Sèrie: "Sacrificio de Sangre (I-V)"

 

Ressenya:  Sacrifici de Sang (I-V)

Alfred i Thomas Berg

La sèrie “Sacrificio de Sangre*”. Un thriller on l’assassí en sèrie va maten per parelles a policies. Els talla el cap i se’ls emporta. Els crims sempre tenen la mateixa mecànica: De divendres al dissabte el 112 rep una trucada (1:15) amb una veu de dona a terroritzada demana auxili perquè hi ha algú amb un ganivet que la vol matar. Arriba la patrulla de policia, però son els policies el objecte del atac.

No hi ha pistes, no hi ha rastre, no hi ha res de res, però els decapitats va en augment. El comissari Thomas Berg, és el encarregat de portar la investigació. Hi ha un sospitós, però en Berg no creu que sigui ell. Davant de la falta de proves, Berg demana ajuda a qui no volia cridar, al seu pare, antic policia que va ser despatxat per fatxenda.

Hi ha una prova definitiva que permetre posar-se en el bon camí. A la trucada d’un avís en una dona demanava ajuda, la policia respon i els dos policies son assassinats. Minuts desprès arriben reforços. Al vídeo es veuen vuit agents, però a la sortida hi son nou! Això alerta que potser l’assassí és un policia.

Els Berg, volen comprovar que és un policia i reuneixen a tota la policia d’Estocolm en el gimnàs de la policia el divendres a dissabte a les 1:15h hora de la trucada, i efectivament, aquell dia i hora no hi ha cap trucada al 112. La pitjor hipòtesi és fa realitat, l’assassí és un dels “nostres”. El problema és qui potser?

 

La cap del sindicat de policia, Britta Slölduna dona ambiciosa vol fer una vaga de policia, però en Berg li diu que això no seria una bona idea. Desprès demana atenció psicològica per els policies. En un primer moment, Berg li diu que no és el moment, però posteriorment, a el seu pare, arriben a la conclusió que si ho és, perquè han fet una recerca dels policies que no havien treballat el divendres a la nit els dies dels crims, surten a prop de 50. Berg li diu que la teràpia podien començar per aquests 50, no li diu així, esclar.

La dona d’en Berg, psicòloga de la policia, la “oficina” on treballant al marge de la comissaria, està el seu pare, la Natalie, una policia novella i ell. Acorden que el pare escoltarà –il·legalment- el que diuen els policies.

Les sessions dels policies amb la psicòloga –dona d’en Berg-, son una demostració dels problemes psicològics de molts policies. Unes vides que porten els problemes exteriors el interior de les seves cases i on les víctimes son les pròpies famílies. L’alcohol no ajuda a solucionar-ho, sinó que ho empitjora.

L’Alfred Berg parla amb el seu fill, sap qui és l’assassí. Fent-se passar per Thomas, li demana uns expedient els seu amic Max Abrahamsson, policia com ell, que creu que esta parlant amb Thomas. Dins dels expedients, surt el que Alfred Berg, imagina que potser l’assassí, té nom i la seva fotografia a l’expedient.

Alfred segueix al sospitós, s’han van cap a una parada de tren. Allà l’Alfred el deté, l’altre vol protegir-se i vol treure la pistola, Alfred dispara en el moment que el seu fill arriba. Tothom està content, però hi ha alguna cosa que grinyola. I de cop i volta, hi ha provés que  posen en dubte que sigui l’assassí. Al capítol 5,  passa revista els fets que van fer detonar el comportament homicida de l’autor d’aquests crims. El fets és que ell i el seu company de patrulla van haver de respondre a una trucada on  una dona demanava ajuda. Al arribar els apartaments, el policia va ser apunyalat per l’agressor i l’altre company va deixar anar a l’assassí, perquè tenia un ganivet al coll de la dona. El company va trucar a emergències però van trigar moltíssim en arribar. Desprès la resta de companys li van anar fer el buit. A més havia desaparegut la trucada a emergències. Totes les reclamacions van ser inútils. Va demanar la baixa.

