Mostrando entradas con la etiqueta Historia de la filosofia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Historia de la filosofia. Mostrar todas las entradas

La filosofia analítica al microscopi

 


Fa poc parlava de l'obra de Copleston i la seva Historia de la filosofia. Deia que amb el pas del temps, encara és un llibre imprescindible. Ell, és un militant, i per això, les seves reflexions i crítiques son sempre interessants.  I de la mateixa manera que recomano el seva historia, també pot ser útil el llibre de Matthew Stewart, La verdad sobre todo. Una irreverente historia de la filosofía con ilustraciones*. 


"Oh, ser profesional

En la conformación de la filosofía analítica, la apuesta por el profesionalismo ha sido más importante que cualquier objetivo teórico o programa de investigación.

La filosofía analítica es, en muchas formas, la consecuencia lógica de la similación de la filosofía en el moderno sistema universitario angloamericano como un departamento de estudios secular y autosuficiente. Si bien el camino hacia las recompensas teóricas en la filosofía no fue nunca fácil de encontrar, no cabe decir lo mismo del tránsito hacia sus recompensas institucionales.  (...) Recompensa la aureola de objetividad tal y como es exhibida mediante la jerga técnica y los símbolos matemáticos. Favorece la especialización: una aproximación fraccionaria a los problemas asilados como parte de un proyecto colaborativo, impersonal, para avanzar en el conocimiento. (...) Cuanto más acotado sea el proyecto en el que perseverar e identificarse en el nombre de la filosofía, más susceptible será uno de liderar en ese campo.

Hay una cierta superficialidad en el profesionalismo de la filosofía anlítica. La impresión de profesionalismo permanece fuerte en el micronivel: en escuelas específicas, en presentaciones individuales, en debates concretos. En el macronivel, sin embargo, la filosofía anlítica aparece tan diletabte como lo ha sido la filosofía desde siempre; acoge un proyecto, pongamos "el análisis del lenguaje ordinario", y unos años después lo abandona como un perro muerto; promete estar a un paso de una "teoría final sobre el significado", después descubre una verdad más fundamental de la metafísica, para a continuación desviarse en la dirección de una nueva investigación sobre la "mente". Afirma estar en disposición de ayudar a otras ciencias para "clarificar" sus términos, pero emplea su tiempo en clarificar lo que quiere decir con clarificar. (...)

(...) Pese a todos sus esfuerzos para merzclarse con el resto de departamentos universitarios, la filosofía analítica nunca ha perdido las aspiracions universales de toda filosofía previa. Sea o no analítica, la filosofía retiene la ambición distintiva de señorear sobre todas las ramas del conocimiento. (...) quizá los filósofos sienten que esta universalidad es la llave de su supervivencia (porque lo que resulta particular será rapidamente aprovechado por otros científicos). O quizá la propia idea de una "filosofía primera", de que hay  una clase esepecial de conocimiento, diferente y superior  al científico pero no religioso, está condenada a recrear el mundo de los teólogos medievales." (pág. 665-6) 

Aquest retrat poc complaent de la filosofia analítica, permet copsar l'estil i l'originalitat d'aquest llibre singular. Per descomptat, un filòsof com A.J. Ayer**, diria que tota aquesta parrafada caldria esmicolar-le paràgraf per paràgraf per esbrinar si les seves proposicions poden sortir indemnes del criteri de verificacció, i segur que per ell, ni aplicant-li el criteri de verificació "dèbil", escapa al veredicte implacable que tot aquest discurs és un sinsentit.

 


F.Copleston encara segueix sent molt útil

 



Els llibres de text de filosofia, tenen la difícil missió d'encabir en les seves pàgines, tota la història de la filosofia. Malgrat que a Selectivitat les autors escollits, son els següents:

I. Plató

II. René Descartes

III. David Hume

IV. Immanuel Kant

V. John Stuart Mill

VI. Friedrich Nietzsche

VII. Martha Nussbaum


Aquesta tria és tant extravagant que s'hauria de fer una reflexió que no és fa mai, perquè a Selectivitat ha destruït la continuïtat de la historia de la filosofia. Els autors són sotmesos a una reducció a fragments. Entre Plató i Descartes hi ha un buit gegantí. El segle XX queda buit, i Nussbaum (s.XXI) sembla una opció que vol salvar la qüestió de gènere. Com els alumnes de batxillerat van carregats de matèria, les opcions per aquells que opten per la Historia de la filosofia, implica la necessitat de centrar-se en els autors. Però el problema és que fer-ho així, desvirtua i enfosqueix la problemàtica de la historia de la filosofia. 

