S'ha fet proverbial aquesta dita: "és preferible equivocar-se amb Sartre abans que encertar amb Aron." El problema era que Aron encartava molt més que Sartre. Ell és l' "espectador compromès*" enfront de "intel·lectual compromès" com era Sartre, amic de viatge de qualsevol causa per estrafolària que fos. Aron era molt més prosaic, calia sotmetré al principi de realitat, els fets a la relació de forçes que en cada moment si juguem. No sentia de cap de les maneres que la història empenyes cap a la bona direcció. Si Camus tenia bon cor, Aron tenia bon cap i Sartre tenia bon estomac.
A les seves Memòries, relata l'origen d'aquesta frase proverbial gens amable amb Aron. Explica que al any 1975, Le Nouvel Observateur publicà entrevistes, a Sartre i també amb ell. L'entrevista fou realitzada per Bernard-Henry Levi, publicat el 15 de març de q976, s'han feia aquesta pregunta: "Sartre o Aron? ¿Qui haurà deixat una empremta més profunda en la història del seu temps?. Vaig respondre: "Això ni es pregunta. La seva ja que és més profunda que la meva. En primer lloc, perquè ho avala una obra molt més rica que la meva; la seva gamma abasta novel·les, obres de teatre, de filosofia, de política. Desprès, perquè una gran part del que jo hagi pogut fer està condemnada irremeiablement a desaparèixer amb rapidesa. (...)
(...) En aquell moment, Lévy en interromp: "¿Encara quant s'equivoquen?. Vaig respondre: "El que en condemna davant la intelligentsia es haver tingut raó abans de que la veritat s'imposés els demès." (...) Replica del meu interlocutor: "¿I què creu vostè? En aquest cas, ¿què és millor: ser Sartre o Aron? ¿Un Sartre victoriós, però errat, o un Aron vençut, però posseïdor de la veritat?" . (...) "El què en sembla catastròfic, el que se'l retraurà algun dia, es haver utilitzat el seu virtuosisme dialèctic i el seus generosos sentiments per justificar lo injustificable". (pàg. 929-930)
Deixo a la consideració de tothom el que li sembli oportú. Però, si l'intel·lectual ha de ser veu del que no la tenen, llavors, la seva responsabilitat és doble: davant d'ell mateix (consciència) i davant aquells que esperen que algú amb coneixement de causa, explica els fet dels esdeveniments històrics o socials, amb honestedat i no amb ulles ideològiques selectives.
*Raymond Aron, El observador comprometido. Conversaciones con Jean-Louis Missika y Dominique Wolton. Trad.Luis González Castro. Página indomita. Madrid, 2019.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Raymond_Aron#cite_ref-3
No hay comentarios:
Publicar un comentario