Humor filosòfic (XII)

Aquest acudit, entra dins d'allò que denominen pragmatisme. Aquesta paraula és avui, sinònim d'insult. El pragmatisme* és per dir-ho així, la filosofia nord-americana per excel·lència. El pragmatisme és sobretot, anti-representacionista, es a dir, no existeixen essències, ni veritats que escapen els esser humans. Això vol dir, que no hi ha una veritat esperant-hi al altra cantó on estàs tu. No hi ha allò que Kant deia "la cosa-en-sí". El pragmatisme de Peirce, James i Dewey o Rorty, aposta per les conseqüències pràctiques d'allò que anomenen veritat. Ells no estaven obsessionats per la recerca de la veritat. Sabíem que les pràctiques social, els contextos històrics, fan que allò de la veritat és molt menys del que la filosofia continental ha sospirat per trobar. La veritat no és ahistòrica, si una teoria que "funciona", és a dir, extreu conseqüències pràctiques per la societat, llavors, poden parlar de veritat. Darwin, va establir una explicació teòrica, que en el seu moment va ser rebutjada i ridiculitzada. No era la veritat de la biologia. Però resulta que cap altre, era capaç explicar de manera raonable el que Darwin va poder explicar. Si les conseqüències son catastròfiques llavors podem pensar que allò és un error, i potser caldria repensar-ho el que donem per fet i allò que donen per cert, es adir, les nostres creences. Deia Nietzsche, que la veritat son metàfores que serveixen per explicar-nos a nosaltres mateixos i al món. 

++++++++++++++

 "Una dona va a la comissària de policia a denunciar la desaparició del seu marit. Li demanem una descripció i ella diu:

-Un metre vuitanta i escaig, de constitució robusta i pèl abundant i arrissat.

La seva amiga, que ha anat a acompanyar-la, diu atònita:

-Però què dius? Si el teu marit fa poc més de metre seixanta, és calb i panxut!

-Ja -respon la dona-. Però qui vol que tornin a un marit com aquest? (pàg.86)

++++++++++

["Una mujer va a la comisaria de policía a denunciar la desaparición de su marido. Le pidem una descripción y ella dice:

-Un metro ochenta y pico, de constitución robusta y pelo abundante y rizado.

Su amiga, que ha ido a acompañarla, dice atónita:

-Pero ¿qué dices? ¡Si tu marido mide poco más de metro sesenta, es calvo y barrigón!

-Ya -responde la esposa-. Pero ¿quién quiere que le devuelvan a un marido como ése? (pág.86)]

*J.Pérez de Tudela. El pragmatismo americano: acción racional y reconstrucción del sentido. Serie historia de la filosofía 42. Editorial Cincel. Madrid, 1988.

*Louis Menand. El club de los metafísicos. Historia de las ideas en América. Trad.Antonio Bonnano. Colección imago mundi, 15. Ediciones Destino. Barcelona, 2002.

*https://www.infofilosofia.info/defezweb/Elpragmatismeameric%E0.pdf