L' antifràgilitat de Sèneca ( i II)

 II

La muerte de Séneca, óleo por Manuel Dominguez Sanchez (1871). Museo del Prado, Madrid.

Sèneca que pertany al estoïcisme, volia temperar les emocions, els sentiments, que son causa del sofriment, perquè ens fa fràgils, dependents en graus diversos. Controlar les passions, no eliminar-les, perquè això és impossible, però si minimitzar les seves conseqüències. Fer-se depenent és un mecanisme molt fàcil d’establir, però molt difícil de desfer-se. Avui, la dèria per els diners fa que la gent no s’ho passi bé. Una actitud antifràgil suposa reduir-hi al màxim aquesta dependència. El problema és que vivim un sistema capitalista on els diners s’ha convertit en la mesura del home. Tot el que ofereix el capitalisme, és susceptible de crear dependència. I això acaba per definir-nos. Som addictes a tot allò que la propaganda ens dirigeix. Ara, no cal sortit de casa perquè la propaganda faci la seva feina, des de la pantalla del mòbil et bombardeja constantment.

Hi ha un mecanisme psicològic fortament arrelat: “Els homes senten el bé amb menys intensitat que el mal” (Titus Livi) (pàg.199). Per això, l’aversió a perdre ens fa molt fràgils. Imaginem que juguem els nostres guanys al casino. Hi ha el factor impredictible del atzar (imprevisibilitat). També saps que l’aposta si la guanyes multiplica per deu els teus guanys. És raonable fer aquesta aposta? Per un addicte al joc –fragilitat en grau extrem - no hi opcions, jugarà si o si. També jugarà qui pensa que està en ratxa (positiva), malgrat que això és imprevisible (atzar). Qui no pot permetre's perdre jugar és una mala opció perquè et converteix en fràgil. Si t’ho pots permetre, llavors, la opció és més acceptable, perquè arruïnar-se no és cap opció.

Taleb, explicar com Sèneca feia front a aquestes situacions: fent volar la imaginació i imaginant-se situacions on ho perds tot. L’exemple de Sèneca: “Sèneca solia iniciar els seus viatges amb les mateixes pertinences  que li quedarien desprès d’un naufragi”. Si el jugador del que parlaven fa un moment, imagines perdre tots el seus guanys (que les necessita per viure), no jugaria. El problema és que costa molta fer aquest pensament. Imaginar-se que perdem el mòbil, avui la gent se sent orfe si no té a ma el maleït artefacte, ens fa extraordinàriament fràgils. Si pensem que l’hem perdut, el món no s’acaba en aquell moment, ni tampoc després. Però pensar-hi dona  esgarrifança. Les persones d’una certa edat, han viscut quasi tota la seva vida sense mòbil, hi també anàvem per el món sense una preocupació menys. Com diu Taleb: “El meu ideal del savi estoic modern és algú qui transforma la por en prudència, el dolor en informació, l’error en iniciació i el desig en acció.” (pàg.200)

L' antifràgilitat de Sèneca (I)

 Llegint el llibre de Nassim Nicholas Taleb, Antifrágil*, al capítol 10 parla de Sèneca. 

La muerte de Séneca, óleo por Manuel Dominguez Sanchez (1871). Museo del Prado, Madrid.

Taleb parla del filòsof estoic Sèneca (I d.C). Sèneca va ser molt ric, però no com diu Taleb “la persona més rica del Imperi romà”. La seva riquesa va ser fruit entre d’altres el fet de la mort de Britànic i el repartiment del seus béns, Neró, va ajudar-hi. Algunes fonts malèvoles atribuïen la riquesa al fet que es guanyava la confiança de vells sense descendència per incloure'l al testament i d’altres, al negoci de la usura. 

Vivim en un món fràgil. La fragilitat suposa la incapacitat de fer front allò inacceptable o en termes de Byung-Chul Han, la negativitat. Suposa falta d’autonomia, implica que estem massa condicionats. El llibres d’autoajuda son un exemple d’aquesta fragilitat. A les llibreries pots trobar-te llibres de Marc Aureli, Epictet, o Sèneca. Què fan aquest filòsofs? Nostre món necessita guies. Algú què ens digui el que cal i no cal fer, per això la figura del coaching (guia personal). 

Per Taleb, cal reivindicar l’antifragilitat, que suposa la idea de la asimetria: “la fragilitat implica tenir més que perdre que guanyar, això implica més aspectes negatius que positius, és a dir, una simetria (desfavorable). L' antifragilitat implica tenir més que guanyar que perdre, això implica més aspectes positius que negatius, és a dir, una simetria (favorable).” (pàg.203)

Cal passar de la fragilitat a l’antifragilitat, hi ha una estació intermèdia, la robustesa. Al llibre hi ha una taula (pàg.48) que explica amb detall aquests tres conceptes. Poso un exemple per veure que vol dir aquests. Dins de les relacions humanes, la relació fràgil és l'amistat. Perquè podem ser molt dependents o acabar de ser una relació molt tòxica. En el cas del parentiu, la relació és robusta, perquè per dir-ho així, la família no la pots inventar, la trobes feta, les relacions familiars son estables, no hi ha sorpreses. La versió antifràgil ací és l’atracció. No hi ha expectatives ni compromisos i quan s’acaba cadascú retorna al seu estat anterior. Però les persones ens aferrem a les persones i també a les coses. Per això som fràgils.