Mostrando entradas con la etiqueta Filosofia Política. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Filosofia Política. Mostrar todas las entradas

Notes bibliogràfiques (I)

 Voldria comentar breument, dos llibres: Etica mínima. Introducción a la filosofía práctica, de Adela Cortina*, i el de Michael J.Sandel, El descontento democrático. En busca de una filosofía pública**. Dos llibres complementaris, i a la vegada molt diferents. 




En el primer cas, la seva vocació és reivindicar un deontologisme ètic, i la seva proposta d’uns mínims, per la convivència. Tothom té idees sobre la felicitat, però com diu, potser és un concepte buit, què cal una altre dimensió. Com construir societats on la la igualtat i la solidaritat tinguin cabuda en aquest món tant inhòspit? 




L’altre llibre parla de la necessitat de conquerir  la economia per la política. La globalització, ha demostrar els seus límits, la crisi econòmica del 2008 i posteriorment, la pandemia (2020) han ajudat a visualitzar que no és des de la economia com redreçarem el món actual, governat per el mil milionaris que segueixen les receptes de la globalització com si fossin lleis naturals què cal acceptar i ajudar a implementar. Cal reivindicar la ciutadania i la política, que Sandel defineix així: “La política és una negociació constant entre el necessari i el possible” (p.348). Segons els ideòlegs de la globalització, els mercats fan els necessari per augmentar el creixement i la riquesa, però, la política ha de reivindicar el possible, una societat on les diferències entre els mil milionaris i la gent corrent, s’ha fet abismal, cal posar límits a una economia que fa que sempre guanyin els mateixos, passant la factura a les classes treballadores mitjançant l'Estat!.    


El capitalisme global ha desconnectat la llibertat al mercat

 


En el llibre de Michael J.Sandel, El descontento democrático* és pot llegir el següent:

"Si los monopolios perviven, siempre estarán al timón del Estado. (...) Si hay hombres en este país lo bastante grandes como para hacerse suyo el Gobierno de Estados Unidos, se lo harán suyo; lo que tenemos que decidir ahora es si nosotros somo lo bastante grandes, lo bastante hombres y lo bastante libres como para reparopiarnos de ese Gobierno que es nuestro. Hace ya media generación que no disponemos de acceso libre al mismo y que nuestras mentes y nuestro pensamiento no influyen en él guiándolo según queremos" (pág.137).


Aquestes paraules no son de Donald Trump, sinó Woodrow Wilson (1912). Hi havia un debat avui inexistent sobre el camí de la política i l'economia. La democracia no és únicament un procediment per renovar les elits polítiques cada quatre anys. També en règim autocràtics hi ha eleccions. La qüestió que es plantejava era com fer que la ciutadania fos autènticament lliure si el sistema econòmic s'havia emancipat del control democràtic. 

Avui, el model de control democràtic s'ha esfumat. Son les corporacions transnacionals que tenen el control de la economia. Avui, la institució política no és més que un consell d'administració per vetllar perquè  aquestes corporacions puguin expandir-se indefinidament. Trump està atrapat per les contradicció del model econòmic. Vol imposar aranzels en un món global. On precisament, els EUA son els que més profit treuen d'aquest model. Trump pot fer moltes coses, moltes d'elles contraproduents per el model de la globalització, però, la lògica del capitalisme financer, acabarà imposant-se, perquè els seus interessos -particulars- no poden estar en lluita en els interessos dels mil milionaris que han encimbellat al personatge. El seu missatge populista, xenòfob i  nacionalista dona crèdits a casa, però la gent que el vota, els deixa fora de les cobertures del Medicare, baixa impostos a les corporacions i els més rics i fa que tot aquell que el crítica, entri a les llistes negres, la democracia els EUA està en perill, però sembla que la gent tant li fot, potser hem baixat la guàrdia com defensor d'un model democràtic més exigent amb els que manen contra nosaltres.


Hegel: Tenir un fill il·legítim (I)

  "Ella menysprera l'enteniment i la ciència, els dons suprems de l'home. Ella s'ha lliurat al diable i s'ha de perdre ...