Heidegger fa un repàs a la historia de la filosofia

 

Heidegger, en el seu estudi sobre Nietzsche*, en IX. Esbozos para la historia del ser como metafísica, en el epígraf El ser**, fa una repassada a la historia de la filosofia. Per Heidegger, el llenguatge dels grecs presocràtics és la llengua il·luminada què malauradament s'ha perdut, l'únic antídot és aprendre alemany. 

El ser

Aletheia (aperion, logos, hen, arjé)

La desocultación como disposición de salida

Physis surgir (retornar-a-sí)

Ousia presenciar desocultamiento

Idea visibilidad(agathon) cosidad originaria-causalidad

Energeia obridad [Werkheit: treball] aportatividad

Hypokeimenon,  yacer delante (desde la ousia), ergon (treball, acció, fer)

(presencia - consistencia - constància - aei).

Hyparchein, presenciar reinante desde el ya-yacer delante

Subjectum

Actualitas: el ente - lo real efectivo – 

                                     La realitat efectiva

                                   Creator - ens cream

                                   causa prima (ens a se).

Certitudo - res cogitans.

Vis - monas (perceptio - appetitus), exigentia essentiae - appetitus), 

Objectivitad.

Llibertad   voluntad - representatividad

                  raón práctica

Voluntad - com saber  absoluto: Hegel.

Como voluntad de amor: Schelling.

Voluntad de poder - eterno retorno: Nietzsche

La acció y la  organización – el pragmatismo

La voluntad de voluntad

La maquinación (el dis-positivo [Ge-stell]***

Aquest esbós representa a tota la historia de la filosofia. Aquesta filosofia per Heidegger és la metafísica que per desgracia, porta en sí l'oblit de l'ésser. Tots els mals del món, segons Heidegger, provenen precisament d'aquest oblit. La postmodernitat, no és altre cosa que mala metafísica.  

* Martin Heidegger. Nietzsche. Trad. Juan Luis Vermal. Ariel Filosofia. Editorial Planeta, Barcelona, 2013.

** El Ser. (pág.902)

***  Richard Rorty. Ensayos sobre Heidegger y otros pensadores contemporáneos. Escritos filosóficos 2. Trad. Jorge Vigil Rubio. Paidós Básica 64. Ediciones Paidós. Barcelona, 1991.  En l'apartat Heidegger, contingencia y pragmatismo (p.49) en la nota 2 (p.50), hi ha la traducció d'aquests termes. Els transcrivim els termes:

No obstant això, citaré les traduccions angleses més comunes dels termes grecs i llatins [el traductor indica les espanyoles (T.)]. Alētheia ‑ veritat; van baixar - il·limitat; logos - paraula, raó, pensament; hen - un; arche - principi; physis - naturalesa (derivat de phyein, créixer, brollar); idea-idea en el sentit platònic d'Idea» o «Forma», derivat d'idein-veure, percebre; agathon - bé; energeia - acte (oposat a «potència»); en-echeia to telos - tenir la fi en si, haver assolit la pròpia fi (Aristòtil de vegades utilitza el terme entelechia com a sinònim d'energeia; també es tradueix amb freqüència per «realitat»); hypokeimenon - substrat (terme aplicat per Aristòtil a la matèria quan parla de metafísica, i com a subjecte de predicació quan parla de lògica); ousia - substància (però també participi del verb einai, «ser»); ergon-treball, activitat; aei - eternitat; hyparchein - posseir, o (en la lògica d'Aristòtil) tenir com a propietat; subiectum (traducció llatina -i etimològicament equivalent- d'hypokeimenon, «substrat» ‑però també, segons Descartes, terme que equival a «subjecte» en ambdós sentits - el subjecte d'una oració i el jo com a subjecte de l'experiència; actualites - traducció llatina d'energeia, - acte; creator - crea; ser - ser capaç d'existir per si mateix (és a dir, Déu); certesa - res cogitans - cosa que pensa (terme amb què Descartes designa la ment); força; poder; una necessitat d'existir per expressar-se [exigentia essentiae]. Heidegger proposa, en un i altre lloc dels seus escrits, traduccions alternatives de cadascun d'aquests termes, a fi de recuperar la seva força, desposseint-los de les seves connotacions més habituals.

[No obstante, voy a citar las traducciones inglesas más comunes de los términos griegos y latinos [el traductor indica las españolas (T.)]. Alētheia ‑ verdad; apeiron - ilimitado; logos - palabra, razón, pensamiento; hen - uno; arche - principio; physis - naturaleza (derivado de phyein, crecer, brotar); idea - idea en el sentido platónico de Idea» o «Forma», derivado de idein - ver, percibir; agathon - bien; energeia - acto (opuesto a «potencia»); en-echeia to telos - tener el fin en sí, haber alcanzado el propio fin (Aristóteles a veces utiliza el término entelechia como sinónimo de energeia; también se traduce con frecuencia por «realidad»); hypokeimenon - sustrato (término aplicado por Aristóteles a la materia cuando habla de metafísica, y como sujeto de predicación cuando habla de lógica); ousia - sustancia (pero también participio del verbo einai, «ser»); ergon- trabajo, actividad; aei - eternidad; hyparchein - poseer, o (en la lógica de Aristóteles) tener como propiedad; subiectum (traducción latina -y etimológicamente equivalente- de hypokeimenon, «sustrato» ‑pero también, según Descartes, término que equivale a «sujeto» en ambos sentidos - el sujeto de una oración y el yo como sujeto de la experiencia; actualitas - traducción latina de energeia, «acto»; creator - creador; ens creatum - ser creado; causa prima - causa primera; ens a se - ser capaz de existir por sí (es decir, Dios); certitudo - certeza; res cogitans - cosa que piensa (término con que Descartes designa la mente); vis ‑ fuerza, poder; monas - mónada (término con que Leibniz designa los componentes últimos del universo, puntos no situados en el tiempo ni en el espacio de fuerza, de percepción [perceptio], de apetito [appetitus], y de una necesidad de existir para expresarse [exigentia essentiae]. Heidegger propone, en uno y otro lugar de sus escritos, traducciones alternativas de cada uno de estos términos, al objeto de recuperar su fuerza, despojándolos de sus connotaciones más habituales.]