Chomsky vs Foucault: la naturalesa humana a debat (IV)

 II

Elders: Ara, comença la segona part de l'entrevista. Parlarem de política. Per el senyor Foucault, perquè està interessat més en política que no pas en filosofia?

Foucault: Diu: es "el tema més crucial de la nostre existència" (p.181). Per ell, seria inconcebible no interessar-se per tot allò que condiciona les nostres vides. El problema seria no estar-hi interessat. 

 Elders: Per el senyor Chomsky, "Quin son els fins més importants del seu socialisme llibertari?

Chomsky: Afirma que dins de la naturalesa humana, hi ha la necessitat de la creativitat. Per una "societat decent"  aquesta creativitat hauria de ser fonamental. I això implica la inexistència de mesures coercitives que son un mal de les societats actuals.

Hi ha la certesa que aquest sistema -capitalisme privat vs totalitarisme estatal-, sacrifica a tota la societat a l' altar de la productivitat a expenses de la creativitat. 

Per Chomsky el "socialisme llibertari" s'expressa mitjançant un "sistema federal, descentralitzat, d'associacions lliures".  Crítica la deshumanització del essers humans dins del sistema productiu. El diagnòstic sembla com proper a les idees de H.Marcuse.

Elders: Pregunta a Foucault si realment vivim en una societat democràtica?

Foucault: La seva resposta és negativa. I això és perquè "estem vivint en un règim de dictadura d'una classe, d'un poder classista que s'imposa a sí mateixa a través de la violència, inclús quan els instruments de  la mencionada violència son institucionals i constitucionals; i en aquest context, no tenen res a veure, en la nostre situació, amb la democracia"( pág.184).

El seu criticisme, malgrat tot, sosté que no té cap model social per proposar. Però cal indicar i mostrar les relacions ocultes de les relacions de poder política que "oprimeix o reprimeix". Per Foucault el poder no s'expressa en el govern, sinó mitjançant les diferents institucions del règims democràtics. La crítica a les diferents institucions -per exemple, la universitat, l'escola, les presons, les fabriques, les multinacional; etc.,- que construeixen les societats generen dominacions desiguals.  Una crítica política no pot centrar-se exclusivament en el govern, també cal fer-ho a les institucions perquè sinó "s'ha arrisca a permetre continuar" aquest poder que inclús en processos revolucionaris.