F.Copleston encara segueix sent molt útil

 

Els llibres de text de filosofia, tenen la difícil missió d'encabir en les seves pàgines, tota la història de la filosofia. Malgrat que a Selectivitat les autors escollits, son els següents:

I. Plató

II. René Descartes

III. David Hume

IV. Immanuel Kant

V. John Stuart Mill

VI. Friedrich Nietzsche

VII. Martha Nussbaum

Aquesta tria és tant extravagant que s'hauria de fer una reflexió que no és fa mai, perquè a Selectivitat ha destruït la continuïtat de la historia de la filosofia. Els autors són sotmesos a una reducció a fragments. Entre Plató i Descartes hi ha un buit gegantí. El segle XX queda buit, i Nussbaum (s.XXI) sembla una opció que vol salvar la qüestió de gènere. Com els alumnes de batxillerat van carregats de matèria, les opcions per aquells que opten per la Historia de la filosofia, implica la necessitat de centrar-se en els autors. Però el problema és que fer-ho així, desvirtua i enfosqueix la problemàtica de la historia de la filosofia. 

Una alternativa és utilitzar la biblioteca dels IES, on segurament els volums de Frederick Copleston dormen el son dels justos, es pot llegir els resums que fa l'autor, per fer-se una idea general de les corrents filosòfiques i dels autors. Així al vol 6, el resum que fa al capítol XVII (pàg.366-404). En aquest resum, parla de Descartes, Hume i Kant.

Algunes tesis de Martha Nussbaum (II)

 Martha C.Nussbaum. Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano*.

Pròleg

En els anys del desenvolupament del 60-80 del segle passat, els economistes i polítics pensaven que la pobresa es resoldria augmentant el PIB. No veien que aquest índex era molt deficient per copsar l’autèntica realitat dels països. Hi havia creixement, però una part de la població no gaudia d’aquest increment de la riquesa. Aquest model econòmic segueix –augmentar el PIB a qualsevol preu- vigent, malgrat les evidències que deixa cada vegada més a una part de la població els marges de la pobresa. Institucions com FMI i el Banc Mundial segueixen aquestes polítiques.

Enfront aquest model de l’augment del PIB hi ha un altre model conegut com  “Desenvolupament humà” (enfocament de les “capacitats”). Aquest model planteja la següent pregunta: “què son realment capaços de fer i de ser les persones?” (pàg.14). I desprès ve la següent pregunta: Quines oportunitats tenen veritablement a la seva disposició per fer o ser el que poden?. Aquestes preguntes, no son gens fàcils de respondre perquè impliquen moltes interrelacions. Aquest enfocament del “desenvolupament humà” suposa la idea de la complexitat.

Aquest nou enfocament ha trobat forat dins de l'ONU, perquè des de 1990 és publica un “Informe sobre Desenvolupament Humà”. Aquest impuls, ha donat peu que bona part de països elaborin els seus estudis basat en l’enfocament de les capacitats. Una dada significativa és que els EEUU van implementar aquests estudis a l’any 2008!

La raó d’aquest llibre, és precisament contribuir a omplir un buit i fer palesa la importància que pot implicar per la vida de les persones de carn i ossos.  Per l’autora del llibre és necessari, perquè la teoria “son part substancial del nostre món, (...), modelen les nostres apreciacions del que és destacat i el que no, i per això, decanten el debat cap a certes polítiques i o cap a altres.” (pàg.15)

Les tesis proposades en el llibre, son  una “contrateoria” al model del augment del PIB, una visió purament economicista que s’oblida amb molta facilitat de les persones. Per això el llibre vol donar una oportunitat on desenvolupament econòmic no sigui un obstacle per desenvolupar l’enfocament de les capacitat i per resoldre els problemes humans més urgent i les desigualtats injustificables.” (pàg.16)