La dona del policia que havia mort, treballava en un museu. En Peter Johansson, anava allà per intentar dir-li que no l’havia deixat sol. Però la dona no volia veure’l. En Peter es va fixar en una pintura on hi havia una escena violenta, un sacrifici. El mural és diu “El sacrifici de meitat d’hivern”, de Carl Larsson. En mig del bosc, els caps dels policies assassinats penjant d’un arbre, al igual que apareix al mural. La disposició dels cadàvers és igual al mural. Literalment, ha recreat el quadre!

Peter Johansson, segresta a Alfred, el vol matar i també al seu fill. En dona la culpa a Alfred del que va passar quan la policia no va arribar quan més els necessitava. Thomas esta desautoritzat, però vol acabar la feina. Un final potser previsible, però en conjunt, és una molt bona mini sèrie.

Sèrie: Star Trek: Stranger New Worlds (4.6)

 

Spock

Aquest nou capítol porta el títol "Fora d'horari". Aquesta nova entrega supera amb molt l'anterior. Però no puc deixar de pensar en la pel·lícula "Aquesta casa és una ruïna". El protagonisme se'l emporta la nau Enterprise que atrapada dins d'un flux catastròfic per la nau i els seus tripulants.

Una vegada què entra en aquesta espiral d'autodestrucció, la nau comença a trencar-se per tots els cantons. La tripulació no té masses opcions. A conseqüència de la sotragada que fa la nau, el doctor Joseph M'Benga, queda literalment atrapat i seccionat, l'acompanya a la infermera Christine Chapel. Estan atrapats a la infermeria, si mou al doctor, els seus òrgans quedaran escampats i morirà al instant. 

L'heroi del capítol és Scotty, amb l'ajuda de la tripulant vulcaniana que van traient idees com si d'un barret de prestidigitador es tractes. Una d'aquestes idees era sortir fora de la nau -missió suïcida- per llançar una sonda i recollir dades del flux de partícules de neutrins. Spock és el candidat ideal. Hi ha un rescat de Spock a càrrec de Nun. El neutrins* serà la solució a tots els problemes, començant per el doctor i per extensió a la nau que restablirà les funcions automàtiques. Ací, el paper del capità és testimonial. 

Ací, el paper de la ciència es dilueix a favor de la màgia, però les llicències visuals i l'efecte dramàtic del capítol s'ho val. Vull dir que si pots viatjar més ràpid que la llum, hi ha una hipòtesi on les partícules de taquions podrien anar més ràpid que la llum, però aquestes partícules no s'han observat mai en la realitat, així que jugar-hi amb elles, permet que la nau Enterprise poguí anar a velocitat superiores. La realitat més prosaica ens diu que la velocitat de la llum (en el buit) és de299.792.458 metres per segon( 300.000 km/s), per dir-ho així, res amb massa pot superar aquest llindar. I això implica què anar a l'estrella més propera Alfa Centauri, sigui avui impossible, necessitaríem 4,37 anys llum en arribar-hi.  La nau més rapida actualment la sonda Parker Solar Probe (192 Km/s) necessitaria 6.800 anys per arribar a Alfa Centauri. Això vol dir que som presoners del nostre sistema solar. Tenint en compte com son de depredadors ja m'ha està be que no puguem colonitzar altres sistemes planetaris.

Sèries: La cúpula de cristal (Glaskupan) (V-VI)

 

Lelja

Els dos últims capítols estan plens de girs inesperats i on el culpable va passant per diferents candidats. Tomàs per moments sembla el candidat, desprès què Martin aparegui penjat d’una grua a la mina. Sense possibilitat d’explicar on és l’Alicia. Sembla un atzucat irresoluble.

Tomàs investiga el busca-raons del poble, però no és l’assassí que busquen. Li havia trobat unes botes tacades de sang, però no eren d'en Martin, sinó d'un cérvol. 

Valter agafa el comandament de les investigacions. El seu germà, Tomàs està enfonsat, perquè és incapaç de trobar l’assassí. Alicia no apareix i cada vegada hi ha menys temps. 

