Sèrie: "Sacrificio de Sangre (I-V)"

 

Ressenya:  Sacrifici de Sang (I-V)

Alfred i Thomas Berg

La sèrie “Sacrificio de Sangre*”. Un thriller on l’assassí en sèrie va maten per parelles a policies. Els talla el cap i se’ls emporta. Els crims sempre tenen la mateixa mecànica: De divendres al dissabte el 112 rep una trucada (1:15) amb una veu de dona a terroritzada demana auxili perquè hi ha algú amb un ganivet que la vol matar. Arriba la patrulla de policia, però son els policies el objecte del atac.

No hi ha pistes, no hi ha rastre, no hi ha res de res, però els decapitats va en augment. El comissari Thomas Berg, és el encarregat de portar la investigació. Hi ha un sospitós, però en Berg no creu que sigui ell. Davant de la falta de proves, Berg demana ajuda a qui no volia cridar, al seu pare, antic policia que va ser despatxat per fatxenda.

Hi ha una prova definitiva que permetre posar-se en el bon camí. A la trucada d’un avís en una dona demanava ajuda, la policia respon i els dos policies son assassinats. Minuts desprès arriben reforços. Al vídeo es veuen vuit agents, però a la sortida hi son nou! Això alerta que potser l’assassí és un policia.

Els Berg, volen comprovar que és un policia i reuneixen a tota la policia d’Estocolm en el gimnàs de la policia el divendres a dissabte a les 1:15h hora de la trucada, i efectivament, aquell dia i hora no hi ha cap trucada al 112. La pitjor hipòtesi és fa realitat, l’assassí és un dels “nostres”. El problema és qui potser?

 

La cap del sindicat de policia, Britta Slölduna dona ambiciosa vol fer una vaga de policia, però en Berg li diu que això no seria una bona idea. Desprès demana atenció psicològica per els policies. En un primer moment, Berg li diu que no és el moment, però posteriorment, a el seu pare, arriben a la conclusió que si ho és, perquè han fet una recerca dels policies que no havien treballat el divendres a la nit els dies dels crims, surten a prop de 50. Berg li diu que la teràpia podien començar per aquests 50, no li diu així, esclar.

La dona d’en Berg, psicòloga de la policia, la “oficina” on treballant al marge de la comissaria, està el seu pare, la Natalie, una policia novella i ell. Acorden que el pare escoltarà –il·legalment- el que diuen els policies.

Les sessions dels policies amb la psicòloga –dona d’en Berg-, son una demostració dels problemes psicològics de molts policies. Unes vides que porten els problemes exteriors el interior de les seves cases i on les víctimes son les pròpies famílies. L’alcohol no ajuda a solucionar-ho, sinó que ho empitjora.

L’Alfred Berg parla amb el seu fill, sap qui és l’assassí. Fent-se passar per Thomas, li demana uns expedient els seu amic Max Abrahamsson, policia com ell, que creu que esta parlant amb Thomas. Dins dels expedients, surt el que Alfred Berg, imagina que potser l’assassí, té nom i la seva fotografia a l’expedient.

Alfred segueix al sospitós, s’han van cap a una parada de tren. Allà l’Alfred el deté, l’altre vol protegir-se i vol treure la pistola, Alfred dispara en el moment que el seu fill arriba. Tothom està content, però hi ha alguna cosa que grinyola. I de cop i volta, hi ha provés que  posen en dubte que sigui l’assassí. Al capítol 5,  passa revista els fets que van fer detonar el comportament homicida de l’autor d’aquests crims. El fets és que ell i el seu company de patrulla van haver de respondre a una trucada on  una dona demanava ajuda. Al arribar els apartaments, el policia va ser apunyalat per l’agressor i l’altre company va deixar anar a l’assassí, perquè tenia un ganivet al coll de la dona. El company va trucar a emergències però van trigar moltíssim en arribar. Desprès la resta de companys li van anar fer el buit. A més havia desaparegut la trucada a emergències. Totes les reclamacions van ser inútils. Va demanar la baixa.

La dona del policia que havia mort, treballava en un museu. En Peter Johansson, anava allà per intentar dir-li que no l’havia deixat sol. Però la dona no volia veure’l. En Peter es va fixar en una pintura on hi havia una escena violenta, un sacrifici. El mural és diu “El sacrifici de meitat d’hivern”, de Carl Larsson. En mig del bosc, els caps dels policies assassinats penjant d’un arbre, al igual que apareix al mural. La disposició dels cadàvers és igual al mural. Literalment, ha recreat el quadre!

Peter Johansson, segresta a Alfred, el vol matar i també al seu fill. En dona la culpa a Alfred del que va passar quan la policia no va arribar quan més els necessitava. Thomas esta desautoritzat, però vol acabar la feina. Un final potser previsible, però en conjunt, és una molt bona mini sèrie.

Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (IV)

 

El capítol 4, dona passes per esbrinar què s'ha esta jugant a La terra del  pecat* (Synden). La inspectora Dani salva la vida gràcies a Elis que la recull i li cura les ferides, donen per fet que l'han mort al tirar-la a un barranc. Elis  ha salvat la vida per què li dona el seu graner a Järven (cap de la droga) perquè amaguin els estris i materials per fabricar les amfetamines. 

I mentre, això passa, el fill de la Dani, en Ivar segueix tancat. La Dani esbrina que les terres del pecat serveixen per fer frau amb subvencions de la UE. Son subvencionades com a terres cultivables, quant el cas és que no ho son. Moltes famílies és beneficien d'aquestes subvencions generoses, especialment, en Elis. La seva dona instiga a tots perquè vaguin contra Dani per fer preguntes incòmodes. Això demostra que en mons tancats l'altre sempre és sinònim de perill.

La realització posa en primer terme, plànols enfocant els rostres dels personatges. Vol ressaltar el patiment i les angoixes que cadascun té.  Elis vol venjança per la mort de Silas, perquè el seu honor està en joc, per això ajuda a la Dani. Començo a sospitar quina en té de cap. El contrast entre les sèries nord-americanes i les europees dona fe del abisme entre la violència com espectacle gratuït i banal i les històries que com aquesta "La terra del pecat", fan un retrat cru d'una societat idealitzada com la sueca, què com tots els països escandinau també ha arribat el virus de l'extrema dreta.