"Entreu a la Borsa de Londres, aquest lloc més respectable que moltes corts; allí veureu reunits els diputats de totes les nacions per a la utilitat dels homes. Allí el jueu, el mahometà i el cristià tracten l'un amb l'altre com si fossin de la mateixa religió, i no donen el nom d'infidels més que els que fan fallida; allí, el presbiterià es fia de l'anabaptista, i l'anglicà rep la promesa del quàquer. A la sortida d'aquestes pacífiques i lliures assemblees, els uns se'n van a la sinagoga i els altres a beure; aquest es farà batejar en una gran bóta en nom del Pare, del fill i de l'Esperit Sant; aquell fa tallar el prepuci del seu fill i fa farfallejar sobre el nen paraules hebraiques que no entén; aquests altres se'n van a la seva església a esperar la inspiració de Déu, amb el barret al cap, i tots estan contents.
Si no hi hagués a Anglaterra més que una religió, seria de témer el despotisme; si n'hi hagués dos, es tallarien mútuament el coll; però com que n'hi ha trenta, viuen en pau i feliços." (Cartes filosòfiques*, Voltaire)
