Fons Elders, a la presentació dels dos filòsofs, va dir d'ells el següent: "Potser la millor manera de comparar els dos filòsofs serà contemplar-los com a constructors de túnels, que foraden treballant des de direccions oposades, en flancs d'idèntica muntanya, i amb eines diferents, sense saber si van laborant en la direcció de l'altre." (P.147)
Pregunta: Existeix una naturalesa humana innata?
Chomsky: La seva idea és que una persona adquireix la capacitat per expressar les seves idees i emocions, a altres persones que a la vegada entenen el que diu i per ell, aquesta capacitat de utilitzar el llenguatge de forma creativa és una característica essencial dels essers humans. Segons el seu parer, aquesta creativitat comença amb elements molt limitats, però que gràcies a la seva utilització en els diferents situacions de la parla, permet una enorme capacitat per reescriure les seves experiències i vivències. I aquesta capacitat és possible per les "estructures esquemàtiques generals", aquesta expressió més descriptiva que analítica, és el que permet els infants aprendre el llenguatge (qualsevol), gracies a la seva capacitat d'escoltar el llenguatge humà, partint d'un procés molt limitat -cal pensar com aprenen els infants a parlar-, fins a transformar en un salt qualitatiu que li permetrà interactuar amb el seu entorn més immediat i posteriorment, ampliant el seu univers lingüístic amb els altres. Aquesta capacitat és possible per la "estructura esquemàtica", que per fer-ho més entenedor, direm "llenguatge innat o coneixement instintiu" (pàg.150).
Sense aquesta "estructura esquemàtica" o innata, seria impossible la capacitat d'adquirir les estructures lingüístiques necessàries per desenvolupar la parla concreta on neix l'infant. Aquest innatisme fa referència a això que denomina naturalesa humana.
Foucault: La seva intervenció, comença amb una afirmació contundent: "Cal sospitar de la noció de naturalesa humana" (p. 151). La raó de la seva desconfiança és perquè: "crec que dels conceptes o nocions que una ciencia pot utilitzar, no totes tenen el mateix grau d'elaboració, i que, en general, no tenen els mateixos ni idèntica funció, ni el mateix tipus de possible us en el discurs científic" (p.151). Per exemplificar-ho posa a la biologia.
Descriu aquest procés al llarg dels segles XII-XVIII, on el concepte de vida és va utilitzar poc, perquè era més important establir jerarquies en els diferents regnes: des de els minerals fins al home. Potser no poden entendre l'abast d'aquestes idees, perquè nosaltres estem imbuïts en aquest conceptes, malgrat que sempre poden entendre'ls. Cap el final del segle XVIII, la introducció de nous aparells de mesura i tècniques, va començar a delimitar camps específics d'estudi. Foucault estableix la idea que l'objecte de investigació és un subproducte d'unes practiques i uns discursos que ha anant generant no un "concepte científic, si no un indicador epistemològic, que generen discursos científics i no tant de l'objecte en sí" (p.152).
Al seu parer, el concepte de naturalesa humana, ha jugat un paper similar a un indicador epistemològic, en oposició a altres àmbits, gracies a cert tipus de discursos i practiques que han delimitat els camps d'allò que diuen disciplines científiques.
