La maldición de Widow’s Bay, en el seu
capítol 4, Lectura a la platja (Lectura playera), s’assisteix a un
delirant capítol ple de sorpreses demoníaques. I tot per culpa d’un llibre
aparentment inofensiu d’autoajuda.
En aquest capítol la protagonista absoluta és Patricia (Kate O’Flyn). Patricia és ajudant de l’Alcalde. Se sent permanentment negligida i menystinguda. No té amigues. Les altres possibles amigues no li perdonen que pogues sortir amb vida del psicòpata que va matar a altres nois del poble.
Un llibre d’autoajuda li fa
agafar confiança. Si vols triomfar en les relacions socials, cal fer una festa
memorable. Dit i fet. En el capítol, s’explica
tots els passos que fa per preparar amb ganes i passió aquesta festa què li ha
de canviar la vida.
Prepara amb ganes tot el
necessari, perquè surti be la festa. Poc a poc, la gent entra al bar on s’ha de
celebrar la gran festa. Hi ha moments de tensió, però en general sembla que tot
surt que ella volia i l’explicava el llibre. Segueix les instruccions del
llibre per fer la recepta del ponx. Tothom balla i riu. La seva amiga de
feina, Rosemary (Dale Dickey) no ho veu gens clar, és escèptica de mena. De fet
el llibre va reescrivint-se a cada moment. De fet el llibre sembla un manual de
bruixeria fet per el mateix Mefistòfil.
Tothom marxa, però Patricia
està en la cuina. Arriben l’Alcalde amb Wyck. La visió del que fa Patricia els
deixa garratibats, sembla que Patricia estigui ficada amb una pel·lícula de
por. I mentre, els assistents a la festa s’han proposat remullar-se a l'aigua,
amb el inconvenient d’obrir molt la boca. Estan en estat zombi, i ha una foguera
que il·lumina l’escena. Patricia arriba amb el xerif Clemmons (Kevin Carroll) a
la platja, porta el llibre i el llança a la foguera, no sense dificultats, en
el moment que el llibre entra en contacta amb el foc, els aspirants a zombis és
despertant, sense saber que estant fent allà. Una veu indignada parla de
Patricia com a responsable d’aquest horror.
PD: La quantitat de sèries que es fan, aquesta té els ingredients justos per entretenir-te una estona. I això amb els temps infernals en què estem, és una glopada d'aire fresc (ni què sigui metafòricament).
