Juan de Mairena (Eruditos)

 

(...)

Recuerdo  que un  erudito amigo mío llegó a tomar en serio el más atrevido de nuestros ejercicios de clase, aquel en que pretendíamos demostrar cómo los Diálogos de Platón eran los manuscritos que robó Platón, no precisamente a Sócrates, que acaso ni sabía escribir, sino a Jantipa, su mujer, a quien la historia y la crítica deben una completa reivindicación. Recordemos nuestras razones. "El verdadero nombre de Platón -decíamos- era el de Aristocles; pero los griegos de su tiempo, que conocían de cerca la insignificancia del filósofo, y que, en otro caso, le hubieran llamado Cefalón, el Macrocéfalo, el Cabezota, le apodaron Platón, mote más adecuado a un atleta del estadio o a un cargador de muelle que a una lumbrera del pensamiento. No menos lógicamente explicábamos lo de Jantipa. "La costumbre de Sócrates de echarse a la calle y de conversar en la plaza con el primero que topaba, revela muy a las claras al pobre hombre, que huye de su casa harto de sufrir la superioridad intelectual de su señora." Claro es que mi amigo no le convencían del todo nuestros argumentos. "Eso -decía- habría que verlo más despacio." Pero le agradaba nuestro propósito de matar dos pájaros, es decir, dos águilas, de un tiro. Y hasta llegó a insinuar la hipótesis de que la misma condena de Sócrates fuese también cosa de Jantipa, que intrigó con los jueces para deshacerse de un hombre que no le servía para nada*. (p.1929-1930) 

Selectivitat 2026 (H.Filosofia)

 Selectivitat 2026

Plató

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea». Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es justifica a partir de les propostes filosòfiques de Plató. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

Quina idea ha de contemplar? La resposta en el mateix text diu, la idea de bé. Platón ens diu, enfront dels sofistes, que el rei-filòsof (dialèctic) és l'únic que coneixen el que vol dir la veritat i la justícia. Plató estableix dos àmbits de realitat: el sensible i l'intel·ligible. En el primer cas, estem condemnats a les opinions (doxa), és el cas dels sofistes com Protàgores o Gòrgies. L'àmbit de l'opinió és on la demagògia es troba com a peix a l'aigua. Però el veritable filòsof (episteme), no vol afalagar a la gent. Qui a vist les idees -al·legoria de la caverna- sap que vol dir la veritat, per això cal instaurar una monarquia on el rei-filòsof poguí imposar la justícia, és a dir, que cada estament -artesans, guardians i governants- ha de fer el que li pertoca. La filosofia platònica és profundament conservadora, cal recordar que ell provenia de l'aristocràcia. Estableix una relació entre qualitats de l'ànima i l'estructura social i política, molt útil per fonamentar les diferències socials, en un moment històric on la democracia s'havia imposat, malgrat la condemna de Sòcrates.

++++++++++++++

Marta Nussbaum

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «En definir l’objectiu social en termes de la satisfacció de les preferències que de fet es tenen, els enfocaments utilitaristes solen reforçar l’statu quo, cosa que pot ser molt injusta.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i com es relaciona amb les propostes filosòfiques de Martha Nussbaum; indiqueu quina justificació ofereix Nussbaum per a aquesta afirmació. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Nussbaum que siguin pertinents, encara que potser no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

La crítica a l'utilitarisme, potser li convé a J.Bentham, però sembla injust a J.S.Mill. Les idees i teories de Martha Nussbaum, en particular el seu enfocament en l'ètica i la justícia, busquen promoure la dignitat, l'autonomia i el benestar de les persones. Encara que les seves propostes fomenten el respecte i l'empoderament individual, en certs contextos poden ser percebudes o utilitzades de manera paternalista si no s'aplica amb sensibilitat.

El paternalisme implica una actitud o política en la que es prenen decisions en nombre d'altres, suposant  que se sap que és millor per a ells, a vegades limitant la seva autonomia. La filosofia de Nussbaum, basada en el seu enfocament de les capacitats, busca ampliar les oportunitats i llibertats reals de les persones per dur a terme una vida que valoren.

