Mostrando entradas con la etiqueta Assassinats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Assassinats. Mostrar todas las entradas

Sèrie: Slow Horses (T6)

  

T6. E3. Insurrecció


En aquest capítol la troca s’embolica una mica més:




Ho i el nen/nan Reece Nesmith




La Moira és salvada in extremis per les companyes del cau. El gas que havien deixat encès a la cuina els assassins no ha acabat amb ella, gràcies a l’aparició miraculosa de les agents la Catherine Standish, la Shirley Dander, i un altre ex agent que la treuen d’una reunió, en la seva nova vida, la Lousia Guy.  Pel que sembla la Standihs, té problemes amb l’alcohol, malgrat el control que porta a sobre, és una mena de secretaria que intenta posar ordre al cau del cavalls lents. Mentre la Diana Taverner, canvia d’espai a unes noves instal•lacions enormes, i on no és repara en res, el cau pudent i oblidat del cavalls lents segueix sent el cau dels perdedors absoluts.  La Diana i la Flyte tenen unes paraules que la Diana pren convenientment per insubordinació, li diu què queda degradada a la categoria dels cavalls lents!


Troben el fill del gos. El noi és un nan que sap com fer llàstima. Desprès d’estires i arronses li dona amb Lamb un arxiu. Lamban parla amb la Diana Taverner sobre la llista i els assassinats, dins del jardí de casa seva. Ella no vol saber res d’això.

En Jim i Jane segueixen la seva cursa per carregar-se a tots. Arriben a la casa de l’avi on està en River i l’ex la Sid Baker, pel que sembla la volen matar a ella. Tenen a veure amb l’assassinat a Kazan (Rússia).  River i la Sid,  escapen i és fiquen dins d’un cau ple de vaques. Tornen a escapar, maten a una vaca els assassins, almenys han practicat. Desprès és fiquen dins d’una casa, els assassins arriben a la casa, quan la dona intenta què no entrin, el cotxe dels assassins comença a cremar. Tornen a escapar. El cotxe d’un del cavalls lents, en JK Coe –el mut-, els agafa i els porten fins a un centre comercial, la Sid Baker vol fer una trucada per telèfon. Els assassins els segueixen fins aquest indret, porten pistoles amb silenciadors, pel que sembla la Jane és russa. 


Sèrie: Te encontraré (VII-VIII)

 Episodi 7


En aquest episodi, David Burroughs i Rachel Mill, segueixen la seva recerca per trobar al seu fill. Hi ha un mur de silenci i un munt de perseguidors. En cap lloc están segurs. El gerent del hospital aconsegueix que la seva ex dona li expliqui què va passar a la clínica de fecundació. Allà li confessa que és va quedar embarassada abans de la fecundació. Per això no la va acabar de fer. No trobaven el nom, perquè havia posat el de Rachel Mills.



La Cheryl, David i Rachel 


El detectiu Daniel Muller s’entrevista amb l’agent del FBI Sarah Greer. Hi ha connexió d’un orfenat de la família Pyne. A més hi ha comptes de les Illes Caiman a Boston. I Daniel Muller va a casa de Hyden i la seva mare, la Gertrude Payne. No pot imaginar que trobarà la mort a mans de Hyden.



Entrevista de Muller en casa dels Pyne


La Rachel truca a Hyden que vol anar-se’n amb ell. La seva mare li diu que això serà la seva perdició. Es presenta a la residencia dels Payne. Preparen maletes perquè saben que tard o d’hora arribaran a ells.

 

 

Episodi 8


Hyden pensa que en Theo és fill seu. Però la seva mare va cremar les proves de paternitat, on Hyden no era el seu pare. En un atac de ira, li engega un tret a la seva mare. A fora, en David i l’agent del FBI, Sarah Greer, s’obren a trets en la residencia. Stavros, està apunt de matar en David, però Sarah Greer, li dispara un tret mortal. Pujant fins al últim pis on troben el nen, en Matthew. A la fotografia on és veu el nen, qui l’acompanyava era en Hyden. Qui va segrestar al nen, va ser ell i en el seu lloc va posar al altre nen del orfenat suïs.



Hyden apuntant al cap de la Rachel 



Hyden surt de la residencia i apunta amb una arma a Rachel, hi ha moments de tensió, i aconsegueix al nen què surten a tota velocitat amb cotxe, per sort, l’agent del FBI té molt bona punteria, perquè dispara a les rodes, deixant el cotxe inservible. El nen s’escapa i Hyden tracta de trobar-lo. I ací deixo d’explicar el final. Com diu el tòpic, això és únicament per els teus ulls.



PD: Una sèrie trepidant, però comparat amb les sèries angleses o nòrdiques, li falta profunditat els personatges. Ací, pel que sembla, els agents del FBI no dormen, ni s'han van a casa, ni tenen problemes domèstics, res més tenen una obsessió, agafar al dolent i disparar a la mínima oportunitat. L'actor Sam Worthington, fa sempre la mateixa cara, la què té. A Avatar tenia més registres el seu sòcies alienigena.


Sèrie: Arenas movedizas (Störst av allt) (II)

 Ressenya: Arenas movedizas (Störst av allt)


Capítol 2.  Bajo custodia (Förhöret)

 


Anant de festa


Avui, en el capítol dos, s’ha aprofundeix la relació “tòxica” entre Maja i Sebastià. Ell sembla que no sap on hi ha els límits, la noia, si  ho té, però la proximitat amb Sebastià, la fa anar més lluny.

En els interrogatoris, la noia acaba explicant que va disparar a Sebastià. Segons ella, li explica a la investigadora en cap, que li va demanar Sebastià que li dispares.

