"El 1964 , Arno i Bob estaven duent a terme experiments cosmològics amb l'antena Horn a Holmdel, NJ quan es van trobar amb un soroll continu que semblava venir de totes les parts del cel. Aquell soroll va resultar ser un dels descobriments científics més significatius del segle XX. Aquests senyals van ser els residus còsmics que van quedar del Big Bang, la gran explosió que va crear l'univers fa milers de milions d'anys.
L'Arno i el Bob tenien ambicions molt més modestes quan es van iniciar la seva recerca. Estaven investigant si l'antena Horn, que va ser dissenyada per captar senyals de satèl·lit des d'òrbita baixa, es podria utilitzar com a radiotelescopi que podria mirar dins dels límits de la nostra galàxia. Quan es van trobar per primera vegada el xiulet còsmic, van pensar que es tractava d'interferències provinents de ciutats properes o fins i tot de coloms que nien a la "banya" de l'antena.
Quan Arno i Bob finalment van reconèixer el senyal com a radiació còsmica de fons, van trobar la resposta a una de les preguntes més perplexes de la física. Abans del seu avenç, hi havia teories en competència sobre els orígens de l'univers. El seu descobriment va posar fi a aquest debat*."
L'existència de l'anomenada radiació de fons descoberta per Penzias i Wilson. Aquesta radiació -murmuri fòssil de la creació- és perceptible a tot arreu i adreces de l'espai, i només pot ser explicada com un residu electromagnètic, fotònic , del que va esdevenir en les primeríssimes fases de l'evolució de l'univers. Això va enfortir la teoria del Big Bang.
