Mostrando entradas con la etiqueta Estat ultraliberal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Estat ultraliberal. Mostrar todas las entradas

Algunes tesis de Martha Nussbaum (I)




Les tesis de Martha Nussbaum poden utilitzar-se en règims paternalistes?


Les idees i teories de Martha Nussbaum, en particular el seu enfocament en l'ètica i la justícia, busquen promoure la dignitat, l'autonomia i el benestar de les persones. Encara que les seves propostes fomenten el respecte i l'empoderament individual, en certs contextos poden ser percebudes o utilitzades de manera paternalista si no s'aplica amb sensibilitat.


El paternalisme implica una actitud o política en la que es prenen decisions en nombre d'altres, suposant  que se sap que és millor per a ells, a vegades limitant la seva autonomia. La filosofia de Nussbaum, basada en el seu enfocament de les capacitats, busca ampliar les oportunitats i llibertats reals de les persones per dur a terme una vida que valoren.


Per tant, encara que les seves idees pretenguin empoderar, podrien ser mal interpretades o utilitzades en règims paternalistes i les institucions o actors apliquen els seus conceptes de manera autoritària o limitant la llibertat individual. 


En resum, les teories de Martha Nussbaum en sí mateixes no promouen el paternalismo, si no la autonomia y el respecte per la llibertat de las persones. Malgrat que la seva implementació en certs contextos pot ser vulnerable a ser utilitzada de manera paternalista si no es respecta els principis de participació i autodeterminació. 


Com compaginar el liberalisme amb el paper de l'estat per promoure les capacitats de tots els ciutadans?


Per compaginar el liberalisme amb el paper de l'estat en la promoció de les capacitats de tots els ciutadans, és important trobar un equilibri que respectant la llibertat individual mentre garanteix la igualtat d'oportunitats i benestar col•lectiu. Aquí algunes consideracions clau:

1. Principi de autonomia individual: El liberalisme valora la llibertat personal y l'autonomia. L'estat ha de protegir aquests drets, assegurant que les persones tinguin la llibertat d'escollir el seu propi camí. Un dels problemes fonamentals que ens trobem és que la idea d'autonomia i la sensació de llibertat poden estar ocultant que en cada societat hi ha expectatives de gènere, que provenen del patriarcat, i que delimiten la propia llibertat individual. 

2. Intervencions orientades a la igualtat d'oportunitats: L'estat pot justificar accions que corregeixi  desigualtats estructurals, com a accés a l'educació, la salut i els serveis bàsics. Això permet que tots tinguin les mateixes oportunitats per desenvolupar les seves capacitats, sense coartar la llibertat individual. Cal tenir en compte, que el desenvolupament de les capacitat no implica el mateix resultat.

3. Limitació del paternalisme: El paper estatal s'ha de centrar en crear un entorn que faciliti el desenvolupament personal sense imposar decisions o restringir excessivament les llibertats, respectant l'autodeterminació. 

4. Polítiques de benestar i protecció social: Incloure mesures que apostin a aquells en condicions desfavorables, garantint les capacitats no es vegin limitades per circumstàncies adverses (per exemple, pobresa, discriminació), i promovent la igualtat real.

5. Participació i diàleg: Promoure la participació ciutadana en la creació i implementació de polítiques, assegurant que l'Estat actua com a facilitador i no com a controlador, respectant les preferències i els valors de la comunitat.

6. Enfoqueu les capacitats: Inspirant-se en les idees de Martha Nussbaum i Amartya Sen, l'Estat s'ha de centrar en ampliar les capacitats reals dels individus — les seves habilitats i llibertats efectives per viure la vida que valoren — no imposar un ideal únic de benestar.


Resum: La clau està en que l'Estat actua com un facilitador, creant condicions que permeten a tots desenvolupar les seves capacitats, sense deixar de respectar i promoure la llibertat individual. Així, el liberalisme i el paper de l'Estat poden complementar-se per aconseguir una societat més justa i plena per a tots els ciutadans.


Com potser que l'Estat cada vegada més ultraliberal pogués crear les condicions -legals- per que els ciutadans desenvolupin el seu potencial?


És possible que, en un context d'ultraliberalisme, l'Estat pugui establir condicions legals que facilitin el desenvolupament del potencial dels ciutadans, encara que sembla contradir amb els principis liberals més tradicionals. Això pot passar per diverses raons i mecanismes:

1. Reducció de la intervenció directa: Tot i que un estat ultraliberal tendeix a minimitzar el rol empresarial i social, pot establir marcs legals que protegeixin drets individuals, com el dret a la llibertat d'educació, feina, o propietat, creant un entorn favorable al desenvolupament personal.

2. Selecció de mesures que incentiven la iniciativa privada: Pot fomentar polítiques que, sense intervenir directament en l'economia ni en els àmbits socials, estableixen condicions legals que acostumen al mercat lliure i que, alhora, afavoreixin la mobilitat social i el desenvolupament individual (per exemple, desregulacions que estimulin innovació i emprenedoria).

3. Replantejament de la responsabilitat individual: En un marc ultraliberal, podria veure's com una forma de crear condicions legals que promoguin que els propis ciutadans assumeixen més responsabilitat i iniciativa, fent que el desenvolupament del potencial sigui una qüestió de treball i autoconfiança individual.

4. Incentius i competència: La creació d'un marc legal que fomenti la competència pot conduir a un entorn on les persones, en aprofitar les oportunitats que se'ls ofereixen, puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats. Cal tenir en compte les diferències de resultats d'aquest model competitiu. 

5. Limitacions de la intervenció directa: En un sistema molt liberal, la idea és que la millor manera de promoure el potencial individual és deixant que els mercats i la iniciativa privada funcionin amb més llibertat, i que segueix el propi entorn legal el que estableix les condicions per facilitar-ho, en comptes d'intervencions i directes.

6. En resum: Tot i que sembla contradictori, en un model ultraliberal, l'estat pot crear un marc legal que, en minimitzar la ingerència, generi les condicions per a que els ciutadans desenvolupin el seu potencial, a través de garanties de drets, incentius, i un entorn que fomenti la iniciativa personal i la llibertat d'oportunitats. I malgrat tot, qui no tingui aquestes capacitats, l'estat ha de oferir a aquestes persones mitjans per viure amb dignitat, però el model actual, dona molt poques oportunitat a aquestes persones, fent que les declaracions genèriques en les Constitucions o Lleis, quedin en paper mullat. En qüestions de valors cal prioritzar, jerarquitzar-les perquè les conseqüències en la vida quotidiana de les persones, poden ser importants. Si les empreses poden contractar a per persones amb discapacitats, això és tant, perquè l'Estat estableix lleis per fer-ho i a la vegada compensar-hi a qui ho fa, mitjançant rebaixant la quota de les empreses. Com saber que aquesta persona s'ha sent integrada, estimada i valorada per la feina que fa? Podria ser opcional demanar aquesta feina?  No seria millor la utilització de una Renta Bàsica per a tothom? 



 

Contemplar el futur nihilista

  Martin Heidegger "Esa Europa, siempre a punto de apuñalarse a  sí misma en su irremediable ceguera, se encuentra hoy en día entre la ...