Una alternativa és utilitzar la biblioteca dels IES, on segurament els volums de Frederick Copleston dormen el son dels justos, es pot llegir els resums que fa l'autor, per fer-se una idea general de les corrents filosòfiques i dels autors. Així al vol 6, el resum que fa al capítol XVII (pàg.366-404). En aquest resum, parla de Descartes, Hume i Kant.


Hegel crític avant la lettre de Heidegger

 





Hegel identifica filosofia amb l'estudi de la historia de la filosofia. Heidegger, veu a la historia de la filosofia, com el camí que ha seguit Occident per oblidar-se del esser (Dasein). Una de les característiques de Heidegger és la reinterpretació que fa amb les etimologies recreatives. El propi Hegel dona un crit d'alerta sobre aquesta  qüestió tant cara a Heidegger, especialment quan parla del presocràtics:


"(...)El comienzo es lo menos formado (cultivado), lo menos determinado y desarrollado en sí, antes bien, lo más pobre, lo más abstracto, y que la primera filosofía está constituida por el pensamiento completamente universal e indeterminado, la primera filosofía es la más simple, la filosofía moderna la más concreta, la más profunda. Es preciso saber esto para no buscar detrás de las antiguas filosofías nada más que lo que en ellas está contenido* (...) (pág.224)".


Més endavant torna a remarcar aquesta idea: 

Cuando la época más reciente es, igualmente, llamada de nuevo a retroceder al punto de vista de una filosofía antigua, (...) con ese fin como recurso, para salir de todas las complicaciones de la época siguiente, entonces tal retroceso no es aquella aparición natural del primer reestudiar a fondo" (pág.230).  "Hegel llama la atención sobre el autoritarismo implícito en tal enfoque. (pág.277)**".


Quan parla de "filosofia més recent -filosofia moderna-" Hegel parla també de la seva propia filosofia, però també congruent en la seva manera de pensar el desenvolupament històric de la historia de la filosofia, el acceptar que el passat ha de formar part del present. De la simplicitat a la complexitat. De la representació imaginaria al concepte. De la natura a l'esperit.


Algunes tesis de Martha Nussbaum (II)

 Martha C.Nussbaum. Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano*.




Pròleg


En els anys del desenvolupament del 60-80 del segle passat, els economistes i polítics pensaven que la pobresa es resoldria augmentant el PIB. No veien que aquest índex era molt deficient per copsar l’autèntica realitat dels països. Hi havia creixement, però una part de la població no gaudia d’aquest increment de la riquesa. Aquest model econòmic segueix –augmentar el PIB a qualsevol preu- vigent, malgrat les evidències que deixa cada vegada més a una part de la població els marges de la pobresa. Institucions com FMI i el Banc Mundial segueixen aquestes polítiques.


Enfront aquest model de l’augment del PIB hi ha un altre model conegut com  “Desenvolupament humà” (enfocament de les “capacitats”). Aquest model planteja la següent pregunta: “què son realment capaços de fer i de ser les persones?” (pàg.14). I desprès ve la següent pregunta: Quines oportunitats tenen veritablement a la seva disposició per fer o ser el que poden?. Aquestes preguntes, no son gens fàcils de respondre perquè impliquen moltes interrelacions. Aquest enfocament del “desenvolupament humà” suposa la idea de la complexitat.


Aquest nou enfocament ha trobat forat dins de l'ONU, perquè des de 1990 és publica un “Informe sobre Desenvolupament Humà”. Aquest impuls, ha donat peu que bona part de països elaborin els seus estudis basat en l’enfocament de les capacitats. Una dada significativa és que els EEUU van implementar aquests estudis a l’any 2008!


La raó d’aquest llibre, és precisament contribuir a omplir un buit i fer palesa la importància que pot implicar per la vida de les persones de carn i ossos.  Per l’autora del llibre és necessari, perquè la teoria “son part substancial del nostre món, (...), modelen les nostres apreciacions del que és destacat i el que no, i per això, decanten el debat cap a certes polítiques i o cap a altres.” (pàg.15)


Les tesis proposades en el llibre, son  una “contrateoria” al model del augment del PIB, una visió purament economicista que s’oblida amb molta facilitat de les persones. Per això el llibre vol donar una oportunitat on desenvolupament econòmic no sigui un obstacle per desenvolupar l’enfocament de les capacitat i per resoldre els problemes humans més urgent i les desigualtats injustificables.” (pàg.16)


Chomsky vs Foucault: la naturalesa humana a debat (IV)

  II Elders: Ara, comença la segona part de l'entrevista. Parlarem de política. Per el senyor Foucault, perquè està interessat més en po...