Projecte el teu jo

Test de Rorschach

Qui no ha vist en pel·lícules les lamines que composen test de Rorschach*? Les taques generen en la persona que les veu, la necessitat de imposar ordre a la confusió e incertesa que generen. Les respostes, segon el model de la psicologia analítica (psicoanàlisi), es relacionen en el món subconscient de la persona que mira les 10 lamines que la composen. El problema és la dificultat de interpretació i com això pot reflectir la personalitat. Quina validesa té? Aquest test projectiu no determina el trastorn de la personalitat. L'eina que s'utilitza és DSM-5**. "El Rorschach no és una eina per al diagnòstic psiquiàtric i els seus resultats no haurien de correlacionar fortament amb els criteris del DSM-5, ja que els processos psicològics mesurats pel Rorschach només estan relacionats indirectament amb els símptomes del DSM-5***".

Què és això?

PD: Ací no hi ha respostes bones o dolentes. Depèn de cada persona. Malgrat tot DMS-5 sigui l'eina de referència en el món psiquiàtric, no està absenta de controvèrsies dins de la mateixa comunitat científica.

Humor filosòfic (IX)

 El psicoanàlisi, potser en el segle XX va ser una de les corrent de pensament més influents, dins de la psicologia i per extensió de les ciències socials. La idea de Sigmund Freud (1856-1939), va ser que tots els fenòmens tant racionals com irracionals, tenien origen en les vivències infantils. I el motor d'aquestes experiències tenien a veure en la sexualitat, en sentit molt ampli. 

" Un terapeuta li pregunta al seu pacient com li va anar durant el menjar que va tenir amb la seva mare. El pacient contesta:

-Prou malament, la veritat.

- Ah, sí?-li pregunta el terapeuta- Què va dir vostè?

-Jo només volia dir-li: "Em passes la sal, si us plau?", però em va sortir: "Puta! ¡Em fas la vida impossible* (pàg.105)!

[" Un terapeuta le pregunta a su paciente qé tal le fue durante la comida que tuvo con su madre. El paciente constesta:

-Bastante mal, la verdadd. Tuve uno de esos actos fallidos.

-¿Ah, sí?-le pregunta el terapeuta-¿Qué dijo usted?

-Yo sólo quería decirle: "¿Me pasas la sal, por favir?", però me salió: "¡Zorra! ¡Me haces la vida imposible!*". (pág.105)]