"En el profund del cau del lleó, Lejla descobreix l'horrible raó per la qual va ser segrestada." Així descriu a IMDb el capítol final. No seré jo qui digui com acaba el drama. El final és previsible? Potser si, si ets Holmes, però les proves apunten a Tomàs. Lelja es troba al mig de tot plegat. Torna estar tancada a l’urna amb l’Alicia. Parla amb el segrestador, vol entendre el que és impossible. La ment humana és feble, els traumes del passat poden pesar com una llosa. Hi ha qui se'n surt millor què d'altres. La normalitat i la bogeria semblen compartiments estancs, però el límit entre elles pot ser molt prim i trencar-se. El centre del drama, de vegades no cal anar massa lluny per trobar-lo pot estar a casa teva.

Hi haurà trets, i tant l’Alicia com la Lelja podran explicar-ho. L’assassí en sèrie és detingut i empresonat. Al llac  hi troben més cossos que l’assassí en sèrie havia amagat dins l’aigua, gràcies a les indicacions del autors dels crims. 

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (i V)

 

Harald i la seva mare (Kätty)

El capítol que tanca la mini sèrie porta per títol La reina abella. El capítol resolt esbrinar les incògnites que queden per resoldre en el cas de l'assassinat del Silas. No faré d'espòiler, ja he fet massa. El nom del capítol té ha veure amb la mare de Harald i Jon, l'esposa d'en Elis.  El capítol dona les respostes, però no son gens agradables. Hi ha un moment en què la mare, Kätty, demana a Harald que és sacrifiqui per la família. Quina mena de mare fa que una persona incapaç de fer mal a ningú, diu que ha estat ell, el què va matar en Silas? Des de aquest moment, els esdeveniments és disparen, això és literal,  la venjança   i rancúnies del passat tornen a reapareixen, causant mort i desolació. I mentre, la mort i la violència governa la Terra del pecat, Dani i el seu fill, tornen a intentar-ho, no és el final feliç, però amb un entorn com aquest, sembla lo més a prop de un nou començament, fràgil, la vida ho és, però esperançador. 

PD: Potser no és la millor sèrie negra, però s'ha apropa. 

    

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (IV)

 

El capítol 4, dona passes per esbrinar què s'ha esta jugant a La terra del  pecat* (Synden). La inspectora Dani salva la vida gràcies a Elis que la recull i li cura les ferides, donen per fet que l'han mort al tirar-la a un barranc. Elis  ha salvat la vida per què li dona el seu graner a Järven (cap de la droga) perquè amaguin els estris i materials per fabricar les amfetamines. 

I mentre, això passa, el fill de la Dani, en Ivar segueix tancat. La Dani esbrina que les terres del pecat serveixen per fer frau amb subvencions de la UE. Son subvencionades com a terres cultivables, quant el cas és que no ho son. Moltes famílies és beneficien d'aquestes subvencions generoses, especialment, en Elis. La seva dona instiga a tots perquè vaguin contra Dani per fer preguntes incòmodes. Això demostra que en mons tancats l'altre sempre és sinònim de perill.

La realització posa en primer terme, plànols enfocant els rostres dels personatges. Vol ressaltar el patiment i les angoixes que cadascun té.  Elis vol venjança per la mort de Silas, perquè el seu honor està en joc, per això ajuda a la Dani. Començo a sospitar quina en té de cap. El contrast entre les sèries nord-americanes i les europees dona fe del abisme entre la violència com espectacle gratuït i banal i les històries que com aquesta "La terra del pecat", fan un retrat cru d'una societat idealitzada com la sueca, què com tots els països escandinau també ha arribat el virus de l'extrema dreta. 

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (I-III)

 

Malik i Dani

Resumeixo els tres primers capítols de la sèrie “La tierra del pecado” (Synden), en Netflix. El títol sembla el nom d’un “culebron” sud-americà, però no és el cas. Estem a una Suècia, però no ho sembla, perquè la mirada del director, Peter Grönlund, enfoca el seu ull crític amb una Suècia rural, on la terra dona el que dona, i on l’economia submergida –tràfic de drogues-, és donen la mà a una crítica d’un estat del benestar on pel que sembla, el protagonistes d’aquesta història no creuen massa.

