Els dos últims capítols estan plens de girs inesperats i on el culpable va passant per diferents candidats. Tomàs per moments sembla el candidat, desprès què Martin aparegui penjat d’una grua a la mina. Sense possibilitat d’explicar on és l’Alicia. Sembla un atzucat irresoluble.
Tomàs investiga el busca-raons del poble, però no és l’assassí que busquen. Li havia trobat unes botes tacades de sang, però no eren d'en Martin, sinó d'un cérvol.
Valter agafa el comandament de les investigacions. El seu germà, Tomàs està enfonsat, perquè és incapaç de trobar l’assassí. Alicia no apareix i cada vegada hi ha menys temps.
"En el profund del cau del lleó, Lejla descobreix l'horrible raó per la qual va ser segrestada." Així descriu a IMDb el capítol final. No seré jo qui digui com acaba el drama. El final és previsible? Potser si, si ets Holmes, però les proves apunten a Tomàs. Lelja es troba al mig de tot plegat. Torna estar tancada a l’urna amb l’Alicia. Parla amb el segrestador, vol entendre el que és impossible. La ment humana és feble, els traumes del passat poden pesar com una llosa. Hi ha qui se'n surt millor què d'altres. La normalitat i la bogeria semblen compartiments estancs, però el límit entre elles pot ser molt prim i trencar-se. El centre del drama, de vegades no cal anar massa lluny per trobar-lo pot estar a casa teva.
Hi haurà trets, i tant l’Alicia com la Lelja podran explicar-ho. L’assassí en sèrie és detingut i empresonat. Al llac hi troben més cossos que l’assassí en sèrie havia amagat dins l’aigua, gràcies a les indicacions del autors dels crims.
No hay comentarios:
Publicar un comentario