Algèria: Camus enfrontat amb tothom (i III)

 La nova Algèria*




En aquest apartat aprofundeix en les seves idees d'una Algèria federada "articulada sobre institucions anàlogues a les que permeten viure en pau, en la Confederació Helvètica, a nacionalitats diferents(p.191). Per descomptat, Algèria no és Suïssa. El propi Camus remarca aquesta idea quan diu: "Algèria ofereix l'exemple raríssim de poblacions diferents imbricades sobre el mateix territori. El que hi ha que associar sense fondrà no son territoris, si no comunitats amb personalitats diferents." (p.191) 

Com fer possible aquesta convivència en aquestes alçades s'havia fet quasi irreversible? Segons Camus, la solució és un projecte elaborat per Marc Lauriol, per "donar satisfacció a les necessitats de justícia i de llibertat de totes les comunitats" (p.192).  Deixo les elucubracions jurídiques perquè el somni de Camus no estava a l'ordre del dia. Pensa que una solució federalista és molt millor que una guerra civil que en el fons ja ha començat.

"En Argelia, Camus rechazó con todas sus fuerzas que el terrrorismo pudiera justificar la tortura y la condena a muerte**" (p.155). La recerca d'un compromís entre totes les parts enfrontades per salvar innocents, tant d'una banda com l'altre va ser unes de les accions personals que van moure la voluntat de Camus, una treva demanava. Va posar tot el seu prestigi amb una causa -molt modesta-, per evitar el que va acabant passant. Hi ha una frase que s'ha fet proverbial al dir que preferia a la mare a la justícia. Però el fet és que la frase complerta és aquesta: "En este momento se arrojan bombas cotra los tranvías de Argel. Mi madre puede hallarse en un de esos tranvías. Si eso es la justicia, prefiero a mi madre**".(p.170-1).

Camus era Algèria francès, estimava la seva terra, estimada la seva llengua, el francès, l'horroritzava una guerra civil a casa seva, entre francesos, per això va lluitar amb totes les seves forçes perquè el desastre no és produir, així ho testimonien el llibre de Lottman*** i el de Jean Daniel**. Veurem com els altres intel·lectuals van viure de manera molt diferent el drama personal que per ell va ser la guerra civil a Algèria.


* Albert Camus. Crónicas argelinas (1939-1958). Traducción. Mónica Rubio Fernández. Biblioteca Camus. BA 0668. Alianza Editorial. Madrid, 2006.

**Jean Daniel. Camus. A contracorriente. Trad. José Luis Gil Aistu. Prólogo de Samir Naïr. Galaxia Gutenber/Círculo de Lectores. Serie Ensayo. Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2008. Imprescindible.

*** Herbert R.Lottman. Albert Camus. Trad. Amalia Álvarez Fraila, Javier Muñoz Martín e Inés Ortega Klein. taurus. Memorias y biografías. Santillana Ediciones Generales. Madrid, 2006. Imprescindible.

-https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_d'Alg%C3%A8ria

https://remilitari.com/guias/victimario3.htm. Per veure la magnitud del desastre neocolonial.


*** Per una visió de conjunt del problema d'Algèria. Josep Fontana, Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945. Pasado&Presente. Ediciones de Pasado y Presente. Barcelona, 2011.  Capítol 6. La guerra de Argelia (págs. 330-337). L'últim paràgraf expressa malauradament en què va acabar bona part dels processos de descolonitzadors. "Como diría Mohammed Harbi, la independencia había sido un espejismo: los argelinos se habían librado de los franceses para caer en poder del ejército." (p.337)

*** Tony Judt. Postguerra. Una historia de Europa desde 1945. Trad. Jesús Cuéllar y Victoria E.Gordo del Rey. turus/historia. Santillana Ediciones. Madrid, 2006.  Especialment al capítol IX. Ilusiones perdidas.

-https://www.ara.cat/internacional/africa/eleccions-algeria-consolidar-regim_1_5131852.html


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Algèria: Camus enfrontat amb tothom (i III)

  La nova Algèria* En aquest apartat aprofundeix en les seves idees d'una Algèria federada "articulada sobre institucions anàl...