L’assassinat d’un jove en Silas , dona peu a tot un allau d'esdeveniments on la protagonista, la inspectora Dani i el seu ajudant Malik han de investigar aquest crim, i on la mateixa inspectora, coneix a la víctima i el seu entorn. Un entorn gens idíl·lic, on les rancúnies del passat i del present fan una llei de d'omertà impenetrable per esbrinar què ha passat. Cap ajuda de les persones que coneixien al noi. Una societat patriarcal on el silenci és llei I on els secrets estan a l’ordre del dia. Thriller allunyat dels estereotips nord-americans, i on la inspectora que coneixia en Silas, és veu sotmesa a tota mena de xantatges emocionals. Famílies amb passats bromosos, Elis cultiva una terra erma, i té una granja de porcs i ovelles. Un dels fills, en Harald, fill d’Elis, és discapacitat mental, però sembla l’únic “normal” en un entorn tòxic i anormal. L’altre fill d’Elis, en Jon, no vol seguir les passes del seu pare a la granja, vol anar-se’n a estudiar fora, el seu pare, que té càncer, però encara no ha dit res, compren al fill l'hi diu que si vol estudiar  no hi haurà cap problema.

A mesura que la investigació avança lentament, el nom del fill de la inspectora Dani, en Oliver, apareix cada vegada més. Hi ha una escena on mare i fill estant en una cafeteria, intentant que el fill parli del seu amic Silas, la mare ha trucat a la policia perquè detinguin al seu fill, la vertent mare deixa pas a la vessant de policia, perquè pensa que estarà més segur amb la policia que no pas amb els “amics” d’en Silas. Cada vegada hi ha la presumpció que tot plegat està al darrera el tràfic de drogues. La inspectora Dani segueix a Elis, el patriarca de d’un clan familiar que vol venjar la mort de Silas, perquè li va prometre al pare del noi, en Ivar. Arriben fins a una granja apartada i allà els traficants estant fent la seva feina, produir amfetamines. El cap d’aquest grup, en Järven, vol carregar-se a Elis I a Dani. 

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (i 10)

 

La Ruth

El capítol que tanca la temporada porta el títol de "We Hope You Enjoyed Your Time!" (“¡Esperamos que te hayas divertido!”)*, i si ens hem divertit amb aquest episodi ple d'acció, de suspens de terror  i una escletxa per una nova temporada, perquè el Mal encara està amagat sota la illa.

Comencem per parts què diria Dexter (el fons en of, riures). Loftis, l'alcalde esta davant de l'encantadora Ruth. La missió de l'alcalde no és gens fàcil. Com si fos en el conte de Ursula K.Le Guin, (The Ones Who Walk Away from Omelas, 1973) "Los que se van de Omelas", Loftis vol acabar amb la maledicció de la illa sacrificant a la pobre Ruth. Tot el que veu a casa d'ella, implica, amor, confiança i devoció. Prepara té, i veuen fotografies junts. Loftis es fa creu del que li vol fer. Sacrificar a una persones per salvar a la illa, no és això el que faria un bon pragmatista?

Mentre parla la Ruth de la seva vida, aparentment  anodina i gens dramàtica, Loftis prepara un combinat mortífer per la bona de la seva secretaria. Mentre la tempesta se segueix abaten contra la illa, al refugi comença a passar coses. La primera, moltes de les racions que hi ha al refugi estant caducades! HI ha una petita rebel·lió per les racions. Patricia li ha dit al poc dinàmic Dale -en quedo curt, en la qualificació- que miri de trobar entreteniment per la gent i així ho fa. Comença a treure pel·lícules dins d'una habitació del refugi, oblidades de tothom. Allà comprova amb estupor que s'explica amb un presentador simpàtic i molt pulcre que allà s'havien fet sacrificis humans. Però no explícita qui dirigeix tot allò. Quin son els que apareixen amb la cara tapada per una caputxa. Eren sacrificis humans o experiments de la CIA?

Mentre, el fill de Loftis, Evan, exploren el subterrani i les cambres dels horrors. Un del treballadors del Ajuntament, queda atrapat en una de les habitacions desapareixent sense deixar rastre.  En el moment que passa això, la tempesta es dilueix miraculosament. Evan obra la porta i veu un portes mig entreobertes, però no s'atreveix a mirar a dins.

