En el tauler del món hi ha dos maneres de fer les coses: els estil clàssic, allò que diu Taleb* amb el nom de Mediocristàn i Extremistàn. Fragilitat i antifragilitat, dos conceptes que amb la irrupció del disruptiu Trump posa en qüestió tota la política internacional. Hi una una característica de Trump hi és la seva capacitat antifràgil, és a dir, és creix davant de l'adversitat, troba petroli de les debilitats dels contraris, la seva autoestima és tant fora senyada, que per ell qualsevol persona, institució, estat que s'oposi a les seves demandes cau en la seva llista negra.
Trump s'ha instal·lat en la cultura woke, la cultura del ressentiment i la queixa, però el que sobta és que la culpa no és del sistema que genera la asimetria entre ultrarics i pobres, sinó dels pobres que s'han aprofiten d'un sistema caduc i anquilosat. El problema de mediocristàn és fonamenta en la societat com xarxa de ajut i suport els avatars de la vida. L'educació, la sanitat, la redistribució per part del Estat, son avui, el focus de batalla de Trump i els seus seguidors. Això fa que nosaltres estem lligats a la fragilitat. Aquest model del estat del benestar, era viable en un món on l'estat-nació era el referent. Ara el món s'ha fet més ample, i nous actors intervenen en el món, la Xina, Índia, és a dir, els Brics, també volen participar de la riquesa, i la UE s'ha esta veient com una illa aïlla d'un món que no vol seguir les regles de joc imposades per els antic imperis colonials. La UE sembla l'última fortalesa de seguretat i prosperitat, però hi ha una multitud (migració) que truca a la porta. I la UE no sap que fer. Molts criden que el millor es tancar barreres. Però que farem en unes poblacions cada vegada més envellides? Volem canviar les coses o seguir esperant miracles?
Potser que aquest Extremistàn on vol viure Trump, pugui sortir alguna cosa bona? Ara mateix la deriva autocràtica de Trump sembla tenir un efecte de fenomen de Cigne Negre negatiu**. Va passar amb la pandemia, un fet aïllat a la Xina va generar una pandemia (2020-2021) per tot el món causant a prop de 15 milions*** de morts. Un fet que va agafar a tothom desprevingut i sense opcions de maniobra, fins que és va trobar la vacuna. La bombolla immobiliària del 2007 que va ensorrar la borsa i les economies de mig món i per extensió a la ciutadania d'Occident. Aquests fets donen idea de la nul·la capacitat per predir successos imprevisibles però de conseqüències devastadores. En aquest món ens situa en el món de extremistàn. Una de les conseqüències de tot plegat és que no hem après res de tot allò.
Estem davant d'un moviment d'extremistàn en l'ordre polític? Trump vol imposar un ordre allunyat del mediocristàn, és a dir, el respecte a certes regles de joc que la propia comunitat internacional s'ha imposat a ella mateixa, malgrat que no sempre fa el que deuria haver fet. L'ONU, per exemple, és mediocristàn. Trump està imbuït del esprit messiànic i la seva teoria de Destí Manifest. Per ell, la democracia és una nosa que no serveix per fer coses, perquè demanà massa temps, escoltar a massa gent (legislatiu) i sempre hi ha qui posa pals a la roda (poder judicial), així que tira pel dret (ordres executives).
Trump vol aturar la guerra de Ucraïna. No li interessa la pau, vol que Rússia deixi de gastar energies inútils per dedicar-se a perforar més petroli i gas. Ací els perdedors en termes GEO estratègics son Ucraïna i la UE. A ell com a Putin, no els interessa la gent, tots son peons prescindibles. Ara mateix no tenim perspectiva, perquè la nostre és mediocristàn, fonamentada en una lògica de petites passes per arribar a un objectiu durador. La història va plena de autòcrates que imaginen regnes de mil anys, i que al seu pas, no han donat més que muntanyes de cadàvers i devastació. En el cas de Trump, la seva egolatria no pot portar res de bo perquè el seu món ja és caduc, malgrat l'acompanyament d'elit de Silicon Valley la IA.
Podria ser que tota aquesta revolució -extremistàn- pogués que sortir alguna cosa què millores la vida de la gent? Trump pot fer molt de mal, però no podria ser possible que malgrat tot, el seu paper arribés a tenir un efecte beneficiós per les nostres societats com a revulsiu el seu mandat? No tinc respostes.
