Heidegger i la tècnica (II)

 

   Heidegger planteja la seva investigació sobre el sentit de l'ésser, des d'una perspectiva del Dasein [ser-ací], és a dir, d'aquell ésser o ens  [ontologia] què pregunta pel sentit de l'ésser. El ser-ací, soc jo, una possibilitat, que pot escollir i segons l'aposta, pot donar-se un ser-ací autèntic o inautèntic. Heidegger,  dona l 'esquena al concepte de substancia, propi del pensament metafísic. Des d'Aristòtil fins a Descartes, la substància és l'eix vertebrador de la ontoteologia, és a dir, de la filosofia. Perquè segons ells, la substància, el jo cartesià, no és més que un ens i no l'ésser. Per això parlarà de "Existentialien" -existèncials-, i axí dirà que: "Existenciarios [Existenciales] o  y categorías son las dos posibilidades fundamentales de caracteres del ser. Los entes respectivos requieren que se les pregunte primariamente en cada caso de distinto modo: un ente es un "quién" (existencia) o un "qué" ("ser ante los ojos": en el sentido más lato)." (pág.57)

La filosofia de Descartes va partir d'un jo i posteriorment, va guanyar el món. Heidegger, parteix del primer existencial que és "l'ésser-en-el-món". Per pensar, primer cal estar-en-el-món. Aquestes expressions confonen perquè segons Heidegger, pensem en termes òntics. Cal pensar en un altre pla, el ser-ací és consubstancial al estar-en-el-món. Per dir-ho paradoxalment, som el ser-ací, però també som ens, però que pregunta  pel ésser. Llavors, allò que diem coses (ens) Heidegger ho rebateja com "ocupació**" (Besorgen). 

En l'analítica que porta a terme Heidegger en Ser y Tiempo, parlarà de "cosas" (ens) i acabarà amb  l'útil. I què és això? "Un útil es esencialmente "algo para..". (...) "A la forma de ser del útil, en que éste se hace patente desde sí mismo, la llamamos "ser a la mano" (pág.82).

Pascal un pensador assilvestrat!

 

Blaise Pascal (1623-1661) parlant del  divertissement diu això: "les misèries de la vida humana es troben a la base de tot això; tot just els homes es donen conte, elegeixen la diversió"; "al no poder curar la mort, la misèria, la ignorància, han decidit  no penar en això per ser feliços." "L'únic que ens consola de les nostres misèries es la diversió i, malgrat tot, aquesta és, entre les nostres misèries, la més gran. Ella és la que ens impedeix principalment pensar en nosaltres i ens porta inadvertidament a la perdició. Sense ella, ens sentiríem avorrits i tal avorriment ens empenyeria a  la recerca d'un mitjà més sòlid per sortir d'ell. Però la diversió ens entreté i ens fa arribar a la mort de manera inadvertida*".

Aquest text sembla allò que Heidegger parla de l'existència inautèntica. I molts han volgut veure en Pascal un pensador -atípic-, on l'existència del home concret passa a primer pla enfront per exemple de Descartes, què parla del jo, però un jo que sembla massa abstracte. Heidegger predica en el desert filosòfic, on el Dasein [l'home] pot anar cap a la "instrumentalitat" convertir-se en un ens com hi ha tants en el món, un útil què s'esborra de l'existència. Perquè la bona direcció vol dir l'angoixa, el món és inhospitalari, el home concret, a Heidegger li molesta l'home concret, per això parla del Dasein. I aquest ha de fer-se càrrec del món, però la mort és el seu horitzó existencial. Acceptar aquest fet vol dir la possibilitat d'una vida autèntica. 

¿Qué significado puede tener el nombre de Karl Marx?

 “(...) El hecho de que los teólogos medievales a su manera, es decir cambiándoles el sentido, estudiaran a Platón y a Aristóteles es equivalente a la utilización de la metafísica de Hegel por parte de Karl Marx para su cosmovisión política*. (...)” (pág.628)

Este pequeño fragmento ha dado pie a discusiones de orden filosófico, acerca de la idoneidad de lo que quiere decir Heidegger al pronunciar Karl Marx. Martínez Marzoa, hace hincapié en el tono causal de la utilización por parte de Heidegger. 

En la presentación de su libro “La filosofía de El capital**”, Martínez Marzoa, la obra de Marx se expresa en “El capital”, despachando así toda la escolástica alrededor de las distinciones entre un Marx joven y otro maduro, entre filósofo y economista, y todas las distinciones que hoy parecen desdibujarse. Al decir de Martínez Marzoa*, si alguien quiere saber lo que decía Marx, hay que buscarlo en su obra El capital. Pues, es en ella donde se esforzó por  expresar lo que quería decir acerca de la sociedad de su tiempo: “La riqueza de las sociedades donde domina el modo de producción capitalista aparece como un colosal amontonamiento de mercancías, y cada mercancía como su forma elemental. Por eso nuestra investigación comienza con el análisis de la mercancía” [La riquesa de les societats on domina el mode de producció capitalista apareix com un colossal amuntegament de mercaderies, i cada mercaderia com a la seva  forma elemental. Per això la nostra recerca comença amb l'anàlisi de la mercaderia ***”(pàg.67)].