Hegel crític avant la lettre de Heidegger

 

Hegel identifica filosofia amb l'estudi de la historia de la filosofia. Heidegger, veu a la historia de la filosofia, com el camí que ha seguit Occident per oblidar-se del esser (Dasein). Una de les característiques de Heidegger és la reinterpretació que fa amb les etimologies recreatives. El propi Hegel dona un crit d'alerta sobre aquesta  qüestió tant cara a Heidegger, especialment quan parla del presocràtics:

"(...)El comienzo es lo menos formado (cultivado), lo menos determinado y desarrollado en sí, antes bien, lo más pobre, lo más abstracto, y que la primera filosofía está constituida por el pensamiento completamente universal e indeterminado, la primera filosofía es la más simple, la filosofía moderna la más concreta, la más profunda. Es preciso saber esto para no buscar detrás de las antiguas filosofías nada más que lo que en ellas está contenido* (...) (pág.224)".

Més endavant torna a remarcar aquesta idea: 

" Cuando la época más reciente es, igualmente, llamada de nuevo a retroceder al punto de vista de una filosofía antigua, (...) con ese fin como recurso, para salir de todas las complicaciones de la época siguiente, entonces tal retroceso no es aquella aparición natural del primer reestudiar a fondo" (pág.230).  "Hegel llama la atención sobre el autoritarismo implícito en tal enfoque. (pág.277)**".

Quan parla de "filosofia més recent -filosofia moderna-" Hegel parla també de la seva propia filosofia, però també congruent en la seva manera de pensar el desenvolupament històric de la historia de la filosofia, el acceptar que el passat ha de formar part del present. De la simplicitat a la complexitat. De la representació imaginaria al concepte. De la natura a l'esperit.

Algunes tesis de Martha Nussbaum (II)

 Martha C.Nussbaum. Crear capacidades. Propuesta para el desarrollo humano*.

Pròleg

En els anys del desenvolupament del 60-80 del segle passat, els economistes i polítics pensaven que la pobresa es resoldria augmentant el PIB. No veien que aquest índex era molt deficient per copsar l’autèntica realitat dels països. Hi havia creixement, però una part de la població no gaudia d’aquest increment de la riquesa. Aquest model econòmic segueix –augmentar el PIB a qualsevol preu- vigent, malgrat les evidències que deixa cada vegada més a una part de la població els marges de la pobresa. Institucions com FMI i el Banc Mundial segueixen aquestes polítiques.

Enfront aquest model de l’augment del PIB hi ha un altre model conegut com  “Desenvolupament humà” (enfocament de les “capacitats”). Aquest model planteja la següent pregunta: “què son realment capaços de fer i de ser les persones?” (pàg.14). I desprès ve la següent pregunta: Quines oportunitats tenen veritablement a la seva disposició per fer o ser el que poden?. Aquestes preguntes, no son gens fàcils de respondre perquè impliquen moltes interrelacions. Aquest enfocament del “desenvolupament humà” suposa la idea de la complexitat.

Aquest nou enfocament ha trobat forat dins de l'ONU, perquè des de 1990 és publica un “Informe sobre Desenvolupament Humà”. Aquest impuls, ha donat peu que bona part de països elaborin els seus estudis basat en l’enfocament de les capacitats. Una dada significativa és que els EEUU van implementar aquests estudis a l’any 2008!

La raó d’aquest llibre, és precisament contribuir a omplir un buit i fer palesa la importància que pot implicar per la vida de les persones de carn i ossos.  Per l’autora del llibre és necessari, perquè la teoria “son part substancial del nostre món, (...), modelen les nostres apreciacions del que és destacat i el que no, i per això, decanten el debat cap a certes polítiques i o cap a altres.” (pàg.15)

Les tesis proposades en el llibre, son  una “contrateoria” al model del augment del PIB, una visió purament economicista que s’oblida amb molta facilitat de les persones. Per això el llibre vol donar una oportunitat on desenvolupament econòmic no sigui un obstacle per desenvolupar l’enfocament de les capacitat i per resoldre els problemes humans més urgent i les desigualtats injustificables.” (pàg.16)

Martha Nussbaum: justícia i emocions

 

Marta Nussbaum