Mostrando entradas con la etiqueta PAU. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PAU. Mostrar todas las entradas

Algunes tesis de Martha Nussbaum (II)

 Martha C.Nussbaum. Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano*.




Pròleg


En els anys del desenvolupament del 60-80 del segle passat, els economistes i polítics pensaven que la pobresa es resoldria augmentant el PIB. No veien que aquest índex era molt deficient per copsar l’autèntica realitat dels països. Hi havia creixement, però una part de la població no gaudia d’aquest increment de la riquesa. Aquest model econòmic segueix –augmentar el PIB a qualsevol preu- vigent, malgrat les evidències que deixa cada vegada més a una part de la població els marges de la pobresa. Institucions com FMI i el Banc Mundial segueixen aquestes polítiques.


Enfront aquest model de l’augment del PIB hi ha un altre model conegut com  “Desenvolupament humà” (enfocament de les “capacitats”). Aquest model planteja la següent pregunta: “què son realment capaços de fer i de ser les persones?” (pàg.14). I desprès ve la següent pregunta: Quines oportunitats tenen veritablement a la seva disposició per fer o ser el que poden?. Aquestes preguntes, no son gens fàcils de respondre perquè impliquen moltes interrelacions. Aquest enfocament del “desenvolupament humà” suposa la idea de la complexitat.


Aquest nou enfocament ha trobat forat dins de l'ONU, perquè des de 1990 és publica un “Informe sobre Desenvolupament Humà”. Aquest impuls, ha donat peu que bona part de països elaborin els seus estudis basat en l’enfocament de les capacitats. Una dada significativa és que els EEUU van implementar aquests estudis a l’any 2008!


La raó d’aquest llibre, és precisament contribuir a omplir un buit i fer palesa la importància que pot implicar per la vida de les persones de carn i ossos.  Per l’autora del llibre és necessari, perquè la teoria “son part substancial del nostre món, (...), modelen les nostres apreciacions del que és destacat i el que no, i per això, decanten el debat cap a certes polítiques i o cap a altres.” (pàg.15)


Les tesis proposades en el llibre, son  una “contrateoria” al model del augment del PIB, una visió purament economicista que s’oblida amb molta facilitat de les persones. Per això el llibre vol donar una oportunitat on desenvolupament econòmic no sigui un obstacle per desenvolupar l’enfocament de les capacitat i per resoldre els problemes humans més urgent i les desigualtats injustificables.” (pàg.16)


Pensar amb Sartre

 


(1905-1980)


Llegint el llibre de Bernard-Henry Lévy, El siglo de Sartre, diu això:

“¿A qué llamamos pensar? Se cree que pensar es meditat, profundizar en una idea, obstinarse, dejarla madurar. El pensamiento se relaciona con el recogimiento, la paciencia, la perseverancia, la tenacidad, la concentración, la terquedad y, ya que estamos, la reflexión y la machaconería. Sartre no lo entiende así. Porque si el sujeto es lo que dice Sartre, y si la única historia que hay es el acontecimiento singular, entonces el pensamiento se hace por saltos y sobresaltos, botes, rebotes, golpes y contragolpes, sacudidas, explosiones, deflagraciones, detonaciones, es decir, también acontecimientos. Lo único interesante en el pensamiento son los acontecimientos, las rupturas. El pensamiento, el auténtico pensamiento, nunca procede por contención, concentración o meditación sino, como todos los acontemientos, por accidente, en plena tempestad. (…) Es ahí donde, propiamente, se realiza la aventura del pensamiento*.” (pág.280)


La filosofia a les PAU estan en crisi. De fet porta molt de temps en crisi. I això és perquè els alumnes de batxillerat tenen com autor més moderns, Nietzsche i Stuart Mill. De fet son molt moderns, però els alumnes no acaben de connectar-hi. Hi ha veus què suggereixen altres opcions del segle XXI. Potser abans de fer el salt del XIX al XXI, hi ha el segle XX. Encara arrosseguem els problemes d'aquest segle catastròfic (s.XX). I potser seria bo la figura de Sartre, avui estranyament oblidada, quan va ser l'intel·lectual per excel·lència del segle XX. Hi ha altres noms, de fet hi ha molts candidats/tes, però Sartre reuneix la millor (i pitjor) síntesi del segle XX.


Autores de Selectividad 2018






Autors seleccionats a partir del currículum per a la PAU de 2018:
  1. Època antiga i medieval: Plató
  2. Època moderna: Descartes i Locke.
  3. Època contemporània: Mill i Nietzsche.

Materials dels quals se seleccionaran els textos de l’examen de la PAU de 2018:
Els textos que sortiran a la prova de les PAU de 2018 seran dels llibres, capítols i seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar un bon coneixement dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental
Grup A
Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a.
Grup B
B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
B2. Locke, Assaig sobre l'enteniment humà (Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12), i Segon tractat sobre el govern civil (capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX).
Grup C
C1. Mill: Secció IV de Sobre la Llibertat i seccions II i IV de L'utilitarisme.
C2. Nietzsche: Genealogia de la Moral (1ª part) i Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
Nota en referència al Llibre I de l’Assaig sobre l'enteniment humà de Locke: el capítol II porta per títol No hi ha principis innats en la ment (No innate Principles in the Mind) i és el que ve immediatament després de la introducció (que és el capítol I). (Aquesta numeració dels capítols correspon a la numeració estàndard de les darreres edicions en anglès de l’assaig; concretament, l’edició de P. Nidditch d'Oxford University Press. S’esmenta això atès que s’ha detectat que hi ha alguna edició que empra una numeració dels capítols del Llibre I diferent).




Ortega i Gasset parla de Hegel i Amèrica (IV)

  Les especulacions d'Ortega sobre aquest tema són considerades molt perspicaços i, en gran mesura, encertades en la crítica a l'eur...