Ara que s'acosta Sant Jordi, i l'allau de llibres està garantida, hi ha llibres que son una mina, un pou profund on pots trobar diamant en brut. Un d'aquests llibres és el Pensar rápido, pensar despacio*, de Daniel Kahneman. El llibre el pots trobar en llocs on venen llibres en expositors on hi ha best-sellers. I pel que sembla ho venen com si el llibre fos de fàcil lectura. I la veritat és que el llibre no ho és gens ni mica. En un altre entrada d'aquest blog, he parlat d'ell.
En el capítol 29 parla de "El patrón de cuatro". En aquest apartat parla de la manera com la gent gestiona les expectatives i possibilitats d'enfrontar-se al atzar. De la seva manera de gestionar i avaluar els guanys i els riscos. Les teories de la racionalitat han parlat de les apories que comporta infravalorar els riscos o com la psicologia del jugadors el fan sobreestimar situacions insostenibles.
En l'apartat hi ha espai per parlar de "Jugar a la sombra de la ley" (p.416). La manera com s'enfronten demandant i demandat envers plecs civils. I com les estratègies poden ser molt diferents segons si ets amant de la recerca del risc o tens aversió al risc.
Posa un exemple com interesant, quan parla de "reclamacions frívoles" . Així explica el següent: " (...) Consideremos una gran organización como lo es la ciudad de Nueva York y supongamos que ha de enfrentarse a 200 juicios "frívolos" al año, cada uno con el 5% de posibilidades de costarle a la ciudad 1 millón de dólares. Supongamos además que la ciudad pueda resolver cada caso con un pago de 100.000 dólares. La ciudad considera dos políticas alternativas que aplicará a todos esos casos: acuerdo o juicio. (Para simplificar, omito los costes judiciales.)
- Si la ciudad entra en litigio con los 200 casos, perderá 10, y la pérdida total será de 10 millones de dólares.
- Si la ciudad resuelve cada caso con 1000.000 dólares, su pérdida total será de 20 millones de dólares.
Així, podria semblar que una política que vol minimitzar les pèrdues, al final son un mal negoci. Això fa que les grans empreses o corporacions vagin a judici encara que hi hagi un 75% de possibilitats de perdre. Hi haurà persones que arriscaran tot el que tenen malgrat que tinguin un 95% de possibilitats de perdre i això és possible perquè encara tenen esperances d'evitat la pèrdua. I haurà demandants que potser pactaran una oferta pitjor malgrat que puguin tenir un risc del 5% de perdre el plet. Això voldria dir que caldria saber amb quina mena de "jugador" tens davant per poder fer la jugada més racional possible. La gent en general té aversió al risc i això sembla raonable. Però cal estar atents a aquestes persones que s'ho juguen tot al número 6 a la ruleta, perquè creuen que podran trencar la banca. Actuant irracionalment, quan jugues al pòquer (casolà) si vas de 'farol', hi haurà molts jugadors que no jugaran, aquests tenen una aversió al risc, premiant al jugador que no tenint res, a cercat el risc i ha obtingut premi (inesperat). També cal tenir en compte, si els advocats son addictes al risc o son més cautelosos davant dels seus clients.
PD: Si, Trump és dels que van a la recerca del risc, sempre pagaran els altres i així pots apujar l'aposta fins els límits de la irracionalitat.
