Raymond Aron (I)

 Llegint les Memòries de Raymond Aron, parla de llibre El opio de los intelectuales i les seves repercussions mediàtiques. 

Avui, que ja no existeix la Unió Soviètica, ni el comunisme o socialisme real, com és que encara és pot parlar de dreta o esquerra, que vol dir a dia d’avui, aquests dos conceptes?. En el nou marc de la globalització, quina mena de sentit te parlar de conceptes buits per la propia dinàmica de les coses? Si ets de dretes vol dir que ets partidari del capitalisme? O vols dir que els valors més tradicionals encara tenen sentit en un món sense perfils clars? Si capital, plusvàlua i propietat privada son la triada virtuosa, per la dreta –més enllà està el camp dels valors culturals, què avui son camp de batalla- l’esquerra sembla que s’ha quedat sense res! Amb el col•lapse del comunisme, quina alternativa li queda a l’esquerra? La revolució, el proletariat o la idea de progres? En aquest món global, la igualtat, la solidaritat i la fraternitat han quedat aixafades per la desigualtat, la competència deslleial i l’egoisme més descarnat. Llavors que hem de fer? Per el pensament únic, aquest món, veritablement, és el millor dels mons possibles. I per tant, cal deixar treballar a les forçes productives –mercats, empreses i estats- que facin el que els pertoca, perquè de les sinergies de totes, el resultat és un món millor -això ja ho deia Adam Smith i el seu vell concepte de la mà invisible-. Si un vagament és pensa d'esquerres, què pot fer amb tot això?