La clau està en que l'Estat actua com un facilitador, creant condicions que permeten a tots desenvolupar les seves capacitats, sense deixar de respectar i promoure la llibertat individual. Així, el liberalisme i el paper de l'Estat poden complementar-se per aconseguir una societat més justa i plena per a tots els ciutadans.

En qüestions de valors cal prioritzar, jerarquitzar-les perquè les conseqüències en la vida quotidiana de les persones, poden ser importants. Si les empreses poden contractar a per persones amb discapacitats, això és tant, perquè l'Estat estableix lleis per fer-ho i a la vegada compensar-hi a qui ho fa, mitjançant rebaixant la quota de les empreses. Com saber que aquesta persona s'ha sent integrada, estimada i valorada per la feina que fa? Podria ser opcional demanar aquesta feina?  No seria millor la utilització de una Renta Bàsica per a tothom?

PD: les respostes son aproximatives. 

-https://universitats.gencat.cat/web/.content/06_pau/examens-correccions/2026/historia-filosofia/ord/pau_hfil26jl.pdf

-https://universitats.gencat.cat/web/.content/06_pau/examens-correccions/2026/historia-filosofia/ord/pau_hfil26jt.pdf

Humor Filosòfic (XI)

 

Si hem de fer cas a Hegel, la historia de la filosofia és la filosofia. En aquest acudit, hi ha un parell de qüestions interessants. Un és el ornitorrinc* seria expressió d'allò que no pot ser. I això perquè les nostres construcció ideals, barreja de percepcions i construccions mentals, categories,  deixaria en mal lloc totes dues. I malgrat tot, l'animal existeix, és l'evidència que les nostres construccions ideals, no poden resistir el fet de la seva existència. I això vol dir que cal repensar-ho tot, la teoria evolutiva ho pot explicar, però a nosaltres que encara son fills d'una visió angelical, ens costa acceptar-ho. L'altre qüestió és que una paraula, porta a una altre, configurant una xarxa de significacions que son producte de la tradició i què permet una nova concepció ideal, en el cas de Plató la seva potent al·legoria de la caverna**.

"Eh... l'altre dia Plató i un ornitorrinc se'n van anar a un bar. El cambrer li va dirigir una mirada interrogant al filòsof i Plató va dir: "Què vol que li digui? A la caverna tenia millor aspecte***.” (pàg.204)

+++++++++

"Eh... el otro día Platón y un ornitorrinco se fueron a un bar. El camarero le dirigió una mirada interrogante al filósofo y Platón dijo: "¿Qué quiere que le diga? En la caverna tenía mejor aspecto." (pág.204)

Modulant a Plató

 

En aquest blog, hi ha espai dedicat a Plató. Algú exagerat, ha dit que amb Plató la filosofia toca sostre. Algú altre, ha dit que ell és el responsable de tot els mals que han vingut després. Hi ha que fan aquests versos irreverents:  

 

Mundo Inteligible*

Yo en el Mundo Inteligible 
estaba bien,  
allí no me dolía nada.
A ese fin 
el no tener cuerpo
sin duda
es una ventaja.

Las Ideas eran vecinas 
agradables
aunque algo estáticas; 
la Esencia del Bien
era muy perfecta,
algo así
no se ve en otra parte. 

Los dioses eran muy arrogantes, 
se pasaban los días 
jugando y enredándose
entre sí,
solo se acordaban de los humanos
para estropear sus ya maltrechas vidas. 

Entre las almas 
nos íbamos conllevando 
de costumbre
provisionalmente;
unas subían y otras bajaban
por milenios o años.

Yo tuve que bajar 
-al Sensible- 
recientemente,
no recuerdo por qué
-lo borra todo el Leteo-,
nos dan un buen baño 
antes de unirnos 
de nuevo a un cuerpo.
Así que por lo pronto
vuelve a dolerme todo. " (pág.38-9)