Benjamin y la historia: Una interpretación alegórica

 

"Hay un cuadro de Klee que se titula Angelus Novus. En él se representa un ángel que tiene traza de estar alejándose de algo a lo que  mira atónito. Sus ojos están desencajados, su boca abierta y sus alas desplegadas. El ángel de la historia debe tener este aspecto. Tiene su rostro vuelto al pasado. Y donde nosotros vemos una cadena de acontecimientos, él no ve más que una única catástrofe que amontona sin cesar ruinas sobre ruinas que caen delante de sus pies. Quisiera detenerse, despertar a los muertos y recomponer a los descuartizados. Pero del paraíso sopla una borrasca que se ha trabado en sus alas y es tan fuerte que el ángel ya no puede cerrarlas. Esa borrasca le arrastra incesantemente hacia el futuro, al que vuelve la espalda, mientras que el montón de ruinas crece delante de él hasta el cielo. Lo que nosotros llamamos progreso es esa borrasca*".

[“ Una pintura de Klee anomenada ''Angelus Novus'' mostra un àngel que sembla com si estigués a punt d'allunyar-se d'alguna cosa que contempla fixament. Els seus ulls estan mirant, la boca oberta, les ales obertes. Així és com es representa l'àngel de la història. El seu rostre mira cap al passat. Allà on percebem una cadena d'esdeveniments, ell veu una única catàstrofe que no para de acumular restes sobre restes i les llança davant dels seus peus. A l'àngel li agradaria quedar-se, despertar els morts i reparar el que s'ha destrossat. Però una tempesta bufa des del Paradís; el vent omple les seves ales amb tanta violència que l'àngel ja no les pot ni tancar. La tempesta l'impulsa irresistiblement cap al futur al qual gira l'esquena, mentre la pila de runes que hi ha davant seu creix cap al cel. Aquesta tempesta és el que anomenem progrés.”[1]]

* Jürgen Habermas, Perfiles filosófico-políticos. Trad. Manuel Jiménez Redondo. Ediciones Taurus. Madrid 2000.

[1]Benjamin, Walter. Sobre el concepte d’història. Primera edició, trilingüe - Exhaustiva edició de les “Tesis sobre la filosofia de la història” que inclou la transcripció del manuscrit per Hannah Arendt i de la versió francesa que féu Benjamin del text. Amb un pròleg de Marc Jiménez Buzzi. Barcelona: Editorial Flâneur, 2019, p. 220