El capítol que tanca la temporada porta el títol de "We Hope You Enjoyed Your Time!" (“¡Esperamos que te hayas divertido!”)*, i si ens hem divertit amb aquest episodi ple d'acció, de suspens de terror i una escletxa per una nova temporada, perquè el Mal encara està amagat sota la illa.
Comencem per parts què diria Dexter (el fons en of, riures). Loftis, l'alcalde esta davant de l'encantadora Ruth. La missió de l'alcalde no és gens fàcil. Com si fos en el conte de Ursula K.Le Guin, (The Ones Who Walk Away from Omelas, 1973) "Los que se van de Omelas", Loftis vol acabar amb la maledicció de la illa sacrificant a la pobre Ruth. Tot el que veu a casa d'ella, implica, amor, confiança i devoció. Prepara té, i veuen fotografies junts. Loftis es fa creu del que li vol fer. Sacrificar a una persones per salvar a la illa, no és això el que faria un bon pragmatista?
Mentre parla la Ruth de la seva vida, aparentment anodina i gens dramàtica, Loftis prepara un combinat mortífer per la bona de la seva secretaria. Mentre la tempesta se segueix abaten contra la illa, al refugi comença a passar coses. La primera, moltes de les racions que hi ha al refugi estant caducades! HI ha una petita rebel·lió per les racions. Patricia li ha dit al poc dinàmic Dale -en quedo curt, en la qualificació- que miri de trobar entreteniment per la gent i així ho fa. Comença a treure pel·lícules dins d'una habitació del refugi, oblidades de tothom. Allà comprova amb estupor que s'explica amb un presentador simpàtic i molt pulcre que allà s'havien fet sacrificis humans. Però no explícita qui dirigeix tot allò. Quin son els que apareixen amb la cara tapada per una caputxa. Eren sacrificis humans o experiments de la CIA?
Mentre, el fill de Loftis, Evan, exploren el subterrani i les cambres dels horrors. Un del treballadors del Ajuntament, queda atrapat en una de les habitacions desapareixent sense deixar rastre. En el moment que passa això, la tempesta es dilueix miraculosament. Evan obra la porta i veu un portes mig entreobertes, però no s'atreveix a mirar a dins.
Dale surt de l'habitació del projector per dir que el refugi és una trampa mortal, generant el pànic. I mentre tot això passa, a cal a Ruth, en Loftis intenta ofegar-la amb un coixí, sense massa convicció, apareix el xèrif Clemmons que li engega un tret a la bona de Ruth. Està desesperat perquè el seu fill no neixi a l'illa. S'ha encomanat a la superstició com tots. Abans d'això, la Ruth li explica una mica de la seva vida íntima, desvelant un gran i aterridor secret que deixa a Loftis garratibat i en estat de xoc.
Així, més o menys s'acaba aquest episodi ple de piruetes narratives e imatges inquietants, preparant-nos per la següent temporada. Encara hi ha moltes qüestions per esbrinar. Anava a dir que segueixin atents a la pantalla, però és una mica massa, no troben?
