Sèrie: Star Trek: Stranger New Worlds (4.6)

 

Spock

Aquest nou capítol porta el títol "Fora d'horari". Aquesta nova entrega supera amb molt l'anterior. Però no puc deixar de pensar en la pel·lícula "Aquesta casa és una ruïna". El protagonisme se'l emporta la nau Enterprise que atrapada dins d'un flux catastròfic per la nau i els seus tripulants.

Una vegada què entra en aquesta espiral d'autodestrucció, la nau comença a trencar-se per tots els cantons. La tripulació no té masses opcions. A conseqüència de la sotragada que fa la nau, el doctor Joseph M'Benga, queda literalment atrapat i seccionat, l'acompanya a la infermera Christine Chapel. Estan atrapats a la infermeria, si mou al doctor, els seus òrgans quedaran escampats i morirà al instant. 

L'heroi del capítol és Scotty, amb l'ajuda de la tripulant vulcaniana que van traient idees com si d'un barret de prestidigitador es tractes. Una d'aquestes idees era sortir fora de la nau -missió suïcida- per llançar una sonda i recollir dades del flux de partícules de neutrins. Spock és el candidat ideal. Hi ha un rescat de Spock a càrrec de Nun. El neutrins* serà la solució a tots els problemes, començant per el doctor i per extensió a la nau que restablirà les funcions automàtiques. Ací, el paper del capità és testimonial. 

Ací, el paper de la ciència es dilueix a favor de la màgia, però les llicències visuals i l'efecte dramàtic del capítol s'ho val. Vull dir que si pots viatjar més ràpid que la llum, hi ha una hipòtesi on les partícules de taquions podrien anar més ràpid que la llum, però aquestes partícules no s'han observat mai en la realitat, així que jugar-hi amb elles, permet que la nau Enterprise poguí anar a velocitat superiores. La realitat més prosaica ens diu que la velocitat de la llum (en el buit) és de299.792.458 metres per segon( 300.000 km/s), per dir-ho així, res amb massa pot superar aquest llindar. I això implica què anar a l'estrella més propera Alfa Centauri, sigui avui impossible, necessitaríem 4,37 anys llum en arribar-hi.  La nau més rapida actualment la sonda Parker Solar Probe (192 Km/s) necessitaria 6.800 anys per arribar a Alfa Centauri. Això vol dir que som presoners del nostre sistema solar. Tenint en compte com son de depredadors ja m'ha està be que no puguem colonitzar altres sistemes planetaris.

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-3)

 

La sinopsi oficial deixa anar el següent: "La tripulación visita un planeta de recreo que garantiza diversión en un ambiente embriagador." 

Aquest és el capítol tres, s'anomena "El mejor amigo humano" . Una historia sense massa historia. Unes converses de pau, una bomba, i la tripulació en un espai de diversió galàctica, una mena de La Vegas en un planeta molt llunyà. Scotty i Erica Ortegas protagonitzant aquest desgavell. Semblava una mena de Resacón en Las Vegas (XXXIV). Cada  tripulant de l'Enterprise, tenia la diversió que la seva personalitat li demanava. Per descomptat, al final tot  surt bé, però la sensació de presa de pel és evident. Potser cada espectador vol veure el got mig ple o mig buit, m'ha semblant tot molt aigualit. 

Sèries: Star Trek: Strange New Worlds (4-1)

 

Ahir he vist el capítol 1 de  Star Trek: Strange New Worlds temporada 4, anomenat Valles Marinaris. La historia era interesant perquè parlava de les paradoxes en el temps i els efectes contingents que provoca en la “línia temporal”.

La franquícia Star Trek porta 60 anys en marxa, una longevitat  extraordinària. Tenint en compte, que és bàsicament per addictes a la ciència ficció. A Strange hi ha més efectes especials què altre cosa, perquè els personatges no son verosímils. El cas és que aquest capítol ho podríem resumir així:

Pike, el capità, porta la nau a veure un tempesta còsmica un  estrany fenomen espaial, que genera una onada de xoc que fa que la nau Enterprise, estem al segle XXIII, salti en el temps fins fa 65 milions d’anys. Aquesta onada ha generat destrosses en tots els sistemes. 

Estan davant d’un planeta, però a causa de les averies de la nau, no poden determinar on estan i tot el que veuen no poden reconèixer. Una llançadora de la nau va cap el planeta, perquè no la s’ha quedat sense liti (ara no recordo). Aterren al planeta, hi ha volcans actius, i una fisonomia què no acaben de reconèixer. Mentre les tres tripulants la  Una Chin-Riley / Número U, en funcions de capitana,  La'An Noonien-Singh, una humana alterada genèticament, I la navegant, Erica Ortegas. Al planeta hi ha vida, una vida que apareix perillosament, en forma de dinosaures!

Mentre al planeta les tripulants tenen que lidiar amb monstres que res més havien vist en olopantalles, a la nau és abordada. Hi ha una nau extraterrestre que captura l’Enterprise. La capitana de la nau alienígena, apareix dins de la nau de Pike. Pike intenta parlar amb ella, vol que vegi la seva nau. La capitana està en guerra amb una espècie insectors*. Hi ha una lluita a mort per la supervivència. Pike intent enraonar amb ella perquè la lluita és sempre l’últim recurs. La nau va restablint els sistemes, I s’ha adonen que estan a l’orbita de la Terra, però fa 65 milions d’anys. I la nau que l’abordat és marciana. També detecten que hi ha un alter planeta ple de vida, el dels insectors. 

Les nostres visitant de la Terra, troben una nau extraterrestre, on viatjaven alienígenes que semblaven insectors. A la nau hi ha el què buscaven. Un velociraptor, vol atacar a Ortegas i Singh li clava un cop de puny que fa recular al animal! Surten del planeta amb la càrrega valuosa per la nau.

Desprès de la visita s’han van, però en el procés, ha pres l'antimatèria de la nau. La volen llançar al planeta natal dels enemics. La nau de la capitana, llança la carrega mortífera, el capità Pike, pot aturar el míssil antimatèria, sembla que per moments està resolt a fer-ho, però en el últim moment deixa que passi. 

En un instant, el planeta insector, desapareix, també la nau de la capitana I Pike s’endinsa dins de l’explosió per tornar al seu temps. A resultes de l’explosió els fragments viatgen cap a la Terrra, generant l’extinció dels dinosaures. També és genera el cinturó d’asteroides que hi ha entre Mart I Júpiter. Pike que ha parlat amb l’Almirall de la Flota Estel·lar que volia que Pike ascendís a Comodoro, és a dir, treball de despatx. Pike rebutja l’oferta. Queda pensatiu perquè s’ha sent responsable dels esdeveniments que en aquesta línia temporal ha generat. De fet, ha condemnat a Mart, al planeta dels insectors, què hauria passat si.... (els contra fàctics son una peça genial per imaginar escenaris possibles i també impossibles).