Heidegger, en el seu estudi sobre Nietzsche*, en IX. Esbozos para la historia del ser como metafísica, en el epígraf El ser**, fa una repassada a la historia de la filosofia. Per Heidegger, el llenguatge dels grecs presocràtics és la llengua il·luminada què malauradament s'ha perdut, l'únic antídot és aprendre alemany.
El ser
Aletheia (aperion, logos, hen, arjé)
La desocultación como disposición de salida
Physis surgir (retornar-a-sí)
Ousia presenciar desocultamiento
Idea visibilidad(agathon) cosidad originaria-causalidad
Energeia obridad [Werkheit: treball] aportatividad
Hypokeimenon, yacer delante (desde la ousia), ergon (treball, acció, fer)
(presencia - consistencia - constància - aei).
Hyparchein, presenciar reinante desde el ya-yacer delante
Subjectum
Actualitas: el ente - lo real efectivo –
La realitat efectiva
Creator - ens cream
causa prima (ens a se).
Certitudo - res cogitans.
Vis - monas (perceptio - appetitus), exigentia essentiae - appetitus),
Objectivitad.
Llibertad voluntad - representatividad
raón práctica
Voluntad - com saber absoluto: Hegel.
Como voluntad de amor: Schelling.
Voluntad de poder - eterno retorno: Nietzsche
La acció y la organización – el pragmatismo
La voluntad de voluntad
La maquinación (el dis-positivo [Ge-stell]***
Aquest esbós representa a tota la historia de la filosofia. Aquesta filosofia per Heidegger és la metafísica que per desgracia, porta en sí l'oblit de l'ésser. Tots els mals del món, segons Heidegger, provenen precisament d'aquest oblit. La postmodernitat, no és altre cosa que mala metafísica.