Un noi que ho té tot, diners (molts), que fa el que vol, però té un pare que pel que sembla li pega. Sebastià li va confessar a la Maja que va ser el pare qui va fer desapareixar a la seva mare.

En el capítol hi ha dos mons paral·lels, la presó i els interrogatoris i desprès el record dels institut i la relació amb Sebastià. Al final del capítol, en l'interrogatori, apareix la fiscal que té preguntes per la Maja. Pregunten si sap disparar i si li agrada, recorda com disparava el tir al plat a casa de l'avi i, desprès, un dia de caça on va disparar a un cerval, dirigit per en Sebastià.

Li pregunten per el pare del noi, en Claes Fagerman, la noia diu que l’odiava, segurament perquè pegava a Sebastià. Un moment clau és quan li ensenyen unes fotografies on es veu amb Claes el llit mort i ple de sang. La fiscal pressiona a la noia perquè confessi que ha estat obra d’ella o instigada per ella. La noia queda estabornida i horroritzada per les fotografies i és presa d’un atac de pànic. 


Sèrie: La tierra del pecado (Synden) (i V)

 

Harald i la seva mare (Kätty)


El capítol que tanca la mini sèrie porta per títol La reina abella. El capítol resolt esbrinar les incògnites que queden per resoldre en el cas de l'assassinat del Silas. No faré d'espòiler, ja he fet massa. El nom del capítol té ha veure amb la mare de Harald i Jon, l'esposa d'en Elis.  El capítol dona les respostes, però no son gens agradables. Hi ha un moment en què la mare, Kätty, demana a Harald que és sacrifiqui per la família. Quina mena de mare fa que una persona incapaç de fer mal a ningú, diu que ha estat ell, el què va matar en Silas? Des de aquest moment, els esdeveniments és disparen, això és literal,  la venjança   i rancúnies del passat tornen a reapareixen, causant mort i desolació. I mentre, la mort i la violència governa la Terra del pecat, Dani i el seu fill, tornen a intentar-ho, no és el final feliç, però amb un entorn com aquest, sembla lo més a prop de un nou començament, fràgil, la vida ho és, però esperançador. 


PD: Potser no és la millor sèrie negra, però s'ha apropa. 

    

Sèrie: La Maledicció de Widow's Bay (i 10)

 


La Ruth


El capítol que tanca la temporada porta el títol de "We Hope You Enjoyed Your Time!" (“¡Esperamos que te hayas divertido!”)*, i si ens hem divertit amb aquest episodi ple d'acció, de suspens de terror  i una escletxa per una nova temporada, perquè el Mal encara està amagat sota la illa.

Comencem per parts què diria Dexter (el fons en of, riures). Loftis, l'alcalde esta davant de l'encantadora Ruth. La missió de l'alcalde no és gens fàcil. Com si fos en el conte de Ursula K.Le Guin, (The Ones Who Walk Away from Omelas, 1973) "Los que se van de Omelas", Loftis vol acabar amb la maledicció de la illa sacrificant a la pobre Ruth. Tot el que veu a casa d'ella, implica, amor, confiança i devoció. Prepara té, i veuen fotografies junts. Loftis es fa creu del que li vol fer. Sacrificar a una persones per salvar a la illa, no és això el que faria un bon pragmatista?

Mentre parla la Ruth de la seva vida, aparentment  anodina i gens dramàtica, Loftis prepara un combinat mortífer per la bona de la seva secretaria. Mentre la tempesta se segueix abaten contra la illa, al refugi comença a passar coses. La primera, moltes de les racions que hi ha al refugi estant caducades! HI ha una petita rebel·lió per les racions. Patricia li ha dit al poc dinàmic Dale -en quedo curt, en la qualificació- que miri de trobar entreteniment per la gent i així ho fa. Comença a treure pel·lícules dins d'una habitació del refugi, oblidades de tothom. Allà comprova amb estupor que s'explica amb un presentador simpàtic i molt pulcre que allà s'havien fet sacrificis humans. Però no explícita qui dirigeix tot allò. Quin son els que apareixen amb la cara tapada per una caputxa. Eren sacrificis humans o experiments de la CIA?

Mentre, el fill de Loftis, Evan, exploren el subterrani i les cambres dels horrors. Un del treballadors del Ajuntament, queda atrapat en una de les habitacions desapareixent sense deixar rastre.  En el moment que passa això, la tempesta es dilueix miraculosament. Evan obra la porta i veu un portes mig entreobertes, però no s'atreveix a mirar a dins.

Dale surt de l'habitació del projector per dir que el refugi és una trampa mortal, generant el pànic. I mentre tot això passa, a cal a Ruth, en Loftis intenta ofegar-la amb un coixí, sense massa convicció, apareix el xèrif Clemmons que li engega un tret a la bona de Ruth. Està desesperat perquè el seu fill no neixi a l'illa. S'ha encomanat a la superstició com tots. Abans d'això, la Ruth li explica una mica de la seva vida íntima, desvelant un gran i aterridor secret que deixa a Loftis garratibat i en estat de xoc.

Així, més o menys s'acaba aquest episodi ple de piruetes narratives e imatges inquietants, preparant-nos per la següent temporada. Encara hi ha moltes qüestions per esbrinar. Anava a dir que segueixin atents a la pantalla, però és una mica massa, no troben?



Ressenye: Sense respecte. Una crisi social (I)

1.- La lluita pel respecte*.  L’eclipsi del respecte: de la societat ben ordenada a la guerra molecular El pas del segle XX al segle XX...