sota la superfície.

La Lejla, torna a veure gent del seu passat. Es sorprenen  de veure 'la  desprès de tant de temps. Però tornar al poble li passa factura, perquè el seu trauma  es desperta i li fa reviure el infern que va patir. La idea és enterrar a la mare adoptiva i tornar-se a marxar. Però,  la casualitat (o potser no?) ha volgut viure una tragèdia. Una dona, ha mort i la seva filla no apareix. 

Said

En l’episodi 2, la mort de la dona, en una primera instancia, semblava un suïcidi, però les proves forenses ho desmenteixen. El primer sospitós és el marit, en Said. Es interrogat per el policia en cap, en Tomàs. El marit esta sorprès que sigui ell qui encapçali la llista de sospitosos. Hi ha una batuda per trobar a l’Alicia. No la troben, però un vestit de la nena, apareix davant de la mina, propietat de la família de la mare assassinada i la nena desapareguda. 

Lejla i Valter, investiguen per el seu compte. Troben una fotografia on apareix Tomàs, que pel que sembla era amant de la dona assassinada. Tomàs vol que ningú sàpiga que eren amants, en Valter, l’antic cap de Tomàs està molt enfadat i decebut per la seva actuació . A més en l’interrogatori de Tomàs a Said, ha bolcat sentiments que el fan perdre els estreps. L’Alcaldessa, mare de la filla assassinada i avia d’Alicia, rep un vídeo on es veu a la nena dormida.

 

Said i Tomàs

En l’episodi 3, la mina agafa protagonisme. Hi ha hagut una fuita contaminant l’aigua. Un grup de gent culpa a la mina i a Said, propietari de la mina i ha qui han assassinat a la seva dona i segrestada a la seva filla (Alicia). 

L’Alcaldessa i mare de la dona assassinada i de la neta, fa una reunió a l’Ajuntament, perquè intentar calmar els ànims. Però un grup reduït de exaltats vol segrestar la paraula de l'assemblea. L’antic cap de policia, Valter les fa callar. La reivindicació per aturar la mina, té ha veure amb la xenofòbia i el perill de la mina. Said, és colpejat per un grup emmascarat, però que tothom sap qui son.

Un vídeo enviat a l’Alcaldessa, mostra a la nena segrestada. Hi ha un sabotatge al aigua, per el que algú a pagat 35000 corones a qui a fet el forat de la canonada. I pel que sembla aquest algú, és qui té segrestada a l'Alicia.

A casa d’en Valter Ness, mentre la filla d’una amiga de la Lejla Ness, està a l’habitació que pertanyia a Lejla, algú s’ha ficat a la casa i li ha deixat un dibuix que Leja li recorda què potser el segrestador de l’Alicia també va el mateix.

Esbrinant qui ha estat amb la nena

A l’episodi 4, un allau d’esdeveniments accelera la investigació. Un altre nena desapareix, la Lejla investiga el perfil del segrestador, la policia rastreja un cotxe sospitós i el porta a una casa on apareix un nom. Un sospitós que en aquell moment està amb la Lejla. Un sospitós que en el passat ha tingut problemes psiquiàtrics i què pel que sembla imita al veritable segrestador.

Lejla troba patrons de conducta en altres casos de segrestos que no s’havien investigat. Esta segura que el començament el modus operandi era més barruer.  Lejla s’ha adona que Martin, un voluntari que ajuda a les tasques per trobar a Alicia, l’acaba de drogar, en una casa allunyada en el bosc.    

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (i V)

 

Harald i la seva mare (Kätty)

El capítol que tanca la mini sèrie porta per títol La reina abella. El capítol resolt esbrinar les incògnites que queden per resoldre en el cas de l'assassinat del Silas. No faré d'espòiler, ja he fet massa. El nom del capítol té ha veure amb la mare de Harald i Jon, l'esposa d'en Elis.  El capítol dona les respostes, però no son gens agradables. Hi ha un moment en què la mare, Kätty, demana a Harald que és sacrifiqui per la família. Quina mena de mare fa que una persona incapaç de fer mal a ningú, diu que ha estat ell, el què va matar en Silas? Des de aquest moment, els esdeveniments és disparen, això és literal,  la venjança   i rancúnies del passat tornen a reapareixen, causant mort i desolació. I mentre, la mort i la violència governa la Terra del pecat, Dani i el seu fill, tornen a intentar-ho, no és el final feliç, però amb un entorn com aquest, sembla lo més a prop de un nou començament, fràgil, la vida ho és, però esperançador. 

