L' antifràgilitat de Sèneca (I)

 Llegint el llibre de Nassim Nicholas Taleb, Antifrágil*, al capítol 10 parla de Sèneca. 



La muerte de Séneca, óleo por Manuel Dominguez Sanchez (1871). Museo del Prado, Madrid.


Taleb parla del filòsof estoic Sèneca (I d.C). Sèneca va ser molt ric, però no com diu Taleb “la persona més rica del Imperi romà”. La seva riquesa va ser fruit entre d’altres el fet de la mort de Britànic i el repartiment del seus béns, Neró, va ajudar-hi. Algunes fonts malèvoles atribuïen la riquesa al fet que es guanyava la confiança de vells sense descendència per incloure'l al testament i d’altres, al negoci de la usura

Vivim en un món fràgil. La fragilitat suposa la incapacitat de fer front allò inacceptable o en termes de Byung-Chul Han, la negativitat. Suposa falta d’autonomia, implica que estem massa condicionats. El llibres d’autoajuda son un exemple d’aquesta fragilitat. A les llibreries pots trobar-te llibres de Marc Aureli, Epictet, o Sèneca. Què fan aquest filòsofs? Nostre món necessita guies. Algú què ens digui el que cal i no cal fer, per això la figura del coaching (guia personal). 

Per Taleb, cal reivindicar l’antifragilitat, que suposa la idea de la asimetria: “la fragilitat implica tenir més que perdre que guanyar, això implica més aspectes negatius que positius, és a dir, una simetria (desfavorable). L' antifragilitat implica tenir més que guanyar que perdre, això implica més aspectes positius que negatius, és a dir, una simetria (favorable).” (pàg.203)

Cal passar de la fragilitat a l’antifragilitat, hi ha una estació intermèdia, la robustesa. Al llibre hi ha una taula (pàg.48) que explica amb detall aquests tres conceptes. Poso un exemple per veure que vol dir aquests. Dins de les relacions humanes, la relació fràgil és l'amistat. Perquè podem ser molt dependents o acabar de ser una relació molt tòxica. En el cas del parentiu, la relació és robusta, perquè per dir-ho així, la família no la pots inventar, la trobes feta, les relacions familiars son estables, no hi ha sorpreses. La versió antifràgil ací és l’atracció. No hi ha expectatives ni compromisos i quan s’acaba cadascú retorna al seu estat anterior. Però les persones ens aferrem a les persones i també a les coses. Per això som fràgils.


* Nassim Nicholas Taleb. Antifrágil. Las cosas que se benefician del desorden. Divulgación/Actualidad. Trad. Genís Sánchez Berberán y Albino Santos Mosquera. Colecció Booket. Barcelona, 2016.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Dia Mundial de la Filosofia

  Missatge de la Sra. Audrey Azoulay*, Directora General de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia 17 de novembre de 2022 &quo...