Pascal un pensador assilvestrat!

 

Blaise Pascal (1623-1661) parlant del  divertissement diu això: "les misèries de la vida humana es troben a la base de tot això; tot just els homes es donen conte, elegeixen la diversió"; "al no poder curar la mort, la misèria, la ignorància, han decidit  no penar en això per ser feliços." "L'únic que ens consola de les nostres misèries es la diversió i, malgrat tot, aquesta és, entre les nostres misèries, la més gran. Ella és la que ens impedeix principalment pensar en nosaltres i ens porta inadvertidament a la perdició. Sense ella, ens sentiríem avorrits i tal avorriment ens empenyeria a  la recerca d'un mitjà més sòlid per sortir d'ell. Però la diversió ens entreté i ens fa arribar a la mort de manera inadvertida*".

Aquest text sembla allò que Heidegger parla de l'existència inautèntica. I molts han volgut veure en Pascal un pensador -atípic-, on l'existència del home concret passa a primer pla enfront per exemple de Descartes, què parla del jo, però un jo que sembla massa abstracte. Heidegger predica en el desert filosòfic, on el Dasein [l'home] pot anar cap a la "instrumentalitat" convertir-se en un ens com hi ha tants en el món, un útil què s'esborra de l'existència. Perquè la bona direcció vol dir l'angoixa, el món és inhospitalari, el home concret, a Heidegger li molesta l'home concret, per això parla del Dasein. I aquest ha de fer-se càrrec del món, però la mort és el seu horitzó existencial. Acceptar aquest fet vol dir la possibilitat d'una vida autèntica. 

¿Qué significado puede tener el nombre de Karl Marx?

 “(...) El hecho de que los teólogos medievales a su manera, es decir cambiándoles el sentido, estudiaran a Platón y a Aristóteles es equivalente a la utilización de la metafísica de Hegel por parte de Karl Marx para su cosmovisión política*. (...)” (pág.628)

Este pequeño fragmento ha dado pie a discusiones de orden filosófico, acerca de la idoneidad de lo que quiere decir Heidegger al pronunciar Karl Marx. Martínez Marzoa, hace hincapié en el tono causal de la utilización por parte de Heidegger. 

En la presentación de su libro “La filosofía de El capital**”, Martínez Marzoa, la obra de Marx se expresa en “El capital”, despachando así toda la escolástica alrededor de las distinciones entre un Marx joven y otro maduro, entre filósofo y economista, y todas las distinciones que hoy parecen desdibujarse. Al decir de Martínez Marzoa*, si alguien quiere saber lo que decía Marx, hay que buscarlo en su obra El capital. Pues, es en ella donde se esforzó por  expresar lo que quería decir acerca de la sociedad de su tiempo: “La riqueza de las sociedades donde domina el modo de producción capitalista aparece como un colosal amontonamiento de mercancías, y cada mercancía como su forma elemental. Por eso nuestra investigación comienza con el análisis de la mercancía” [La riquesa de les societats on domina el mode de producció capitalista apareix com un colossal amuntegament de mercaderies, i cada mercaderia com a la seva  forma elemental. Per això la nostra recerca comença amb l'anàlisi de la mercaderia ***”(pàg.67)].