L'entrevistador, li pregunta per la reforma fiscal, "quines característiques tindria aquesta reforma?
Martín Seco parla de com els "governs populistes" -i el presidit per Sánchez ho és- tendeixen ha fer retòrica, oblidant-se que el capital és global i com be diu "sense afectes en la progressivitat, i en moltes ocasions amb resultats inclús negatius. Obliden la lliure circulació de capitals".
Sánchez i Pablo Iglesias en l'acord de legislatura tenien la reforma fiscal com un dels arguments forts, però no s'ha fet, és més diu: "No és va escomès ni ha hagut intenció de fer-la." Una veritable reforma implica la idea de progressivitat en les "quatre grans tributs: IRPF, impost sobre societats, patrimoni i successions i donacions".
"Qualsevol reforma que es volgui a cometre en el IRPF te que començar per tornar al seu caràcter global, amb una sola base imposable i una sola tarifa". La dificultat tècnica i les implicacions ideològiques fan molt difícil en un món globalitzat, aquest model, perquè avui, les rendes del capital surten millor parades que les rendes del treball.
I ara entrem en un terreny on l'entrevistat dona mostres del seu jacobinisme i anava a dir el seu model d'Estat.
L'entrevistador pregunta per la renovació del CGPJ. Veu algun camí per sortit de l'atzucac actual?
Parla com si els jutges fossin apolítics, malgrat l'experiència que des de fa masses anys dura a la política espanyola. L'aplicació de la majoria de tres cinquenes parts per l'elecció, potser tenia sentit dins del bipartidisme, però aquesta realitat -propia de la Transició i fins el 2004-, però avui això és inviable tal com succeeix en el bloqueig del membres del CGPJ des de fa cinc anys! Diu en una demostració de jacobinisme tronat: "Però el que és ineludible és que no s'adulteri la forma en que s'aplica la majoria dels tres quints en l'elecció d'aquells consellers que tenen designat el Senat i el Congrés." Sembla molt estranys que vist tot el que ha passat encara ho volgui defensar. L'experiència ha mostrar que els jutges elegits per els partits polítics, acaben polititzats, i avui més que mai.
Parla de la llengua a propòsit del us al Congrés de diputats. Quins problemes veu vostè en el us de les llengües cooficials en el Congrés del diputats?
La resposta de Martín Seco, és propia del seu jacobinisme centralitzador. Per ell son una nosa innecessària, ell diu "el seu us es converteix en un autèntic incordi". Per ell, la llengua oficial ha de ser el castellà.
Com no podia ser d'altre manera carrega contra els independentistes. Identifica la llengua perifèrica, específicament el català com una imposició del independentistes al govern de Sánchez. Potser no s'ha dona que el mateix podríem dir del castellà, però ell ni s'ho plantejat!
Parlant dels indults, li pregunten: No és una forma de passar pàgina? Se'ls ha indultat i no ha passat res greu.
La seva resposta que "aquest és el discurs del sanchisme." Ell és molt crític contra la concessió dels indults. Segons ell, tot el que s'ha fet fins ara, te com objectiu mantenir-se en el poder.
El seu món d'una Espanya centralitzada i forta, no pot tenir cabuda cap idea secessionista. Per ell, això és un delicte de lesa majestat!
Li pregunta si s'ha trencat la unitat d'Espanya?
Sembla que molts antics militants d'esquerra jacobina, la visió d'una Espanya diferent és per ells una catàstrofe còsmica. Vist en perspectiva, semblen els marmessors de Franco!
Segon ell, diu "en certa forma la unitat d'Espanya està ja trencada. I torna al retret de les CCAA. Sembla que aquest ideal és molt a prop de Vox. Li molesta les autonomies, cal recordar que originalment és volia reactivar aquelles que havien estat proclamades en l'època de la República -Catalunya, Andalusia, Galicia i Euskadi-, desprès va venir la LOPA que va obligar allò que a Catalunya és va dir "cafè per tots".
Segurament, no tothom ho veu de la mateixa manera, però el procés independentista ha estat l' intent de transformació més important en qüestió de la relació entre Estat i Generalitat d'aquests quaranta anys. Sembla que l'entrevistat no ho veu així. Sembla que per ell, la Constitució de 1978 és la millor dels mons possibles, i esclar, no troba necessitat de canviar-la ni una coma. Tots els tòpic contra Catalunya des del unionisme estan en les seves paraules.
-Dedica el llibre a Julio Anguita i Nicolás Redondo. De què foren exemples Anguita i Redondo?
La seva resposta: "No és una dedicatòria, sinó una reminiscència dolorosa. El llibre va de records i de la necessitat de no oblidar tot el que ha ocorregut en aquests quatre anys. Entre el que ha succeït, la mort d'aquests dos amic.
Lo del exemple crec que és obvi. No necessita explicació". Bona resposta si no vols embolicar-te. Ho deia abans, sembla que el polítics de la Transició tot aquest món global no acaben d'estar massa còmodes i sobretot, no entenen que les societats tenen aspiracions diferents d'aquells que va viure fa quaranta anys. I aquest és el cas de Martín Seco un jacobí nostàlgic d'altres temps.