Dale surt de l'habitació del projector per dir que el refugi és una trampa mortal, generant el pànic. I mentre tot això passa, a cal a Ruth, en Loftis intenta ofegar-la amb un coixí, sense massa convicció, apareix el xèrif Clemmons que li engega un tret a la bona de Ruth. Està desesperat perquè el seu fill no neixi a l'illa. S'ha encomanat a la superstició com tots. Abans d'això, la Ruth li explica una mica de la seva vida íntima, desvelant un gran i aterridor secret que deixa a Loftis garratibat i en estat de xoc.

Així, més o menys s'acaba aquest episodi ple de piruetes narratives e imatges inquietants, preparant-nos per la següent temporada. Encara hi ha moltes qüestions per esbrinar. Anava a dir que segueixin atents a la pantalla, però és una mica massa, no troben?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (9)

 

La Ruth

En aquest nou capítol (9) Refugi d'emergència (Emergency Shelter), l'illa és castigada per una tempesta gegantina. El capítol s'obre amb la fugida de la dona de Warren endinsant-se en la boira. Una de les filles petites, la  Frances Warren cau a l'aigua, curiosament, serà l'única supervivent. Cal recordar que la maledicció no s'ha acabarà fins que el saga Warren hagin mort. L'alcalde Lofti té què posar en marxa la sirena d'alarma en tota la illa davant la magnitud de la tempesta. La gent, els turistes i residents han d'anar al refugi que hi ha al edifici del Ajuntament. Com sempre hi ha espai per l'humor negre. Així, hi ha unes escenes entre l'alcalde Loftis i el faroner  on no hi ha manera d'entendres en un lloc d'anades i tornades.

Al refugi està ven resguardat dels desastres naturals. Tothom és allà. Mentre la Rosemary ha esbrinat en la genealogia dels Warren. En una llarguíssima exposició amb el seu retroprojector, mentre fuma com si no hagués un demà, acaba explicant i descobrint el nom de la descendent d'en Warren. És la Ruth, la secretaria de Tom. Una secretaria que hauria d'haver-se jubilat fa moltíssim temps, però que segueix treballant. Tant Wyck com Loftis, començant a pensar en acabar amb ella, abans que la maledicció acabi amb tothom. Mentre la Patricia es fa creus sobre les (males) intencions de l'alcalde  i de Wycks. Seran capaços d'assassinar a una dona tant bondadosa i servicial com la Ruth?

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (8)

 

Patricia

Ahir, vaig veure un altre capítol de la sèrie La Maledicció de Widow’s Bay. El capítol s’anomena Your Baggage (El teu equipatge) on mentre pare i fill intenten reconciliar-se amb el passat, al carrer, un espectre amb pinte d’assassí en sèrie amb la mascara robada del museu del poble que havia pertany a l’assassí en sèrie Boogeyman  que no va poguer matar a la Patricia, torna a perseguir-la per mitja illa. Mentre ella córrer, l’assassí sembla molt tranquil i va caminant sense cap pressa. En la persecució Patricia demana auxilia a les antigues companyes, però no es ven rebuda. Patricia li treu una pistola atordidora a una no  amiga. Segueix corrent com a una boja fins a una estació de servei. Dins de la botigue hi ha el Clemmons, xèrif del poble xerrant amb el venedor. Veuen com la Patricia posa en marxa el sortidor de benzina amb l'astorament dels que están dins. Patricia veu amb incredulitat que la pistola té un indicador de potencia i està al 1%! L’assassí amb la màscara arriba a lloc, el xèrif s’enfronta amb ell, perquè porta un ganivet de proporcions enormes, el fereix, i la Patricia li disparada per dos cops al espectre caient a terra socarrimat per el foc que finalment, havia agafat força. Patricia segueix de prop el cadàver del misteriós assassí, fins el crematori. No queda més que les cendres. Sembla molt satisfeta d’ella mateixa. El xèrif és recupera de les ferides. Tant això succeeix a les  nits, fora de l’abast del turistes que omplen la illa. Wyck arriba a casa de Tom Loftis, l’alcalde per avisar que tot plegat –la maledicció- no s’ha acabat!