PD: Potser no és la millor sèrie negra, però s'ha apropa. 

    

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (IV)

 

El capítol 4, dona passes per esbrinar què s'ha esta jugant a La terra del  pecat* (Synden). La inspectora Dani salva la vida gràcies a Elis que la recull i li cura les ferides, donen per fet que l'han mort al tirar-la a un barranc. Elis  ha salvat la vida per què li dona el seu graner a Järven (cap de la droga) perquè amaguin els estris i materials per fabricar les amfetamines. 

I mentre, això passa, el fill de la Dani, en Ivar segueix tancat. La Dani esbrina que les terres del pecat serveixen per fer frau amb subvencions de la UE. Son subvencionades com a terres cultivables, quant el cas és que no ho son. Moltes famílies és beneficien d'aquestes subvencions generoses, especialment, en Elis. La seva dona instiga a tots perquè vaguin contra Dani per fer preguntes incòmodes. Això demostra que en mons tancats l'altre sempre és sinònim de perill.

La realització posa en primer terme, plànols enfocant els rostres dels personatges. Vol ressaltar el patiment i les angoixes que cadascun té.  Elis vol venjança per la mort de Silas, perquè el seu honor està en joc, per això ajuda a la Dani. Començo a sospitar quina en té de cap. El contrast entre les sèries nord-americanes i les europees dona fe del abisme entre la violència com espectacle gratuït i banal i les històries que com aquesta "La terra del pecat", fan un retrat cru d'una societat idealitzada com la sueca, què com tots els països escandinau també ha arribat el virus de l'extrema dreta. 

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (I-III)

 

Malik i Dani

Resumeixo els tres primers capítols de la sèrie “La tierra del pecado” (Synden), en Netflix. El títol sembla el nom d’un “culebron” sud-americà, però no és el cas. Estem a una Suècia, però no ho sembla, perquè la mirada del director, Peter Grönlund, enfoca el seu ull crític amb una Suècia rural, on la terra dona el que dona, i on l’economia submergida –tràfic de drogues-, és donen la mà a una crítica d’un estat del benestar on pel que sembla, el protagonistes d’aquesta història no creuen massa.

L’assassinat d’un jove en Silas , dona peu a tot un allau d'esdeveniments on la protagonista, la inspectora Dani i el seu ajudant Malik han de investigar aquest crim, i on la mateixa inspectora, coneix a la víctima i el seu entorn. Un entorn gens idíl·lic, on les rancúnies del passat i del present fan una llei de d'omertà impenetrable per esbrinar què ha passat. Cap ajuda de les persones que coneixien al noi. Una societat patriarcal on el silenci és llei I on els secrets estan a l’ordre del dia. Thriller allunyat dels estereotips nord-americans, i on la inspectora que coneixia en Silas, és veu sotmesa a tota mena de xantatges emocionals. Famílies amb passats bromosos, Elis cultiva una terra erma, i té una granja de porcs i ovelles. Un dels fills, en Harald, fill d’Elis, és discapacitat mental, però sembla l’únic “normal” en un entorn tòxic i anormal. L’altre fill d’Elis, en Jon, no vol seguir les passes del seu pare a la granja, vol anar-se’n a estudiar fora, el seu pare, que té càncer, però encara no ha dit res, compren al fill l'hi diu que si vol estudiar  no hi haurà cap problema.

A mesura que la investigació avança lentament, el nom del fill de la inspectora Dani, en Oliver, apareix cada vegada més. Hi ha una escena on mare i fill estant en una cafeteria, intentant que el fill parli del seu amic Silas, la mare ha trucat a la policia perquè detinguin al seu fill, la vertent mare deixa pas a la vessant de policia, perquè pensa que estarà més segur amb la policia que no pas amb els “amics” d’en Silas. Cada vegada hi ha la presumpció que tot plegat està al darrera el tràfic de drogues. La inspectora Dani segueix a Elis, el patriarca de d’un clan familiar que vol venjar la mort de Silas, perquè li va prometre al pare del noi, en Ivar. Arriben fins a una granja apartada i allà els traficants estant fent la seva feina, produir amfetamines. El cap d’aquest grup, en Järven, vol carregar-se a Elis I a Dani.